El regnat de l’art en les polítiques culturals del PP

PalmaL’escena ja ha esdevingut habitual. La mateixa setmana en què el Govern ha anunciat la posada en marxa del Districte de les Arts, que està previst que concentri els ensenyaments de disciplines com la música, l’art dramàtic o el disseny, una altra convocatòria vinculada al món de la cultura ha comptat amb una considerable representació institucional. Va ser a la roda de premsa de la nova edició de l’Art Palma Brunch, esdeveniment que tindrà lloc el 22 de març i que es va presentar als mitjans el passat dimecres, 12 de març. En aquesta presentació es va poder constatar, una vegada més, la bona sintonia que existeix actualment entre els representants d’institucions com l’Ajuntament de Palma, el Govern i els responsables de galeries i centres expositius de Ciutat.

Varen ser més d’una trentena els assistents a aquesta roda de premsa, entre els quals es trobaven quasi tants galeristes com polítics, encapçalats pel conseller Jaume Bauzá. I precisament el conseller va començar el seu parlament amb una referència a Arco, un altre esdeveniment recent que ha servit per demostrar l’elevat suport institucional amb què compta actualment una part significativa del sector de les arts visuals de les Balears.

A més de Bauzá, per la fira que es va celebrar fa només uns dies a Madrid hi varen passar el secretari autonòmic de Cultura i Esports, Pedro Vidal, el director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Llorenç Perelló, o el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i també la vicepresidenta de la mateixa institució, Antònia Roca. En representació de l’Ajuntament de Palma, també hi va assistir tota una comitiva liderada pel batle, Jaime Martínez, i amb la regidora d’Hisenda, Funció Pública i Govern Interior, Mercedes Celeste, entre els integrants. Per anomenar només alguns exemples d’esdeveniments de rellevància en altres àmbits del sector cultural, ni a la Fira de Teatre de Tàrrega ni al Festival de Còmic d’Angulema la representació institucional ha estat tan àmplia i diversa. Tampoc no ho sol ser a la inauguració de diferents festivals de cinema que es fan a les Illes.

Ara bé, la presència dels responsables polítics a esdeveniments artístics és només la punta de l’iceberg de tota una sèrie d’anuncis i fets que constaten que una vegada més l’art, i molt especialment tot allò que té a veure amb el mercat de l’art, se situa a l’epicentre de les polítiques culturals del Partit Popular a les Balears.

Exposicions a la Llotja

Un dels primers senyals del que seria la preeminència de l’art a les polítiques culturals d’organismes com el Govern i l’Ajuntament de Palma es va poder percebre tot just començar aquesta legislatura, amb la formació dels equips que se n’encarreguen. Tant el coordinador general de Cultura i Arts Visuals, Fernando Gómez de la Cuesta, com la directora general de Patrimoni i Interpretació de la Ciutat, Pilar Ribal, provenen del món de l’art –ambdós són comissaris i crítics d’art–, com també en prové el secretari autonòmic de Cultura i Esports, Pedro Vidal, que és artista. A més, és sabut que tant el batle de Palma com el regidor de Cultura, Javier Bonet, són aficionats a l’art i tenen les seves pròpies col·leccions, com ho eren també l’exconseller de Cultura Francesc Fiol i els expresidents Jaume Matas i José Ramón Bauzá, per esmentar només alguns noms de polítics del PP durant la responsabilitat dels quals l’art ha tingut una especial rellevància. “És evident que si els responsables provenen del món de l’art aquests coneixements, els ajuden a entendre la nostra realitat”, assegura el galerista Fran Reus, president de l’associació Art Palma Contemporani, “de la mateixa manera que si prové del món teatral segurament empatitzarà més amb aquell sector”.

Aquesta aposta per una forma determinada d’art en les polítiques culturals té un dels seus grans símbols en l’actual ús d’un espai com la Llotja de Palma. L’edifici gòtic ha recuperat una funció expositiva que durant l’anterior govern havia estat descartada amb l’objectiu de destacar la rellevància artística i patrimonial del mateix espai. D’ençà de l’arribada de Marga Prohens al Govern, però, l’edifici dissenyat per Guillem Sagrera ha acollit tres exposicions de gran format, totes elles d’artistes de rellevància internacional: la de Pedro Cabrita Reis, inaugurada pocs mesos després de les eleccions autonòmiques, durant la Nit de l’Art de 2023, amb un pressupost d’uns 20.000 euros; la de Julian Opie –amb un cost de 140.000 euros, segons la Plataforma de Contractació del Govern– i la de Jaume Plensa, que tot just ha finalitzat –amb 165.960 euros de cost. Totes es varen gestionar des de la conselleria de Presidència, que també demostra així la preferència de la cúpula del Govern per les arts visuals.

La mateixa Prohens ja anuncià durant la campanya electoral la voluntat de crear una fira d’art contemporani a la comunitat, un objectiu que reafirmà ja com a presidenta durant l’acte de celebració del vintè aniversari d’Es Baluard i que ara mateix es troba en procés de desenvolupament, amb l’associació de galeristes com un dels principals implicats. “Ara anam tots plegats pel mateix camí i això és important”, diu el galerista Fran Reus.

