Una reivindicació als mitjans: “Ens hem de llevar complexos i mostrar la diversitat del català”

PalmaFa uns anys, abans de l’emissió a TV3 de Mai neva a Ciutat, membres de la televisió pública de Catalunya es varen reunir per decidir si la sèrie produïda per IB3 s’havia de subtitular. Els espectadors del Principat entendrien sense rètols què deien aquells personatges de les Balears? Seria comprensible per a tots aquella manera de parlar de Mallorca? Finalment, es va emetre sense transcripció, però relegada a la mitjanit, lluny de l’horari de màxima audiència.

L’anècdota exemplifica alguns dels dubtes –o complexos– que generen els usos dialectals en l’àmbit de la comunicació pública. Periodistes, filòlegs i experts en drets lingüístics varen debatre sobre la qüestió durant la taula rodona organitzada, aquest passat dijous, per l’ARA Balears amb el suport de la Generalitat de Catalunya: El català als mitjans de comunicació, una llengua amb totes les varietats.

“Quin és el grau d’integració dels distints parlars catalans als mitjans? Quin espai tenen a la televisió, la ràdio, la premsa o les xarxes socials?”, preguntava als participants la directora de l’ARA Balears i moderadora, Cristina Ros, a Can Alcover, seu de l’Obra Cultural Balear (OCB). Aquest debat forma part d’un projecte d’impuls públic al reconeixement de la riquesa del català en els diferents territoris. La iniciativa inclou la sèrie de converses Entre tu i jo, amb parelles de reconeguts professionals de distints àmbits de la cultura de Catalunya i de les Illes que es publicarà setmanalment a l’ARA Balears i a l’ARA. I també l’interactiu Si et dic ‘tomàtiga’, saps d’on soc?, un test en forma de joc sobre la diversitat lingüística que, a partir d’aquest dilluns –29 d’abril–, es trobarà a les edicions digitals d’ambdues capçaleres.

“No és necessari parlar d’estàndards en plural”, perquè el tret “polimòrfic” del català afavoreix l’adaptació a cadascun dels parlants. En canvia la forma però no la naturalesa, precisa la filòloga catalana i professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Elga Cremades. “El català estàndard ja és el model de referència que permet integrar aquesta variació”, sentencia abans de llançar una pregunta: “Els mitjans de comunicació han de representar la realitat o modular-la?”. I ella mateixa es respon amb una reivindicació: “Ha d’afavorir-se la llengua minoritzada i donar més visibilitat a les diferents varietats”. El secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió de la Generalitat de Catalunya, Marc Bataller, dona suport a la tesi de Cremades i revela que la institució té fins i tot establerta per contracte la diversitat dialectal en els seus anuncis publicitaris.

Trobar l’equilibri

Els illencs se sorprenen d’exemples com el de Mai neva a Ciutat, però la centralitat de la llengua que s’adverteix a Catalunya es produeix també amb els distints parlars catalans de les Balears. “Tenim tendència a triar la varietat de Mallorca i, més concretament, la de Palma”, confessa Margalida Mateu, directora de Tèntol d’IB3, i admet que al programa es demanen com trobar l’equilibri entre l’ús de l’estàndard i arribar al màxim nombre d’oients o espectadors. La seva companya, la corresponsal a les Balears de TV3 i Catalunya Ràdio, Caterina Karmany, estableix dos criteris com a resposta: la correcció i l’adequació. “Com a periodistes, hem de parlar bé, sense dir barbarismes, però també adaptar-nos al context. No és el mateix fer un directe per a un informatiu o connectar per informar sense tenir res escrit, que estar, per exemple, dins d’un estudi llegint un text corregit”.

Karmany assegura que, en la seva trajectòria, mai no ha rebut una telefonada o advertiment de cap directiu o corrector per la seva manera d’expressar-se, però sí, “de polítics”. El dubte sobre si usar o no l’article salat, propi de les Illes, és una constant entre els periodistes de ràdio i televisió. “Hem de salar o no? Depèn del registre, però crec que ens hem de llevar complexos i mostrar la riquesa del català. El català també és nostre sense perdre de vista l’adequació”, opina Karmany.

