La reinterpretació forana de la Sibil·la

En tan sols dues setmanes, abans i després de Nadal, el cant de la Sibil·la haurà focalitzat l’escena cultural mallorquina. I ja no tan sols des d’un punt de vista tradicional i dins una litúrgia religiosa, sinó també desferrada d’ella com un element representatiu de la societat jove, que s’aferra als símbols per reconèixer el passat, però per fer-los seus de manera particular i orgànica.

Exemples d’això són les renovacions viscudes aquests dies a Manacor, on s’han representat, entre l’església del convent de Sant Vicenç Ferrer i el teatre municipal, fins a tres propostes que han tingut el cant apocalíptic com a protagonista essencial. I també a Felanitx, on avui, divendres, es torna a representar una revisió innovadora de la Sibil·la.

Maties Cerdà Capó (Felanitx, 1974), sempre aficionat a la música, va tenir una idea brillant l’any 2016. Per celebrar el 700è aniversari de la mort de Ramon Llull va organitzar unes matines diferents i trencadores, vestides de música mariana, medieval i del Renaixement. La cosa va anar tan bé que ara cada any les matines de Sant Alfons són un referent nadalenc coherent i en contínua evolució. Una experiència que es repeteix avui, divendres 27, a les 20 h a la mateixa església.

“És habitual a moltes celebracions de matines fer una mescla d'estils i d'èpoques molt diferents que a vegades xoca amb la tonada de la Sibil·la, drama litúrgic medieval que tenim la sort d'haver conservat a Mallorca i a l'Alguer”, diu Cerdà. “Aleshores vaig pensar que estaria bé que a les matines s'interpretàs música antiga, medieval i del Renaixement, molt lligada a les músiques populars trobadoresques i als gèneres tradicionals, i més concordants amb l'estil medieval de la Sibil·la, manifestació del patrimoni cultural de valor extraordinari que volem acompanyar i enaltir. Tanmateix, també hi incloem alguna versió de nadala tradicional que consideram que s’hi escau i localitza una mica el repertori”.

Maties Cerdà, advocat i tècnic d’urbanisme de professió, sempre ha estat relacionat amb el món de la música i els cors locals: “Crec que la nostra proposta és original i un poc atrevida, i per això molta gent que ens ha escoltat ha quedat en part sorpresa, perquè no és habitual que instruments que no siguin l'orgue acompanyin una celebració litúrgica, però crec que en general n'ha quedat contenta. Per part nostra, els músics i els cantaires passam molt de gust de trobar-nos per aquestes dates i fer aquest repertori plegats”.

En demanar-li si es tracta d’una proposta purista, Cerdà no hi està d’acord: "No la qualificaria de purista, diria que és una proposta valenta i una mica trencadora en comparació amb altres repertoris musicals que acompanyen les celebracions religioses en general. Ara bé, és cert que la nostra proposta de música antiga té pretensió de trobar la coherència musical al llarg de tota la celebració. És clar que hi ha altres esglésies que en determinades celebracions mantenen un mateix repertori que es repeteix any rere any i que esdevenen tradicionals, ara no me'n ve cap exemple concret... però pensem en els càntics gregorians que es canten a determinats monestirs, o en les misses evangèliques en les quals es canta gòspel".

Sibil·Lab

El passat diumenge dia 15 va tenir lloc el Sibil·Lab, un concert amb la figura de la Sibil·la com a eix. Amb la direcció musical de Joana Gomila i les veus i músiques anunciadores de Mar Grimalt, Noemí Garcies, Antònia Monroig, Joana Gomila, Laia Vallès, Miquel Amengual, Joan Amengual, Miquel Gayà, Tomeu Garcias i Ars Antiqua. Tot plegat dirigit artísticament per Joan Miquel Artigues. Una mirada més visual i contemporània, amb mescla de sintetitzadors i projeccions.

