Rehabitar el barri a través de pràctiques artístiques

PalmaMagdalena Jaume i Noemy Berbel són membres del Grup de Recerca en Art i Educació de la UIB i les investigadores principals de Rehabitar el barri: processos de transformació i empoderament entre universitat-escola-societat a través de pràctiques artístiques EDU2017-84750-R, un projecte multidisciplinari en el camp de les arts, l’arquitectura i la sociologia que té com a fi recuperar el carrer com a lloc d’expressió i transformació social a la part sud de la Soledat i Nou Llevant. És una aposta socioeducativa d’innovació (subvencionada pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, l’Agència Estatal d’Investigació i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional) que connecta infants i mestres, alumnes universitaris, especialistes i artistes per crear un transvasament de coneixement entre generacions i àmbits socials diferents des de l’horitzontalitat.

El projecte proposa diferents accions en què participen aquests actors i hi intervenen diferents disciplines: l’art sonor i plàstic, l’arquitectura, la museïtzació, la sociologia, l’antropologia, etc. En aquests dos anys han fet accions molt diverses. Una és Rudiments per treballar la gentrificació des de la infància, un treball de coneixement i reflexió per part dels infants de 4t de Primària. “Es mira d’introduir en els nins el significat de la gentrificació no definint-la, sinó amb accions com pot ser una entrevista a membres del col·lectiu veïnal Foraporta”, explica l’antropòleg Marc Morell, coordinador d’aquesta acció. Morell aporta una mirada crítica sobre la conseqüència d’implantar projectes creatius en els barris empobrits: “En els estudis clàssics de la gentrificació, s’observa com l’art i la cultura marquen l’inici dels processos gentrificadors”, explica. Morell matisa que projectes com Rehabitar el barri, Arquitectures Col·lectives i Seguint el Fil “tenen en compte el perill de la gentrificació, però si es crea un ‘pol d’atracció cultural’ al barri, en poden venir d’altres que no ho tinguin en compte”, apunta.

El projecte preveu avaluar el seu impacte en els infants amb què treballes, i com ells poden influir en l’entorn veïnal. El vessant artístic els serveix per “introduir consciència de com és i era el seu barri”, explica Magdalena Jaume. Vol connectar-los amb la identitat del seu entorn en uns temps en què els únics espais públics que tenen d’experimentacio són els parcs infantils, “recintes tancats, perquè la ciutat pugui continuar sent agressiva”, apunta Jaume. El projecte també vol connectar-los amb uns llenguatges artístics que molts infants no senten com a propis. “No els volem convertir en artistes, però sí que tinguin la possibilitat de fer-los seus”, puntalitza. Treballar amb els infants els permet connectar amb col·lectius, com les persones nouvingudes, amb qui és més difícil connectar en altres ambients.