El conte d'amor commovedor fins a les llàgrimes que el govern xinès ha censurat

Des de la seva esplèndida escena inicial, El regreso de las golondrinas mostra una combinació única de vocació realista i estilització formal. Les famílies de la Ma i el Cao, autèntics pàries (ella no pot tenir fills i té una discapacitat; ell és un pagès pobre de mitjana edat) d'una comunitat rural del nord de la Xina, pacten un matrimoni de conveniència entre els dos. L'acord es porta a terme sense tenir en compte els seus protagonistes, i el cineasta Li Ruijun filma la seva primera trobada en un únic pla que subratlla la naturalesa esquiva d'aquesta relació amorosa forçada: la parella no hi apareix junta, sinó separada per la línia vertical que marca el llindar d'una porta que el deixa a ell dins la casa i a ella fora, acariciant un ruc que es convertirà en l'autèntic coprotagonista del film.

Aquesta és, doncs, una història d'amor que creix tan lentament com les espigues en un camp de blat, un relat commovedor fins a les llàgrimes que defensa que els afectes poden madurar als terrenys menys fèrtils. Li Ruijun mira amb empatia els protagonistes i el seu estil de vida, marcat pels canvis d'estació i els ritmes de la natura, i també el to pausat de la vida rural, que es transmet a la textura del mateix film. El cineasta no obvia la duresa del treball agrícola i, sobretot, la corrupció i els abusos d'una política agrària que deixa desprotegits els més febles. Potser per això, tot i el seu pas reeixit per festivals, el govern xinès ha censurat la pel·lícula: l'exquisida armadura estètica no amaga el seu alè crític i realista.