Rels B: "Estar en una multinacional és una puta merda"

MadridQuan no fa ni un any que va publicar el seu darrer treball, Happy Birthday Flakko, el raper mallorquí Rels B anuncia un imminent LP nou. Tot i que és considerat un dels grans valors de la nova onada de hip-hop en espanyol, reconeix que el que fa en aquests moments és "més pop". Ara, a punt d'acabar el seu breu contracte amb Sony Music, es compromet a recuperar la independència de la qual sempre ha fet gala.

"Així ha estat el 70% de la meva carrera i tornaré a això. Estar en una multinacional és una puta merda. Es perd un poc l'amor a la música quan tot es converteix en estratègia", assegura el músic. De nom real David Heredia Vidal (Palma, 1993), el seu relat professional és el de tants joves del moviment urbà que varen començar a crear música des de l'absoluta autonomia, en el seu cas amb alguna base per haver tingut un pare músic.

"Tot i que ell escoltava música del seu rotllo, acabes agafant la musicalitat", diu d'aquells discos paterns de The Beatles i els Rolling Stones que va escoltar per casa. Independitzat de la llar familiar a 15 anys, va conèixer igual de prest el món laboral treballant com a cambrer i picapedrer, feines que compaginava amb una faceta musical que al principi no va ser la d'intèrpret, sinó la de productor.

"Em feia por començar a rapejar", reconeix Rels B, que va fer la passa de manera definitiva a l'altra banda del micròfon després de reconciliar-se amb la seva pròpia veu i veure que aquells primers temes començaven a acumular escoltes. A 22 anys, amb la sustentació de l'atur i la seva carrera començant a enlairar-se, va decidir escometre el salt definitiu. "I des de fa cinc anys ja només visc de la música", comenta després de treure cançons com 'Tienes el don' i, sobretot, 'Made In Taiwan', que actualment acumula quasi 20 milions de reproduccions a YouTube.

Va ser el moment de l'explosió del que es va anomenar "nova onada del hip-hop espanyol", per ell "una altra cultura fruit d'una altra generació que va portar un canvi fort" respecte del que era aquest gènere. "Aleshores estava caduc i va arribar gent jove amb idees més fresques, sense por de l'evolució", reflexiona qui no ha temut la confluència amb altres gèneres. "De fet, jo ara em consider més pop", puntualitza el palmesà, que el 2018 va publicar l'àlbum Flakk Daniel's Lp.

Nou projecte

El mateix artista que aquell any va declarar en una entrevista que es veia fora de la música "d'aquí a dos anys" ha canviat el discurs radicalment. "Estic en el millor moment de la meva carrera quant a crear i quant a frescor. Feia un any que no em trobava així, però la quarantena m'ha ajudat a trobar-me. He fet molta música i he tingut temps per dedicar-lo a un projecte", revela.

Aquest projecte, continua, és "un àlbum llarg que està llest perquè vegi la llum abans que acabi el 2020", amb una línia "molt tropical, amb l'afro beat a foc i tocant cúmbia també", fruit del seu contacte amb altres cultures i països. Per exemple, Llatinoamèrica, on sense promoció ha arribat al públic de Mèxic, l'Argentina, Xile i, a poc a poc, també Colòmbia.

Amb aquest nou LP, omple de contingut uns mesos difícils per a la música en viu. Com a excepció, aquesta mateixa setmana feia a La Riviera de Madrid un concert sense públic, emès per veure'l des de casa a través de Vodafone Yu Music Shows per YouTube. "És bastant estrany, això de cantar a l'obscuritat, i no som fan dels concerts en streaming", reconeix el cantant. En qualsevol cas, no perd de vista un horitzó més prometedor i, responent la pregunta que més li solen fer els seus seguidors, ja pensa estrenar-se amb alguna actuació als Estats Units i a viatjar a una de les seves ciutats preferides, Medellín (Colòmbia).