Rels B, de Son Gotleu a vacil·lar al món sencer

CalviàQue ens perdoni la deessa Debbie Harry i tots els èxits de Blondie, però la crònica del primer dia de concerts del Mallorca Live Festival la dedicarem a Rels B. Perquè Daniel Heredia (el seu nom real) jugava a ca seva i perquè oferia l'oportunitat de constatar què hi ha darrere d'un fenomen internacional nascut i exportat des de Mallorca.

Rels B exemplifica el canvi de paradigma que ha sofert la música: un pot construir una carrera amb tenacitat i talent als marges de la maquinària de la indústria; sense el suport d'una multinacional ni de la radiofórmula, sense l'altaveu dels mitjans de comunicació convencionals i sense necessitat de campanyes publicitàries. Durant un dels moments del seu directe al Mallorca Live, el raper mallorquí ratificava aquesta idea abans de cantar La prisión, el seu tema preferit. "El món de la música és una mica tèrbol, està ple de merda. Amb coses com les d'avui ens adonam que val la pena: estadis plens allà on anam i venim d'aquesta illa. No sortim a la tele ni a la ràdio. I vivim d'això!".

La de Rels B és la història d'un xaval de Son Gotleu que comença a produir cançons (potser el més destacable de la seva proposta) i acaba per cantar-les. De YouTube a tenir més de 23 milions d'oients mensuals a Spotify (a Espanya només per darrere de Rosalía i Quevedo) o a cantar per a 65.000 persones en el Sol de Mèxic, un recinte que només havien omplert tres espanyols (Alejandro Sanz, Miguel Bosé i Héroes del Silencio) i en les seves etapes imperials. Així, aquest xaval que ja passa dels 30, va pujar a l'escenari principal del festival de Calvià amb una samarreta del Reial Mallorca, orgullós de cantar a ca seva, i va oferir el seu espectacle de música urbana que sorprenia, d'entrada, per presentar-se amb una banda en directe. En els temps en els quals cada vegada és més freqüent prescindir de músics a l'escenari (Rosalía, per exemple), Rels B apostava pel clàssic. Amb l'escenari convertit en una pantalla gegant on es projectava la seva imatge en viu, va arrencar amb 1 de enero, Puntacana i Caída del cielo, els primers temes del seu darrer disc, A new star (1993).

Sensual

A partir d'aquí, va encadenar temes que duren entre dos i tres minuts (són els temps de TikTok) en un repàs a una carrera que ja li basta per triar repertori. Van sonar Pa quererte, l'estiuenca Mi luz i Cómo dormiste?, exemples de com el rap pot diluir-se en el reggae i el R&B més sensual.

AfroLOVA' va exaltar tota la multitud concentrada per adorar l'ídol en l'escenari principal del festival i la va enllaçar amb Tienes el don o Como antes. Va pujar els beats fins a convertir el recinte en una discoteca amb Me gustas natural i va demanar consell sobre on fer un capfico. "He anat a nedar com sempre a la platja de Gesa i que estava de bruta. Necessit que em recomaneu platges, que està tot ple de guiris. Quina pesta de crema", va dir davant el fervor i els aplaudiments del públic.

Va demanar ajuda per entonar 'l'himne de les Balears', Un verano en Mallorca i va enfilar la recta final d'un concert que a penes superava l'hora i quart. Va treure el mòbil i es va gravar –en vertical per descomptat– cantant amb els milers de seguidors darrere d'ell. Va entonar Lo que hay x aquí i amb A new star is born es va fondre a negre l'escenari; en contrast amb una carrera ascendent, d'un músic que aconseguirà un èxit global, una cançó de referència més aviat que tard. Potser aquesta sia La vida sin ti; directa, sentida i amb alguns dels seus millors versos. De Son Gotleu al món, hi ha futur per a Rels B.