La 19a edició del Festival Poesia i + se celebra del 3 al 14 de juliol en diferents espais de Caldes d’Estrac, Teià, Arenys de Mar, Mataró, Dosrius i Alella. Com sempre, la programació busca aliances poètiques i musicals com la de Remei de Ca la Fresca i Núria Martínez-Vernis, o com el concert de Mishima, que tindrà com a pòrtic la lectura de Martí Sales, Maria Sevilla i Marina Garcés, acompanyats pel mateix grup. Entre els noms del cartell destaquen Christina Rosenvinge, Ernest Crusats, Mar Pujol, L’Arannà, Lleona (el duo format per Maria Callís i Blanca Lamar), Extraño Weys Orquestra i Anna Ferrer amb Clara Fiol, entre d'altres. En aquesta edició, l'última amb Eduard Escoffet com a director, també hi haurà noves produccions com la proposta de Mireia Calafell amb Nil Ciuró i la de Francesc Cuéllar amb Judit Cortina, a més d'Apunts contra les mentides del món rural, un projecte de Martí Sancliment amb Elena Tarrats, Neus Borrell i Bru Ferri.
Hi ha poques coses més excitants a la música catalana que el grup Remei de Ca la Fresca
El grup d'Arbúcies actua al Festival Poesia i + i prepara un disc per a la tardor
BarcelonaHi ha poques coses més excitants a la música catalana que el rock de la Selva, concretament el d'Arbúcies i específicament el del quartet Remei de Ca la Fresca. És una proposta única que a la tardor publicarà un disc amb Bankrobber i que el divendres 5 de juliol compartirà escenari a Teià amb la poeta Núria Martínez-Vernis, en una actuació inclosa en el Festival Poesia i +. La confiança del segell Bankrobber és absoluta. "Publicaran un disc nostre i encara no han escoltat gairebé res… Ens agafen amb fe cega", diu Xantal Rodríguez, cantant del grup que completen Artur Piera, Iago Rueda i Víctor Álvarez.
Bé, cega, cega, tampoc ho és, aquesta fe, perquè les bones notícies sobre Remei de Ca la Fresca ja fa temps que s'escampen; per exemple, els elogis arran d'un primer disc homònim editat amb el segell The Indian Runners, el 2021; l'excitació amb què es fa córrer l'impacte que provoquen els seus concerts, i l'entusiasme que ha acompanyat la rebuda de cançons com Nascut descarat i Tot el que volem és ocupar-te el xalet, adaptacions al català i a la realitat catalana de temes d'Underworld (Born slippy) i M.I.A. (Paper planes), respectivament. I encara més amb la psicodèlia indignada i assedegada de Mal de muntanya, una de les grans cançons del 2024.
La història de Remei de Ca la Fresca comença en el confinament del 2020 a Arbúcies. "L'Artur [Piera] i jo som parella i ens vam quedar a la mateixa casa, on vam anar fent cançons i vam triar el nom del grup", recorda Xantal Rodríguez. Però la banda no existiria sense les jam sessions que es feien cada dijous en un local del poble, l'Espai Transparent. L'efecte del confinament va quedar reflectit en les cançons del primer disc, que té un aire "rarot molt del moment" i grans troballes com La insurrecció que ve. I el record de les jam sessions és ben present en el directe del grup.
Fent de la necessitat virtut, Remei de Ca la Fresca van completar el repertori dels concerts amb versions. Primer van transformar l'himne electrònic Born slippy d'Underworld en Nascut descarat i després van portar Paper planes de M.I.A. a casa: "Tot el que volem és ocupar-te el xalet la comencem amb una cantarella que és la melodia que sonava a la megafonia del campanar d'Arbúcies per avisar de coses. Als concerts agrada molt, la versió de la M.I.A., tot i que a nosaltres ens avorreix una mica tocar-la perquè és la més repetitiva i poppy", diu Rodríguez.
Remei de Ca la Fresca parlen del grup andalús Triana com a referent de consens, però la seva música és una casa oberta a infinitat d'estímuls. "Ens ho han dit molt, que fem psicodèlia, però si parles amb puretes de la psicodèlia o del rock progressiu et diran que el que fem ni de conya ho és. Sí que hem escoltat rock progressiu, Pink Floyd, etc., però ho som? No ho sé. Depèn de la cançó, depèn del dia", explica Rodríguez. Igualment, entoma amb esportivitat les connexions amb Els Surfing Sirles i el punk del Montseny: "Sí, som del Montseny, però jo crec que ens fan punk per la veu, perquè els meus companys odien el punk. Suposo que això del punk té més a veure amb l'actitud".
El propòsit, això sí, és fer el que els ve de gust. "Viure de fer el que et surt de la figa segur que no és fàcil, però ens fa estar molt bé", diu Xantal Rodríguez, que recorda l'estranya sensació que van experimentar quan van participar en el concurs Sona9: "Vaig flipar una mica perquè encara no havíem fet la primera passa i ja venia molta gent a dir-nos com havíem de fer les coses. Justament amb una cosa en què m’havia fotut perquè havia volgut, perquè sí, perquè era el primer cop a la vida que no es tractava ni d'una feina, ni d'uns estudis ni d'un deute amb ningú… I va ser com: «No, no, un moment, això serà el nostre petit reducte de llibertat»". Aquesta és la clau que explica la singularitat del grup, juntament amb la contundència poètica de Xantal Rodríguez, que admet la influència de la poeta Maria Callís. "No em canso de dir-ho, que tinc molta influència de la Maria, que ja l'havia llegit molt abans de muntar Remei de Ca la Fresca", diu.
En un país de festivals i festes majors, Remei de Ca la Fresca busquen un espai on sentir-se a gust, com ara "festes majors alternatives" i festivals com l'(A)phònica de Banyoles i el Poesia i + del Maresme. "En les festes i els espais autogestionats és on et tracten millor. Hem tocat a l'Ateneu 24 de Juny de Girona i va ser una meravella, com a La Bastida del Rec d'Igualada. Aquests llocs són una passada. Sí que ens agradaria fer més festivals. Però festes majors no ho sé, perquè la música que fem no és gaire de festa major", assegura Rodríguez. Potser el que cal són unes altres festes majors…