Un model de referència

Quina importància tenen els mitjans de comunicació en el terreny lingüístic? Per al president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, expert en drets lingüístics, “suposen un model de prestigi, de referència, en el qual sentir-se reconeguts”, alhora que “ensenyen la llengua als nouvinguts i també als autòctons”. Malgrat els avantatges, lamenta que els “poders públics” hagin volgut utilitzar “la varietat dialectal per fragmentar la llengua”. Cremades explica que això es produeix quan el poder “du a l’extrem la identificació” amb el dialecte. El parlant “sent que no en vol canviar ni una coma, independentment de la situació, perquè si no, no s’hi identifica”. I és la política “qui explota aquesta fragmentació” per obtenir-ne rèdits.

Més enllà de teories i experiències pròpies, els experts coincideixen en la necessitat de connectar amb les noves generacions. “Desgraciadament, els joves no consumeixen mitjans de comunicació convencionals. Cercaran els tiktokers, que s’expressen majoritàriament en castellà”, lamenta Bataller, qui confessa que des de la Generalitat s’han contractat els serveis de creadors de continguts per acostar-se a públics i llenguatges menys convencionals. “Moltes vegades la seva trajectòria no està feta en català perquè ho consideren una limitació davant l’abast més ampli que els ofereix el castellà”, afegeix.

Una qüestió que la periodista Margalida Mateu no vol deixar de banda és la “folklorització” que, en la seva opinió, “es fa a Catalunya de la llengua de les Balears”. “També podem ser rigorosos i podem parlar bé”, reivindica sobre un assumpte que, considera, no afecta els escriptors. Sebastià Alzamora, però, hi té una cosa a dir: “A vegades, et trobes gent que et pregunta si escrius en mallorquí. I uns pensen que no ho fas prou i d’altres que massa. És una cosa bastant absurda. Jo, davant aquest comentari, dic que escric en català, en un estàndard literari amb formes balears. La literatura permet un tractament artístic de la llengua i després el resultat serà interessant o no ho serà”.

Karmany reconeix que a la seva feina per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals l’han “encoratjada” a no canviar la seva varietat lingüística: “Sempre m’han dit que havia de mantenir com jo xerr”. I demana una mica de comprensió “quan s’està fent un directe” perquè, de vegades, de manera inconscient, ha fet servir l’article salat per referir-se, per exemple, a “ses Illes”. “Ens hem d’ajudar tots i no pot ser que per això t’exposin a la plaça pública de les xarxes socials per executar-te. Jo estic oberta a totes les crítiques constructives”.

El drama dels assessors

En el cas de TV3 i Catalunya Ràdio, tots els textos d’informatius i programes passen pels assessors lingüístics, no és així a IB3, que acusa una mancança en aquest sentit i la correcció s’aplica només a la part informativa. “L’assessorament lingüístic a IB3 és un drama, és problemàtic per la falta de recursos”, assenyala Cremades, qui assegura que a l’ens públic de les Illes hi ha “persones que hi intervenen amb problemes per expressar-se en català”. Davant d’això, demana “una major inversió en assessorament”.

La dificultat per consolidar un model lingüístic per a mitjans de comunicació de caràcter supradialectal ve condicionat perquè, segons el president de l’OCB, “no en tenim que abastin tot el territori, tot el domini lingüístic”. “Majoritàriament, estan pensats per a l’audiència d’un territori. És molt més fàcil la fixació d’un estàndard escrit que oral”. Segons Llabrés, la “protoplataforma” Bon dia, perquè els tres ens de radiotelevisió públics (català, valencià i balear) compartissin continguts és una oportunitat perduda de fer servir “una eina potentíssima”.

El consens entre els experts arriba amb el fet que la llengua no és propietat de cap partit polític i, per tant, tampoc les seves varietats. “És com pensam, com sentim, com estimam, el que ens surt de dins”, expressa Karmany abans que la filòloga Cremades ampliï aquest concepte: “El català ha de servir per a tot i en qualsevol mena de contingut: jocs lingüístics agradables, però també per coses desagradables, per fer vídeos de YouTube o de TikTok absurds; ha de ser present a tot arreu. No hem de tenir prejudicis, perquè són difícils de combatre”.