Anna Alàs, una 'mezzo' en terra de cruïlles
La cantant terrassenca va fer un recital de categoria dins del Cruïlla XXS
Anna Alàs
Cruïlla XXS. Recinte Modernista de Sant Pau. 13 de juliol del 2020
La de mezzosoprano ha estat sempre una tessitura que, tot i ser destinatària de papers lluïts i que donen nom a òperes de gran fama com ara Carmen, mai ha estat envoltada del glamur de les sopranos. A més, sovint ha hagut d’assumir rols masculins assignats fa tres segles als castrats, i que ja fa dècades que assumeixen contratenors. Potser per això, la broma que representa Sexy Lady de Ben Moore –dedicada a Susan Graham– i que la mateixa Anna Alàs i Jové ha traduït i que es va reservar com a bis en el recital que comentem, esdevenia tota una declaració de principis.
Amb l’acudit musical de Moore culminava un magnífic recital a l’exterior del Recinte Modernista de Sant Pau i en el marc del festival Cruïlla XXS. Fragments d’òperes de Mozart, Bizet, Massenet, Gluck, a més de l’Ich lade gern de l’opereta El ratpenat de Johann Strauss i la cantata Giovanna d’Arco de Rossini, van constituir un enfilall luxós en què Alàs va exhibir el seu potencial (que no és poc) en el vessant musical i teatral. Amb la complicitat pianística d’Anna Crexells, la mezzo terrassenca va demostrar que, a més del seu domini en el terreny del lied (indispensable el magnífic disc Legacy al costat d’Alexander Fleischer i editat per Seed Music), l’òpera està feta per a ella i ja seria hora que aquí la veiéssim en títols de repertori.
De la comicitat histriònica (Così fan tutte) al drama interior (Werther) passant per la seducció (Carmen), Alàs muda la pell amb insultant (tan sols aparent) facilitat i exhibeix una coloratura sense problemes en la cantata rossiniana. El color és homogeni i el timbre preciós. Potser per això, va sobrar l’amplificació tot i l’espai a l’aire lliure. En tot cas, en alguns moments no la va ajudar (Voi che sapete). Tampoc a Anna Crexells, que va abordar des del piano pàgines d’extrema dificultat com ara obertures d’òperes, que no sempre van comptar amb la tímbrica equilibrada per culpa d’un so mal equalitzat. Mal menor, en tot cas, per a un recital de categoria.
