Aitana: "No vull prendre una decisió sobre els concerts sense estar segura que no es posarà en risc la salut de ningú"

BarcelonaPer a Aitana (Sant Climent de Llobregat, 1999) el 2020 havia de ser l'any de l'expansió definitiva després de la consolidació comercial del 2019. La crisi sanitària ha frenat els plans, sobretot pel que fa als concerts, però la cantant del Baix Llobregat manté l'activitat des del confinament i mentre compon pensant en un disc nou, va publicant cançons com Enemigos, una col·laboració amb el grup mexicà Reik que en quatre dies ha assolit gairebé cinc milions de visualitzacions a YouTube.

On passes el confinament?

Fa gairebé tres mesos que soc a les Balears. Soc a casa de la meva parella, Miguel [Bernardeau]. Ens va enganxar aquí. Vaig trucar als meus pares perquè no sabia què fer, perquè tot va canviar d'un dia per l'altre, i ells mateixos em van dir que em quedés i que passés el confinament allà on era, que era la cosa més coherent. I bé, fa gairebé tres mesos que no veig els meus pares, però parlem diàriament per Facetime o per telèfon. Al final les coses són com són i a cadascú l'ha enganxat on l'ha enganxat.

De salut, bé?

Sí, per sort estem bé.

La pandèmia t'ha canviat molts plans d'aquest any?

Sí, definitivament ha trencat tots els plans. O gairebé tots, perquè per sort puc teletreballar. Bàsicament, de feina el que més estic fent és compondre i fer la promoció de les cançons que vaig publicant, com la que vaig fer amb David Bisbal, Si tú la quieres, i ara la que he fet amb Reik, Enemigos. Però el que més s'ha paralitzat són els concerts. No puc dir res fins que el govern no decreti una causa de força major. Jo no puc prendre una decisió de manera unilateral. Per poder posposar o cancel·lar un concert, que prefereixo posposar-lo a cancel·lar-lo, cal una decisió del govern que de moment no ha arribat. Estic molt disgustada perquè no sé què farem. La lògica diu que fins a finals d'any, o fins l'any que ve, serà molt difícil organitzar concerts, perquè hi ha moltíssimes persones implicades treballant-hi i anant-hi, i és molt perillós. I jo no vull prendre una decisió sobre els concerts sense estar segura que no es posarà en risc la salut de ningú.

Una de les coses que no has pogut fer ha sigut rodar el videoclip d'Enemigos

Sí, justament. Ells havien de venir a Espanya a fer promoció de les seves cançons, i volíem aprofitar l'avinentesa per fer el videoclip. Com que va ser impossible, vam buscar una alternativa: fer el videoclip d'animació. Vaig contactar amb Laia López, una il·lustradora de Barcelona que sempre he admirat moltíssim, i ella va accedir a treballar amb mi. Em va fer una il·lusió increïble. Ella va dissenyar els personatges i després la productora Antiestático va contactar amb Alkimia Studio, que fan animació. Estic molt contenta perquè l'alternativa podia haver sigut un desastre i en canvi ha sigut molt bona. N'estic molt orgullosa, del videoclip.

Enemigos és una composició que havies fet amb Mango i Nabález fa temps, però no hi acabaves de trobar el punt fins que la vas passar a Reik.Enemigos

Sí, l'any passat estava fent moltes cançons per al disc Spoiler. Algunes les vaig tirar a les escombraries perquè no em van agradar i d'altres les vaig guardar al calaix. Una de les que vaig guardar al calaix va ser Enemigos. Trobava que li faltava alguna cosa, potser una col·laboració amb algú. I al final va sortir la possibilitat de fer-la amb Reik, que havia conegut l'any passat en un esdeveniment de Cadena Dial a Tenerife. Els vaig enviar la cançó, els va agradar i d'aquí n'ha sortit el tema. Ha passat un any des que la vaig compondre i tinc moltes ganes que la gent l'escolti.

Juan Magán explicava fa alguns dies que li costava molt d'imaginar-se com seran les discoteques els pròxims mesos. Tu hi has pensat?

He pensat més en com seran els concerts, que per a mi tenen més importància. Però és veritat que si penses com seran les discoteques... És que tot és una incògnita. No sabem quant de temps durarà aquesta situació. Fins que hi hagi una vacuna? Tampoc sabem si hi haurà una vacuna, però si n'hi ha tot serà més fàcil. Ara com ara, no sé si podrem anar a una discoteca; seria estrany, perquè les coses són com són i anem cap a una nova realitat. ¿Una discoteca per estar-nos a dos metres els uns dels altres? És que no pot ser. No sé com serà, però és que jo mateixa no sé si aniré a una discoteca fins que tot sigui segur i tothom sigui conscient del que està passant. És difícil.

Tot el que passa afectarà les cançons que facis a partir d'ara?

La música que faré a partir d'ara serà com abans. És a dir, hi haurà de tot. Faig balades, que són més tristes, i faig cançons més alegres. No crec que tot això canviï la meva música. Sí que és veritat que canviarà molt la manera de fer els videoclips i d'anar als concerts. Això sí que canviarà, però les meves cançons no ho crec.

Per cert, el concert del Palau Sant Jordi de l'any passat

Sí, va ser molt especial, i al final va ser molt bonic tot i que el dia va ser horrorós. Va ser el concert en què em trobava físicament més malament: estava fatal perquè estava engripada, i dels mocs que tenia no sentia res... Estava fatal. Un dia abans vaig anar al metge per saber què hi podia fer, perquè no podia cantar ni podia fer res. Estava terroritzada. Vaig estar amb cortisona... Estava molt espantada, però al final el vaig disfrutar molt perquè al cap i a la fi és el Palau Sant Jordi, el sento com casa meva i volia estar contenta perquè hi venia la família i sabia que hi anirien moltíssimes persones. Al final t'oblides de tot i tires endavant, però estava molt cagada, la veritat.