Reivindicar Fuster contra el dogmatisme: "Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges"

Barcelona"O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble". Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) va ser un ferm defensor de la idea dels Països Catalans durant el franquisme i la Transició; va voler modernitzar el País Valencià i espolsar-li els complexos amb Nosaltres, els valencians i El País Valenciano, i va ser, per això, amenaçat fins i tot amb un intent d'assassinat quan van col·locar una bomba a casa seva. Així i tot, Fuster va alternar amb personalitats de diverses tendències ideològiques, des de Josep Carner fins a Jordi Pujol i Josep Pla, i va obrir casa seva per conversar del país i de la vida en les anomenades Tertúlies de Sueca. El llegat del seu pensament, conegut com a fusterianisme, perviu en tants intel·lectuals valencians i catalans que creuen en la cultura i la llengua comunes.

“Fuster fugia de dogmatismes i es basava en uns sòlids principis humanistes”, deia el president Pere Aragonès aquest dilluns en la presentació del doblet d’exposicions sobre l’escriptor de Sueca que acull el Palau Robert de Barcelona fins al 19 de novembre en el marc del seu centenari. “No es va tancar en una torre d’ivori darrere d’una teoria ben construïda”, sinó que “feia servir la seva activitat intel·lectual per abraçar una societat”, afegia. El president defensava els llaços amb els valencians: “Quan hi ha atacs a la cultura i la llengua compartides en qualsevol territori és un atac al conjunt”. 

Les mostres s’inauguren en la primera Diada del País Valencià amb Vox a les institucions. La primera, Joan Fuster en el seu temps, repassa la seva trajectòria vital a través de documents, fotografies i audiovisuals: des del vessant assagístic fins al poètic, passant per les seves col·laboracions als mitjans de comunicació, les portades dels seus llibres, la relació amb personalitats de l’època i la seva col·lecció artística. Francesc Pérez Moragón, comissari juntament amb Edelmir Galdón Casanoves, subratllava al seu discurs l’amenaça que viu la llengua al País Valencià. “Resulta més difícil ara trobar un llibre editat a Palma o a Barcelona que el 1964. Recula cada dia i podria desaparèixer”, va assegurar. 

Pla i Fuster: una antítesi complementària

La segona mostra, Joan Fuster - Josep Pla: una conversa infinita, produïda per la Fundació Josep Pla i comissariada pel professor Antoni Martí Monterde, posa en diàleg els dos grans intel·lectuals del segle XX contraposant les seves vides, obres i interessos comuns. Pla escrivia en una llibreta des de l'Empordà, Fuster a màquina des de l'Albufera. Pla bevia Johnnie Walker; Fuster, JB. Pla era un home conservador i Fuster defensava idees progressistes. Però tots dos compartien la idea que la cultura catalana anava de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, llegien Montaigne i publicaven a l'editorial Selecta. Els unia l'admiració.

"El moment en què Pla baixa a Sueca per anar a presentar-se a casa de Fuster és un dels moments més importants de la literatura catalana, i si em permeteu, de l'europea", diu Martí Monterde. El resultat són "milers i milers de pàgines escrites a quatre mans sense les quals no seríem els mateixos", assegura. L'última conferència de Fuster abans de morir és, de fet, El Josep Pla que vaig conèixer, en la qual diu que "les converses amb ell eren interminables, un preciós complement de la lectura". Converses que demostren, com deia aquest mestre dels aforismes, que "tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges".