La reina Sofia, com en Toni Fava i en Bernat Bàmbol, també va travelar

Travar-se amb l’escaló. “En Bernat Bàmbol va anar a robar figues de moro, leré, per berenar. L’amo la hi troba, i li afua el ca. Del mateix susto, leré. Del mateix susto, leré, va travelar” és la lletra d’un cèlebre bolero mallorquí, que en alguns pobles qui fa de protagonista esburbat és en Toni Fava. Qui va travelar la setmana passada no va ser ni l’un ni l’altre, sinó la reina Sofia en entrar a una botiga especialitzada en dietètica i nutrició del carrer de Velázquez de Palma. I com que cauen feixugues, entenem que allò que l’emèrita hi va anar a cercar no eren precisament figues de moro. Sigui com sigui, la mare de Felip VI, després de travar-se amb l’escaló del portal, aconseguí posar el peu pla en terra i evitar la caiguda. Les imatges de l’ensopegada reial, però, ens serveixen per recordar que el verb correcte per referir-se a aquesta acció és ‘travelar’ i no ‘tropessar’, que, tot i que sigui molt utilitzat per una part de la societat, és un castellanisme inacceptable.

‘Tropessar’ i entropessar. Deu ser que dir “tropessar” fa més fi que “travelar” –ja sabem que les tries lingüístiques estan plenes d’absurditats–, cosa que ha motivat que en entorns urbans de Mallorca aquest verb importat hagi fet una determinada fortuna. Els diccionaris normatius senzillament no el recullen, i el DCVB ja adverteix que es tracta d’un castellanisme. Tot i això, però, l’Alcover-Moll recull expressions populars com “Qui tropessa en lloc pla, en lloc aspre què farà?” i, arreplegada a Menorca, “Com més frisen, més tropissen!”. Per tant, aquestes expressions demostren que el verb ja era utilitzat en temps antic. Per ventura no era d’ús habitual, però sí que anava bé per fer la rima en una frase feta. Ara bé, hi ha un verb molt semblant, poc conegut a les Balears, que sí que recullen els diccionaris i, per tant, és normatiu. Es tracta d’‘entropessar’. Molt utilitzat al País Valencià, el diccionari normatiu valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en diu que és “topar amb el peu, mentre es camina, contra un obstacle”. El diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, en canvi, just diu que és sinònim d’‘ensopegar’.

Travelada, ensopegada i sotrac. Queda clar, idò, que en el context de les Illes Balears, en tots els registres, el verb d’ús preferent hauria de ser ‘travelar’, perquè és la forma més genuïna i coneguda per la comunitat de parlants. Ara bé, el verb ‘ensopegar’ és igualment vàlid. Pel que fa als substantius que se’n deriven, igual de normatius són ‘travelada’ i ‘ensopegada’. Són dos termes, aquests, que també es poden utilitzar en sentit metafòric i no només literal, com va ser la travelada de la reina mare. Així, podríem dir “la candidatura liberal va ensopegar a les urnes, perquè el seu líder al Parlament no va obtenir vots a bastament”. De la mateixa manera, un sotrac –és a dir, el moviment sobtat que fa un vehicle en topar amb una irregularitat del terreny–, no només en sentit literal, sinó també figurat. “Antònia ha patit molts de sotracs en aquesta vida: va ser viuda de jove, llavors el fill va emmalaltir, i ara, que podria estar bé, els doblers li justegen”.

Pegar un esclat i caure de morros. Per a la reina Sofia, el sotrac que gairebé la va fer caure va ser l’escaló de la botiga palmesana on es disposava a entrar. Aquell moment, captat per les càmeres i difós a través de les televisions i les xarxes socials, ha estat molt criticat. El motiu és que en el moment de travessar el portal, la reina Letícia, la princesa Elionor i la infanta Sofia la deixaren a darrere, i clar, la reina veterana no tingué cap bracet on aferrar-se. Afortunadament, però, aquell peu fiter evità l’esclat monumental. A les Balears és habitual referir-se a una caiguda violenta amb el terme ‘esclat’. Encara que també s’utilitza com a acció d’esclatar. Així podrem dir “Bangladesh pateix un esclat de violència a causa de la dimissió i fugida de la seva presidenta”, “En saber que esperaven un fill, varen tenir un esclat d’alegria” i “Amb aquella comèdia vaig esclatar de riure”. I, tanmateix, tornant a l’acció de caure, res més gràfic que una caiguda de morros, que vol dir que qualcú ha caigut per endavant amb tota la força del cos.