Els relleus culturals del 2023 i les cares noves del 2024

BarcelonaDesprés de superar una pandèmia, el 2023 ha estat un any de certa calma a les institucions culturals. El canvi de govern a l'Ajuntament de Barcelona sí que s'ha fet notar de seguida en un equipament tan sensible com El Born Centre de Cultura i Memòria. També hi ha hagut un nomenament sorpresa. Però, per norma general, els concursos s'han institucionalitzat com a mètode per seleccionar les direccions, i així serà també el 2024.

Cares noves i incògnites del 2024

Serà el primer relleu de l'any i ja està dat i beneït: a l'octubre Julio Manrique va ser escollit per concurs com el nou director del Teatre Lliure, càrrec que començarà a exercir al febrer. Manrique compta amb el crèdit de ser un artista de la casa i tenir al seu currículum grans muntatges d'èxit, però més enllà del repte artístic haurà de treballar per fer créixer un pressupost de 9,4 milions que el director des del 2019, Juan Carlos Martel, assegura que són insuficients per fer funcionar la maquinària (el 70% se'n va a l'estructura).

El moviment al Lliure ha fet que l'adjunta a la seva actual direcció, Georgina Oliva, hagi optat a ocupar la direcció de l'àrea d'arts en viu del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa (l'antic Espai Brossa), després de la renúncia de Marc Chornet. S'incorporarà a la direcció col·legiada al febrer, al costat de Maria Canelles (arts visuals i textuals) i Sheila Eroles (producció i gestió). Georgina Oliva s'ocupava fins ara de les noves dramatúrgies i les activitats vinculades al pensament.

Josep Giralt es jubila després de més de 8 anys dirigint el Museu de Lleida en l'etapa més crítica de la seva història (la de l'entrada de la Guàrdia Civil per endur-se peces a Sixena, l'11 de desembre del 2017) i li agafa el relleu una museòloga que fins ara era la delegada diocesana de patrimoni del Bisbat d’Urgell, nomenada l'últim dia de desembre. A més del creixement del museu, Arbués haurà de batallar per dur a bon port els diversos litigis per l'art de la Franja.

Després de 14 anys dirigint la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau es jubilarà aquesta primavera. La Generalitat acaba d'obrir un concurs públic aquest mes amb l'objectiu que al juliol ja s'hagi escollit el seu recanvi. L'historiador del cinema ha liderat la implantació de Filmoteca al Raval, l'obertura del centre de conservació a Terrassa i el seu gran llegat és abandonar-la convertida en un equipament nacional independent de l'ICEC.

L'altre concurs que s'ha d'obrir és el de la nova direcció del Festival Grec. Francesc Casadesús deixarà el càrrec després de dirigir la que serà la seva vuitena edició. L'Ajuntament de Barcelona està a punt de publicar la convocatòria, que s'hauria de resoldre a l'abril perquè el nou responsable pugui treballar en la programació del 2025 però viure ja des de dins l'edició del 2024.

Escollida com la primera directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el 2018, a Judit Carrera se li acaba el primer mandat l’octubre del 2024. La Diputació de Barcelona confirma que es convocarà de nou la plaça per renovar la direcció, a la qual té previst optar la mateixa Carrera.

Vinyet Panyella va deixar la direcció del Museu Maricel i el Cau Ferrat a principis del 2019. Pere Izquierdo va ser el director gerent del Patrimoni de Sitges de forma provisional durant tres anys, quan va ser traslladat de forma abrupta al Museu Marítim, tot i que era l'única candidatura que quedava per al concurs que s'havia obert. La direcció segueix en funcions en mans de Mercè Munné i s'ha iniciat un nou concurs públic que s'hauria de resoldre els pròxims mesos, després de cinc anys d'interinatge.

S'obre un altre període d'incertesa a la Fabra i Coats. Joana Hurtado va ser escollida en un concurs públic el 2019 per capitanejar tot el complex de la fàbrica de creació, però un any després es va dividir la direcció del recinte i del Centre d'Art Contemporani, del qual es va quedar al capdavant com a autònoma. A finals del 2023 ha acabat la seva etapa i des de l'Ajuntament de Barcelona no volen precisar quin pla hi ha previst per aquest espai; segons fonts de l'Icub, s’està treballant en el relleu i s’explicarà en les pròximes setmanes.

