Som reclam i llavor de l’arquitectura contemporània

PalmaDurant la darrera quinzena d’agost s’han programat tota una sèrie d’esdeveniments que confirmen el bon moment que viuen les Balears en matèria d’arquitectura, amb Mallorca convertida en punt de trobada d’arquitectes d’arreu del món que han trobat en els professionals de l’illa no només col·laboradors i companys, sinó referents que obtenen el reconeixement internacional. Només dos dies abans de l’inici de la Setmana de l’Arquitectura i Disseny del Club Pollença, que enguany arriba a la desena edició, el norantè aniversari d’Huguet aplegà alguns dels noms més destacats de l’arquitectura contemporània, com ho faran també les jornades Qüestions d’arquitectura que es duran a terme els dies 24 i 25 d’agost al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor. Quins han estat, però, els fonaments sobre els quals s’ha construït aquesta eclosió i quina repercussió pot tenir, no només a escala local sinó també global?

En primer lloc, és innegable l’existència a les Illes d’una generació d’arquitectes que d’ençà de fa uns anys ha revolucionat la manera d’entendre i projectar l’arquitectura gràcies a una lectura contemporània de tècniques i sistemes tradicionals. El llistat de noms és llarg, la majoria són nascuts a la dècada dels 70 i 80 i alguns d’ells han rebut ja importants reconeixements internacionals, com els premis FAD d’arquitectura obtinguts pel despatx TEd’A, format per Jaume Mayol i Irene Pérez, i pels arquitectes de l’Ibavi. Entre les claus per entendre l’èxit d’aquesta generació, per a l’arquitecte català Josep Lluís Mateo, responsable de l’edifici del CIF Toni Catany i de la Filmoteca de Catalunya, entre d’altres, s’hi troba una formació comuna. “Molts d’ells són de l’escola del Vallès, on van ser uns pioners de la sostenibilitat”, argumenta, “però també s’ha de tenir en compte que han viscut un important intercanvi amb l’exterior. Hi va haver tota una sèrie de mestres, com Rafael Moneo, Manuel de Solà-Morales, també Sáenz de Oiza, amb casa a Mallorca i hi generaven una relació. Si a això hi afegeixes el turisme és evident que els arquitectes mallorquins ja no estan aïllats, estan en constant connexió amb la resta del món”. Un bon exemple d’això, diu Mateo, és la celebració de la Setmana de l’Arquitectura i el Disseny de Pollença.

X Setmana d’Arquitectura

“Tot va començar com una cosa casual, una conversa entre un parell per organitzar unes jornades que, per a sorpresa de tothom, varen ser un èxit. Així que vàrem decidir continuar”, conta Biel March, responsable del Club Pollença i organitzador de la Setmana de l’Arquitectura i el Disseny. Per a March, haver aconseguit debatre i reflexionar sobre arquitectura lluny del caire acadèmic, amb sessions a l’abast de tothom, ha estat bàsic a l’hora d’aconseguir consolidar el projecte. Per l’edició d’enguany hi passaran arquitectes d’anomenada com l’alemany Roger Botshauser o el polonès Daniel Libeskind, qui va guanyar els concursos per construir el Museu Jueu de Berlín i per reurbanitzar la zona del World Trade Center.

“En tot cas”, continua Biel March, “estam vivint un moment històric en què tot sembla que quadri, perquè la nostra proposta ha coincidit amb la feina de la generació d’arquitectes més potent que hem tingut des de principi de segle passat, i des del Club Pollença també els hem volgut posar en valor i en contacte amb despatxos d’arreu del món”. Entre una cosa i l’altra, el que s’ha aconseguit és fomentar una conversa al voltant de l’arquitectura que ha servit també per abonar la feina d’uns i altres, tal com destaca l’arquitecte català Josep Ferrando, un dels participants de l’edició d’enguany de la Setmana: “Jo sempre dic que l’arquitectura no és només posar un totxo sobre un altre totxo, sinó posar un llibre sobre un altre llibre. No només hem de construir, sinó que hem de fomentar la cultura al voltant de l’arquitectura, i això és el que s’ha fet durant aquests deu anys a Pollença”. De fet, mentre parla d’aquest esdeveniment, a Ferrando li venen al cap uns guardons que s’atorgaven fa anys a Catalunya, els premis Dècada, que reconeixien obres finalitzades deu anys abans i que premiaven, per tant, projectes amb vocació de trascendir el pas del temps. “Pens que la Setmana de l’Arquitectura i el Disseny de Pollença en podria obtenir un, de premi Dècada, com ho podria fer molta de l’obra que es fa des dels despatxos mallorquins”, relata Ferrando, “que tenen vocació de ser originals en el sentit de tornar als orígens, no de ser extravagants. És com allò que deia l’escultor Jorge Oteiza, que hem de ser com els remers de Venècia: avançar mirant cap enrere, i així és com treballen aquests arquitectes”. En aquest sentit, per a Ferrando és també important destacar la feina de tots aquells que conformen la xarxa sobre la qual es duen a terme els projectes arquitectònics.