Revitalització del Solleric

En el cas de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palma, actualment i per segon any consecutiu aquest departament compta amb el pressupost més elevat de la seva història, que supera els 6,5 milions d’euros. D’aquest, uns 540.000 euros es destinen al casal Solleric, un dels espais, juntament amb Can Balaguer, on més palesa s’ha fet l’aposta pel sector artístic a Ciutat. Ambdós centres compten actualment amb una proposta de programació a dos anys vista, i per ells hi han passat artistes de renom com Ángela de la Cruz o Luis Gordillo, i està previst que en un futur pròxim hi exposin, entre d’altres, Joana Cera i Joan Fontcuberta. La nova programació, amb l’augment del pressupost, ha derivat ja en un important increment dels visitants. Així, dels 27.971 visitants que va rebre el Solleric l’any 2022 es va passar a 67.485 el 2024, més del doble en només dos anys. Des de l’Ajuntament, això sí, defensen que l’art contemporani és tan sols un dels eixos de la xarxa que impulsen.

“No crec que hi hagi una preeminència cap a l’art en la tasca que duim a terme a l’Ajuntament”, valora el coordinador general de Cultura i Arts Visuals de Cort, Fernando Gómez de la Cuesta, “perquè justament crec que el que duim a terme són processos transversals. I això és com la marea, que quan puja el nivell de la mar fa pujar tots els vaixells que hi ha. El que feim és teixir una xarxa intersectorial que implica des de la música, amb la renovació del Pop Rock o del Palma Jazz, i el cinema, amb un projecte de Filmoteca Municipal que esperam poder presentar ben aviat”.

En matèria artística, entre les pròximes passes previstes a Cort s’hi troba la inauguració de la nova exposició del Solleric. Tindrà lloc amb motiu de l’Art Palma Brunch i el protagonista serà l’artista nord-americà Peter Halley, a qui l’equip de Cort ha dedicat una especial atenció en els darrers mesos. Tant el batle com el regidor Javier Bonet han fet visites oficials tant a l’exposició més gran de Halley al museu Thyssen de Madrid com a l’estudi del mateix artista a Nova York. També en un futur pròxim es posarà en marxa el procés per dissenyar el futur de l’edifici de Gesa, un espai que està previst que aculli diverses dependències, entre elles biblioteca i arxiu, però que també podria servir de nou centre expositiu.

I la cultura de base?

“La qüestió és que tot això no beneficia la cultura de base”, opina l’artista Carles Gispert, “perquè s’enfoca molt cap a l’elitisme i cap a la idea de vendre Mallorca turísticament des de punts de vista diferents. Muntar una delegació del museu Thyssen a Palma no beneficia en absolut els artistes d’aquí, si de cas beneficia la imatge de Palma. El que s’hauria de fer és valorar la cultura que hi ha ja aquí, la creació que s’hi fa. Paradoxalment, serà aquesta la que voldran vendre d’aquí un parell de dècades, com fan a tota Espanya amb Miró, Dalí o Picasso. És molt rendible a llarg termini tenir artistes així, però per aconseguir-los els has de tractar amb cura i donar-los recursos per investigar”.

“Un treball coral”

Una altra de les cites assenyalades a l’agenda dels responsables de les polítiques culturals és, precisament, la gran exposició de Joan Miró que es farà aquest estiu. Es tracta de “l’exposició sobre Miró feta mai a una ciutat”, en paraules de Javier Bonet. Hi col·labora el museu Reina Sofia de Madrid i està previst que el rei Felip VI assisteixi a la inauguració, si bé encara hi ha molts detalls que romanen pendents de confirmar. El que sí que se sap és que tindrà lloc de manera simultània a diferents espais, entre ells la Fundació Miró Mallorca i el museu Es Baluard. Tant Antònia Maria Perelló, directora de la fundació Miró, com David Barro, al capdavant d’Es Baluard, també han deixat constància en les seves compareixences d’aquesta complicitat que existeix actualment entre tots els representants de les institucions artístiques, que en el cas de l’exposició dedicada a Miró ha estat definida pels seus responsables com “un treball coral”.

El fet de convertir un passadís del mateix edifici de Cort en un espai expositiu –que s’inaugurà amb una mostra de Joan Cortès– i la signatura d’un nou conveni entre l’associació de galeristes i el Consell de Mallorca són altres mostres de l’especial complicitat amb un sector que, tanmateix, viu actualment una mancança en el teixit associatiu. Els canvis a la directiva de l’Associació d’Artistes Visuals han fet que la seva presència sigui gairebé nul·la a l’escena actual, cosa que els seus anteriors responsables també lamenten. “És una situació bastant trista, perquè quan jo formava part de l’Associació d’Artistes Visuals, érem uns 200 socis que treballàvem de forma activa per preservar les bones pràctiques i el dret d’accés a la cultura, però ara d’això no en queda res”, assegura Carles Gispert, qui va ser membre de la junta directiva de l’associació fins al 2017. “I no deixa de ser una mostra de la inactivitat del col·lectiu, que no es pot desvincular de les actuals polítiques d’individualització que hi ha per tot. No tenim un entorn prou fort per permetre’ns perdre aquestes xarxes de suport”, valora.