Remedios Zafra: "La IA fa poemes i els treballadors culturals fem les factures, i això és terrible"

BarcelonaPer crear o per imaginar es necessita temps, però on és aquest temps? Com el trobem en una època de precarietat i en què cada vegada s'acumulen més tasques burocràtiques que les noves tecnologies no faciliten sinó que fan augmentar encara més? "Les persones que ens dediquem a fer feines culturals cada vegada tenim menys temps de fer feines creatives, perquè hem de dedicar moltes hores a la burocràcia, i s'està produint un desafecte creixent amb el nostre treball", reflexiona l'escriptora i assagista Remedios Zafra (Zuheros, Còrdova, 1973). "La IA fa les feines més boniques, com escriure poemes, i jo m'he de dedicar a fer factures", afegeix amb ironia l'autora d'Entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital i Frágiles. Carta sobre la ansiedad y la esperanza en la nueva cultura, totes dues publicades per Anagrama.Zafra, que va participar en el cicle Què és una vida bona?, organitzat amb la col·laboració de l'ARA, sota la direcció intel·lectual del filòsof Daniel Gamper i amb la moderació d'Antoni Bassas, va reflexionar sobre els peatges burocràtics, la manca de temps i la precarietat entre els que es dediquen a la cultura i a la creativitat. Zafra no només va parlar de problemes sinó que va proposar possibles solucions. Va oferir esperança.

Dedicar-se a fer coses creatives pot tenir les seves trampes. "Ets tan entusiasta que és impossible no abusar de tu, m'han arribat a dir alguna vegada. D'alguna manera, han aconseguit que l'entusiasme i l'amabilitat serveixin per legitimar l'abús -lamenta Zafra-. Ha estat fàcil per a aquestes empreses i institucions fer valdre aquest entusiasme, perquè com que ens agrada ho farem de totes maneres, encara que no ens paguin o ens paguin poc", afegeix. Tot plegat té certs perills, sobretot en un món laboral cada vegada més precari: "Pot generar frustració i cert ressentiment, perquè hi ha una competència permanent que fa que es trenqui el vincle entre iguals", afegeix.

Desviar-nos del camí traçat és possible

Un dels avantatges de treballar en la cultura és que és un territori que permet abordar la complexitat i les contradiccions. Si hi ha temps, cosa que actualment no passa perquè molts treballadors estan ofegats per les feines burocràtiques, es pot pensar i imaginar altres alternatives. "Pensar que es pot fer d'una altra manera permet activar aquesta emoció positiva que és l'esperança", diu Zafra. No és fàcil, perquè sovint estem immersos en rutines, anem sempre accelerats, hi ha la temptació de delegar cada cop més en les màquines, i les noves tecnologies han afavorit que hi hagi una certa desarticulació dels col·lectius. "A vegades pensem que hem d'estar sempre actius, fent coses, però en realitat estem immersos en un bucle i hauríem de poder desviar-nos, apropiar-nos del nostre temps i no deixar que la tecnologia i la feina es filtrin pertot arreu -afirma Zafra-. Una altra manera de desviar-se és compartir no tant els èxits com les vulnerabilitats", afegeix.

Hi ha possibilitat de canvis, segons l'escriptora i assagista. Per demostrar-ho, va acabar la taula rodona al monestir de Pedralbes amb una analogia. "El feminisme ha fet servir la sororitat, l'aliança entre iguals, per reivindicar i per oferir respostes per transformar la societat i sortir del patriarcat. La lectura positiva és que és possible desviar-nos i millorar les coses", conclou Zafra.