Els artesans industrials

Diu Josep Ferrando que allò que atreu de la manera de fer de l’arquitectura mallorquina contemporània és “la sensibilitat a l’hora d’entendre un lloc i arrelar-hi”, i en això hi tenen molt a veure els artesans industrials, com ell els defineix: aquells que han estat capaços d’industrialitzar l’artesania. Un bon exemple d’això, segons l’arquitecte, és la feina que ha duit a terme Biel Huguet amb la fàbrica de rajoles hidràuliques Huguet, ubicada a Campos i que acaba de celebrar el norantè aniversari convertida en punt d’atracció dins i fora de les Balears i de l’Estat. “El coneixement del material i de com es pot treballar és essencial per poder fer aquest procés. Hi ha hagut un canvi en relació amb la sensibilitat dels anys 90 i principi dels 2000”, afegeix Ferrando, “i ara es gestionen els recursos des de l’eficiència i l’eficàcia: la globalitat ja no són receptes, és una actitud i una estratègia que es pot dur a terme des del punt de vista local”.

Reconeixement internacional

En aquesta línia es manifesta també Andrew Tuck, editor de la reconeguda revista Monocle, tota una referència en el món del disseny i l’arquitectura. “Mallorca té matèria primera, té una tradició artesanal i té gent apassionada per mantenir aquestes tradicions vives”, argumenta Tuck, “i tot i que això pot suposar reptes, el fet que hi hagi gent, idees i, sí, també doblers destinats a tot això fa que a Mallorca sigui possible avui dia fer edificis únics”. Per a l’editor, la relació entre Mallorca i l’arquitectura és “extraordinària i té potencial per ser-ho encara més” i considera que “s’hi està generant una estètica mediterrània que té vocació de perdurar. Hi ha despatxos a l’illa que serien l’enveja de qualsevol altre lloc del món: Ohlab, More Design, Isla –aquests són alguns dels quals ara mateix tothom està pendent”. A més, Tuck destaca la tradició arquitectònica lligada a l’illa, un lloc on “en un sol dia pots trobar-te amb joies del modernisme com l’hotel Can Quetglas, dissenyat per Francesc Roca al Terreno, obres mestres de mitjan segle com l’estudi de Miró signat per Josep Lluis Sert i altres de contemporànies, com els cellers Ribas, signats per José Rafael Moneo”.

Habitatge social

Per altra banda, l’arquitecta Carme Pinós, que divendres passat va ser reconeguda per part de la Fundació Amics del Patrimoni, valora molt positivament la tasca que s’ha fet a les Balears en relació amb l’habitatge social. S’ha de recordar que la feina feta des de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) en els darrers anys no només ha rebut guardons internacionals, sinó que s’ha convertit en protagonista d’un monogràfic de la prestigiosa revista El Croquis, distribuïda a més de 40 països d’arreu del món. Per a Pinós, Premi Nacional d’Arquitectura i responsable, entre d’altres, de l’ampliació de l’hotel Son Brull de Pollença, “l’habitatge social és un tema que hem d’abordar en els pròxims anys, però s’ha de fer amb consciència, no és només una qüestió de números. L’urbanisme, el planejament general, és més important que el detall de l’arquitectura: no hi ha bona arquitectura que salvi un mal planejament. I les Balears, a més, són molt fràgils en totes aquestes qüestions perquè viuen de la pròpia imatge, així que l’habitatge social s’ha de treballar amb equilibri i harmonia, com està fent aquesta nova generació mallorquina”.