Els relleus que deixa el 2023

Sens dubte, el fitxatge més inesperat i més sonat del 2023 és el de l'exdirector de la Fundació Tàpies, el Macba i el Reina Sofia com a assessor museístic de la Generalitat. Després del rebombori que va causar el seu retorn, Manuel Borja-Villel ha concretat que ni ve a ampliar el Macba ni a dirigir cap superesctructura, sinó a fer un treball estratègic, de reflexió i col·laboratiu entre els centres existents. Aquest any se'n començaran a veure els fruits.

El gener del 2020 Carles Guerra va deixar la direcció de la Fundació Tàpies i la institució ha viscut un sanejament econòmic i una reconstrucció institucional, amb la nova presidència de Ferran Rodés. A mitjants del 2023 van escollir la que llavors era directora d'Es Baluard de Palma, Imma Prieto, que a finals d'any ha entrat a la casa amb un gran repte al davant: l'Any Tàpies, amb motiu del centenari del seu naixement, i la gran retrospectiva que li dedicaran el Reina Sofia i la fundació.

Si hi ha hagut algun relleu polèmic aquest any és la decapitació d'El Born Centre de Cultura i Memòria, que es queda sense directora autònoma per decisió del nou equip de govern a l'Ajuntament de Barcelona. El 2021, Marta Marín-Dòmine guanyava el concurs per dirigir el centre i dos anys després era destituïda i convidada a ser assessora de memòria (càrrec que va refusar) perquè El Born passava a ser una subseu del Museu d'Història de Barcelona. Junts, ERC i comuns van criticar l'operació del PSC, i el PP i Vox la van aplaudir. El Museu d'Història de Barcelona (Muhba) està elaborant un informe sobre com serà la nova etapa i es mantindrà la programació prevista fins al setembre del 2024.

També hi va haver un relleu per motius polítics al Museu Memorial de l'Exili. Després de la sortida de Junts del govern, al gener va ser destituït Enric Pujol, després de dos anys al càrrec, i el va rellevar l'historiador i escriptor Miquel Aguirre Oliveras.

Des que Jusèp Boya va marxar del Museu d'Història, el 2016, la cap de museografia Margarida Sala havia exercit de directora. Finalment, s'ha convocat un concurs, i l'ha guanyat l'historiador i arqueòleg Jordi Principal, fins al juny responsable de les col·leccions clàssiques del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Haurà d'abordar un nou discurs expositiu i estudiar el trasllat de seu i la fusió dels centres d'història en un supermuseu de la societat. Al seu torn, aquest any també s'ha ratificat per concurs Jusèp Boya com a director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, càrrec que ocupava en funcions des de finals del 2018. I al Museu Etnològic i de les Cultures del Món, que no tenia director des de la jubilació de Pep Fornés a principis del 2020, l'Ajuntament de Barcelona hi ha nomenat un funcionari de la casa, el gestor de patrimoni Carles Vicente.

Quatre mesos abans de la mort del president de la Fundació Vila Casas, el mecenes Antoni Vila Casas (càrrec que ara ocupa Antonio Sagnier), es va produir el relleu en la direcció artística de la fundació, que gestiona una valuosa col·lecció privada i quatre museus a Barcelona, Torroella de Montgrí i Palafrugell. L'historiador i comissari Bernat Puigdollers vol renovar les col·leccions, seguir recuperant artistes històrics i apostar per la creació contemporània.

La Puça Espectacles va guanyar el concurs per dirigir el Trapezi. La pallassa Alba Sarraute i l'actriu i gestora Cristina Cazorla es van posar al capdavant de la Fira Trapezi ara fa un any, i per a tres edicions. Conegudes per la seva feina dalt de l'escenari, el pas a la direcció volen que serveixi perquè la fira de referència del circ aconsegueixi estructurar el sector, evitar la fuga de talents i ser un referent ineludible a Europa.