A la recerca dels milicians antifeixistes morts a Mallorca

PalmaUna protuberància allargada i paral·lela a la línia de costa és com l’il·lustrador Andreu Llodrà va representar el 1986 a la revista manacorina Perlas y Cuevas la fossa on suposadament es van enterrar centenars de milicians catalans. Són els expedicionaris que van arribar a la costa del Llevant de Mallorca el mes d'agost del 1936 en una operació dirigida pel capità Alberto Bayo, amb el suport de les Milícies Antifeixistes de Catalunya i la Generalitat. L’objectiu era recuperar l’illa per a la República, però l’operació va fracassar i els milicians van haver de reembarcar a correcuita. A partir del 15 de març començarà l’excavació de la fossa de la platja de sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar), encarregada pel Govern Balear. Què s’hi trobarà és una incògnita. Per això, els investigadors implicats en parlen amb reserves.

Des del mateix moment de la desfeta republicana, el bàndol franquista va exaltar les xifres de baixes dels vençuts. “Molts centenars d’aquells pobres enganats jeuen a l’arena enterrats, al costat de la mar. Aquelles trinxeres on ens vàrem batre tan ferotgement els trenta companys són plenes d’homes callats. He sentit vertadera compassió i llàstima per tots aquells infeliços que varen deixar sense pare els seus fills”, escrivia el periodista Guillem Morey Mora a la revista de Manacor Voz y Voto el setembre del 1936, poques setmanes després de la retirada, unes paraules que l’historiador Antoni Tugores reprodueix al llibre Moriren dues vegades.

“Entenc –comenta Tugores– que aquesta excavació hagi aixecat moltes d'expectatives. Ara bé, m’estimo més ser cautelós i no donar falses esperances. Hem de pensar que és una zona molt exposada a la mar i per això basta recordar els efectes de la torrentada del 2018. A més, quants de milicians deixà el capità Bayo en partir de Mallorca? És una xifra que es desconeix. Allò que se sap és que aquell grup es dispersà i que els falangistes tenien ordres de matar-los allà on els trobessin”.

De la llista dels 178 desapareguts a Mallorca, elaborada per Memòria Democràtica de Catalunya, la Generalitat ha recollit mostres d’ADN de 29 dels seus familiars. “Durant dècades s’ha parlat de fosses amb mig miler de cossos. Penso que hem de ser cautelosos amb les xifres. Es perd la pista de centenars de milicians antifeixistes procedents de Catalunya. Ara bé, el nombre de cossos que hi pot haver a la fossa de sa Coma és molt variable. Se sap que els mateixos republicans posaven els cadàvers amb barcasses i enmig de la mar les enfonsaven. Per tant, fins que no es destapi aquesta fossa, fa mal parlar de xifres”, argumenta el doctor en història Gonzalo Berger, autor de l’esmentada llista per encàrrec de la Generalitat. De fet, el Govern de les Balears i la Generalitat comparteixen informació per avançar en la identificació de les restes que podrien aparèixer a la zona de sa Coma.

Un dibuix com a pista

L’arqueòleg Cesc Busquets és un dels coordinadors de l’excavació i es mostra esperançat quan falta menys d’un mes perquè es posin a fer feina. “Soc conscient que la il·lustració de Perlas y Cuevas no és contemporània als fets. En el cas de l’excavació del cementeri de Son Coletes, però, un dibuix fet pel mateix il·lustrador va ser molt inspirador. Ens va permetre a tot l’equip fer-nos una idea de com era el cementeri vell, soterrat davall el cementeri modern, construït en la dècada dels anys cinquanta”, comenta Busquets en relació amb l’excavació que va fer possible que a l’octubre es trobés i s’identifiqués la sindicalista Aurora Picornell i la resta de les anomenades Roges del Molinar, assassinades a Manacor la nit de Reis del 1937.

Fa un any i mig, les fotografies aèries que va fer la RAF (la Reial Força de l’Aire del Regne Unit) en la dècada dels quaranta de la costa de Felanitx, de Manacor i de Sant Llorenç van arribar a mans del professor de geografia física de la Universitat de les Illes Balears Cels García. Després d’analitzar-les, es va determinar que aquelles imatges indicaven l’existència d’unes zones on l’arena havia estat remoguda i que no coincidia amb la formació de dunes a causa de fenòmens naturals.

“Als anys quaranta –comenta el professor de geografia–, els avions de la RAF sortien des de Gibraltar per fotografiar la línia de costa i les infraestructures amb interès bèl·lic a la Mediterrània. Les enviaven a Londres i, quan els Estats Units entraren a la guerra, els britànics en compartiren els arxius. Per aquest motiu, els microfilms de sa Coma es troben ara a la NARA (National Archives and Record Administration). Els vols que captaren aquelles imatges, a 15.000 peus d’altura, són del dia 18 de desembre del 1941. Tenen molt bona resolució i s’hi veu clarament com una línia de vegetació es trenca. És el punt on pensem que s’hi poden trobar restes”.

És en aquest mateix indret que les prospeccions geofísiques fetes amb el georadar han situat l’existència de materials diferents de la composició pròpia de l’arena. “L’estiu del 1991 –diu l’arqueòleg Cesc Busquets–, mentre jugaven a la sorra, dos nens trobaren una calavera i ossos. Es va donar per fet que eren restes relacionades amb l’expedició de Bayo. Per això les varen enviar al Valle de los Caídos. No sabem què trobarem a partir del dia 15, però sigui el que sigui esperem que permeti avançar en la identificació d’aquelles persones que perderen la vida durant el conflicte”.