Una reivindicació als mitjans: "Ens hem de llevar complexos i mostrar la diversitat del català"

PalmaFa uns anys, abans de l'emissió a TV3 de Mai neva a Ciutat, membres de la televisió pública de Catalunya es varen reunir per decidir si la sèrie produïda per IB3 s'havia de subtitular. Els espectadors del Principat entendrien sense rètols què deien aquells personatges de les Balears? Seria comprensible per a tots aquella manera de parlar de Mallorca? Finalment, es va emetre sense transcripció, però relegada a la mitjanit, lluny de l'horari de màxima audiència.

L'anècdota exemplifica alguns dels dubtes –o complexos– que generen els usos dialectals a l'àmbit de la comunicació pública. Periodistes, filòlegs i experts en drets lingüístics varen debatre sobre la qüestió durant la taula rodona organitzada aquest passat dijous per l'ARA Balears amb el suport de la Generalitat de Catalunya: El català als mitjans de comunicació, una llengua amb totes les varietats. "Quin és el grau d'integració dels distints parlars catalans als mitjans? Quin espai tenen a la televisió, la ràdio, la premsa o les xarxes socials?", preguntava als participants la directora de l'ARA Balears i moderadora, Cristina Ros, a Can Alcover, seu de l'Obra Cultural Balear. El debat forma part d'un projecte d'impuls públic al reconeixement de la riquesa del català en els diferents territoris, una iniciativa que inclou també la sèrie de converses Entre tu i jo entre reconeguts professionals de distints àmbits de la cultura de Catalunya i de les Illes que es publicarà setmanalment a l'ARA Balears i a l'ARA, així com l'interactiu Si et dic ‘tomàtiga’, saps d’on soc?, un test en forma de joc sobre la diversitat lingüística que, a partir d'aquest dilluns, 29 d'abril, es trobarà a les edicions digitals d'ambdues capçaleres.

Representar la realitat o modular-la?

"No és necessari parlar d'estàndards en plural" perquè el tret "polimòrfic" del català afavoreix l'adaptació a cadascun dels parlants. Canvia la forma, però no la naturalesa, precisa la filòloga catalana i professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Elga Cremades. "El català estàndard ja és el model de referència que permet integrar aquesta variació", sentencia abans de llançar una pregunta: "Els mitjans de comunicació han de representar la realitat o modular-la?". I ella mateixa es respon amb una reivindicació: "Ha d'afavorir-se la llengua minoritzada i donar més visibilitat a les diferents varietats". El secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió de la Generalitat de Catalunya, Marc Bataller, dona suport a la tesi de Cremades i revela que la institució té fins i tot establerta per contracte la diversitat dialectal en els seus anuncis publicitaris.

Els illencs se sorprenen d'exemples com el de Mai neva a Ciutat, però la centralitat de la llengua que s'adverteix a Catalunya es produeix també amb els distints parlars catalans de les Balears. "Tenim tendència a triar la varietat de Mallorca i, més concretament, la de Palma", confessa Margalida Mateu, directora del programa Tèntol d'IB3, i admet que al programa es pregunten com trobar l'equilibri entre l'ús de l'estàndard i arribar al màxim nombre d'oients o espectadors. La seva companya, la corresponsal a les Balears de TV3 i Cat Ràdio, Caterina Karmany, estableix dos criteris com a resposta: la correcció i l'adequació. "Com a periodistes, hem de parlar bé, sense dir barbarismes, però també adaptar-nos al context. No és el mateix fer un directe per a un informatiu o connectar per informar sense tenir res escrit que estar, per exemple, dins d'un estudi llegint un text corregit". Karmany assegura que, en la seva trajectòria, mai no ha rebut una telefonada o advertiment de cap directiu o corrector per la seva manera d'expressar-se, però sí "de polítics". El dubte sobre si usar o no l'article salat, propi de les Illes, és una constant entre els periodistes de ràdio i televisió. "Hem de salar o no? Depèn del registre, però crec que ens hem de llevar complexos i mostrar la riquesa del català. El català també és nostre sense perdre de vista l'adequació", opina Karmany.

Un model de referència

Quina importància tenen els mitjans de comunicació en el terreny lingüístic? Per al president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, expert en drets lingüístics, "suposen un model de prestigi, de referència, en el qual sentir-se reconeguts", alhora que "ensenyen la llengua als nouvinguts i també als autòctons". Malgrat els avantatges, lamenta que els "poders públics" hagin volgut utilitzar "la varietat dialectal per fragmentar la llengua". Cremades explica que això es produeix quan el poder "du a l'extrem la identificació" amb el dialecte. El parlant "sent que no en vol canviar ni una coma, independentment de la situació, perquè si no, no s'hi identifica". I és la política "qui explota aquesta fragmentació" per obtenir rèdits.

Més enllà de teories i experiències pròpies, els experts coincideixen en la necessitat de connectar amb les noves generacions. "Desgraciadament, els joves no consumeixen mitjans de comunicació convencionals. Cercaran els tiktokers, que s'expressen majoritàriament en castellà", lamenta Bataller, qui confessa que des de la Generalitat s'han contractat els serveis de creadors de continguts per acostar-se a públics i llenguatges menys convencionals. "Moltes vegades la seva trajectòria no està feta en català perquè ho consideren una limitació davant l'abast més ampli que els ofereix el castellà", afegeix.

El consens arriba amb el fet que la llengua no és propietat de cap partit polític i, per tant, tampoc les seves varietats. "És com pensam, com sentim, com estimam", expressa Karmany abans que la filòloga Cremades ampliï aquest concepte: "El català ha de servir per a tot, per fer coses desagradables o per gravar vídeos absurds. No hem de tenir prejudicis perquè són difícils de combatre".