Reflexions entorn de l’espai, la visibilitat i el feminisme
PalmaNo segrega el fet que existeixin bars orientats a lesbianes? La demanda sorgida de la detecció de la pràctica absència d’aquests locals que es dona en l’actualitat respon només a les actituds discriminatòries per part de l’heteropatriarcat? Lola Fernández ho nega, transforma aquesta hipòtesi en positivitat i reivindica els llocs de trobada més enllà del concepte de gueto: “És fals que les persones que no pertanyen a una minoria -per ètnia, inclinació sexual, gènere o qualsevol condició- no necessiten espais de referència. L’anomenat tardeo, per exemple, es produeix en un espai molt concret i específic, ocupat per persones que presenten un perfil determinat: tenen més de 30 anys i unes responsabilitats, mode de vida i poder adquisitiu determinats.
Hi ha una sèrie de factors que fan que les persones es trobin en determinats llocs, i el fet de ser heterosexual no significa que no hi hagi aquesta especificitat. La trobada als marges és un tema que es combina amb l’anterior, més enllà de l’orientació sexual; la reunió amb persones amb les quals es tenen trets en comú satisfà i distingeix d’un grup més ampli en què la norma és una altra. Aquesta identificació resulta útil, si no per a tothom, sí per a una part de la població. És reduccionista pensar que no es necessita un espai perquè no hi ha discriminació; tots necessitam espais, i aquests esdevenen divertits i productius a causa de la confluència”.
Khan hi intervé: “No hi ha espais perquè no hi ha demanda”. Fernández expressa enyorança: “A Palma hem perdut moltíssims espais de trobada a causa del turisme. I la zona de Gomila ni tan sols s’ha gentrificat; ha sofert una mort lenta i dolorosa”. Khan respon: “Per això els bars s’enfoquen més cap al turista que cap al ciutadà que cerca on trobar-se. Potser s’hauria de començar -o recomençar- per crear esdeveniments culturals”.
Feminisme i visibilitat lèsbica
El feminisme travessa totes les iniciatives i propostes que surten de Los Oficios Terrestres, perquè hi ha una clara perspectiva de gènere; també pel que fa a les visibilitats: “Es defensa i es mostra un lesbianisme feminista que fa una crítica al repartiment de rols i a les cadenes que això suposa moltes vegades. Però també és inclusiu i ens encanta que hi participi qualsevol persona que no tingui un interès polític més enllà de la diversió i del plaer. No tothom viu el seu gènere igual; no tothom sap que existeix Foucault, hi ha gent que va a la festa exclusivament per passar-s’ho bé”.
