Rebuig d'entitats i escriptors als premis Ciutat de Palma en castellà: "Són un atac frontal a la llengua pròpia"

PalmaRebuig als canvis en els premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia que han tornat a introduir la modalitat en castellà: "És un atac frontal a la llengua pròpia". En concret, L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l'Obra Cultural Balear (OCB) i PEN Català han demanat la restauració dels premis exclusivament en català. Per la seva banda, MÉS per Palma ha anunciat que no assistirà a la cerimònia com a mostra de rebuig a la decisió del govern del PP de trencar amb la tradició històrica que aquests premis siguin en llengua catalana. El 2023 es van registrar un 9% de treballs en català i un 91%, en castellà, en aquestes categories, les de més prestigi dels guardons.

En un vídeo publicat a xarxes socials, en el qual intervenen Sebastià Alzamora, Llúcia Serra, Rosa Planas, Sebastià Perelló, Miquel Mas i Laura Torres, s'explica que l'any 1977 els Ciutat de Palma es van convertir en un referent per a "la defensa i la divulgació de la llengua i la literatura catalanes" quan es va decidir que fossin convocats "exclusivament en català" i així es trencava així "la tendència instaurada el 1958 en plena dictadura franquista". Això es va mantenir al llarg de 26 anys. "La nostra cultura, d'aquesta manera, quedava reconeguda amb el prestigi que li conferien uns premis de llarga trajectòria", diu Rosa Planas.

Al vídeo s'explica que des de l'any passat, el Consistori encapçalat pel batle Jaime Martínez ha tornat a establir la convocatòria d'aquests guardons també en castellà. Una mesura que a més d'incidir negativament en la normalització de la llengua pròpia, perjudica les opcions professionals de molt dels escriptors en llengua catalana. Per això, l'AELC, el PEN i la OCB han demanat la restauració dels premis exclusivament en català per tal de recuperar "el prestigi" del certamen dins el conjunt de l'àmbit lingüístic català. "Ens posicionam contra tota política que impulsa la marginació de la nostra llengua i cultura i demanam el retorn a un consens lingüístic que no s'hauria d'haver perdut mai", acaba dient Laura Torres en aquest vídeo coral.

Per la seva banda, MÉS per Palma considera que la mesura impulsada pel govern municipal "perpetua la perillosa estratègia de confrontació cultural del PP". Així, expliquen que des dels inicis de la democràcia, els premis Ciutat de Palma s’han convocat en català, fins i tot durant governs del PP com el del batle Joan Fageda. No va ser fins al mandat de la batlessa Catalina Cirer (2003-2007) que el PP va introduir premis literaris en castellà, una tendència que s’ha mantingut amb governs posteriors com els de Mateu Isern i ara amb Jaime Martínez, assenyalen els ecosobiranistes. 

El regidor de la formació, Miquel Àngel Contreras, ha criticat "la falsa idea d’igualtat d’oportunitats" que promou el PP. "La realitat és que la llengua castellana té un abast demogràfic i geogràfic immens, i els autors en castellà tenen milers de premis arreu de l’Estat i de tots els països de parla castellana", diu. "El PP ens vol fer creure que els autors de les Balears que escriuen en castellà han de poder optar als premis i tenir les mateixes oportunitats, però basta veure que els premiats en aquesta llengua en molts dels casos tenen la seva residència fins i tot fora de l'estat espanyol", ha comentat. "En canvi, els autors en català disposen de menys espais per donar a conèixer la seva obra i que aquesta sigui reconeguda amb una clara situació de desavantatge", ha remarcat Contreras.