“El 2017, ara fa set anys, vaig iniciar un projecte que es deia Laboratori Sibil·les, amb la intenció de fer una recerca per tenir-la com a font d’inspiració per a un futur concert o espectacle propi. Hi havia una part teòrica i una part pràctica. Com que en aquells moments vivíem a Catalunya, ho vaig proposar dins el marc de la Fira Mediterrània a Catalunya. Vaig intentar trobar persones que estudiassin i cantassin la Sibil·la a distints llocs, no només de Mallorca. També a la Seu d’Urgell es canta o a Barcelona; va ser com posar-nos tots en comú”, explica Joana Gomila.

En paral·lel

“Curiosament, gairebé al mateix temps, ja hi hagué diversos projectes a l’illa, com un de Miquel Brunet que es va dir Mystirio Sybilla, i que eren unes improvisacions amb quatre cantants, entre les quals hi havia Júlia Colom, Noemí Garcies i Carme Jaime. Un temps després també Maria Arnal en va fer una versió guapíssima, i al CCB se’n va fer una altra a partir d’una intel·ligència artificial”, recorda. “Crec que és un símbol, i els símbols necessiten que els dotem de contingut, perquè, si no, no signifiquen res. Supòs que cada generació d'alguna manera els resignifica. Passa el mateix amb tot el que és la cultura tradicional i popular, com amb totes les tonades de feina. És un corrent que vivim des de fa uns anys. De vegades pens que dins un món tan globalitzat i on tenim tanta informació i tants símbols que potser no ens pertanyen… la Sibil·la n’és un que s’està resignificant”.

Gomila reflexiona d’una manera encara més profunda: “Moltes vegades m’emociona pensar per quantes veus ha passat la seva melodia, quanta gent s’ha posat amb l’espasa a la trona de l’església i ha cantat la melodia, per quantes veus ha transitat. Ho trob molt bell, per quants de cossos? I després també passa que vivim en un moment de col·lapse en què pareix que no hi ha futur, on la simbologia de la Sibil·la com a bruixa endevinadora que ens pronostica una fi del món i a la vegada un naixement cobra significat. És quasi una evidència que aquest símbol ara mateix ens pertany”.

Patrimoni

"La revisió de la Sibil·la òbviament ha vingut de bracet de la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, el 2010", diu Bàrbara Duran, que aquest passat dissabte, 21 de desembre, va promoure i executar amb èxit una reformulació del cant, també a l’església del Convent, amb Montse Mozo com a Sibil·la i l’orgue a càrrec de la mateixa Duran, i organitzat per l’Associació Cultural Font i Roig.

“La Sibil·la ha anat ressorgint en un moment en què els trets essencials de la cultura mallorquina es desdibuixen, el teixit familiar, el teixit de coneixences… Antropològicament, el que era un món rural, amb una xarxa de relacions molt clara, això comença a desaparèixer, ens queden aquelles coses que assoleixen la categoria de símbols per a la comunitat, de reconèixer unes fites. La mallorquinitat ve marcada per una sèrie d’esdeveniments al llarg de l’any que qui estan criats dins aquesta cultura reconeixen de manera automàtica". "A més ara hi ha sectors joves i progressistes, oberts mentalment, que hi veuen d'alguna manera la recuperació d’un patrimoni musical que ens pertanyia", afegeix Duran que recorda que l’any 1999, “la darrera Sibil·la que va cantar al Convent va sortir amb taques de rovell al vestit… mal cantada, fou penós, vull dir que hi ha hagut un canvi radical en aquest sentit”.

La Sibil·la ciber

L’altra proposta innovadora que enguany li ha donat una volta més a la Sibil·la tradicional ha estat l’espectacle de dansa Cybil·la, estrenat aquest passat 19 de desembre al Teatre Municipal de Manacor. Un concepte escènic de l’autora Catalina Carrasco, que també protagonitza la història, que ens situa en un món al llindar de l’apocalipsi, on els recursos s’esgoten, l’escalfament global és una realitat i la natura respon amb força als desafiaments que ha d’enfrontar. “Com a solució a aquesta situació se cerca un canvi global a través de generar empatia i amor, en una relació de col·laboració amb els éssers vius i no vius”, explica. Tot arrodonit per la dramatúrgia sonora de Jaume Manresa.