Rememorar l’exili republicà amb vinyetes de còmic

La JonqueraL’exili forçós que, després del desenllaç de la Guerra Civil Espanyola, va obligar milers de ciutadans a fugir cap a França és un tema que s’ha abordat àmpliament des de la literatura, la pintura o el cinema. I també des del còmic, que, tot i que de manera injusta a vegades es considera una art menor, té la mateixa força expressiva per testimoniar els desastres causats per la guerra. Així ho reivindica l’exposició L’exili del 1939 al còmic. Vinyetes a la frontera, que, fins al 5 de març, es pot visitar al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera. 

La mostra reuneix una seixantena d’àlbums il·lustrats, tebeos i novel·les gràfiques –en català, eusquera, francès i sobretot castellà–, que fan memòria del periple dolorós dels vençuts. La selecció, a càrrec dels comissaris Francisco Collado i Josep-Vicent Garcia Raffi, comprèn historietes que narren la cronologia des de la retirada de la població civil a les acaballes del 1938, fins al paper posterior dels exiliats en els batallons de la resistència francesa, les guerrilles antifranquistes dels maquis o l’internament als camps de concentració nazis. Per exemple, l'exposició presenta fragments d'obres com Los surcos del azar (Astiberri, 2013), de Paco Roca; Les serps cegues (Inrevés, 2010), de Bartolomé Seguí i Felipe Hernández Cava; Un largo silencio (Astiberri, 2012), de Francisco Gallardo i Miguel Gallardo, o Esperaré siempre tu regreso (Desfiladero, 2016), de Jordi Peidro, entre molts altres. A la sala del MUME, les tires de còmic més significatives, ordenades temàticament, es presenten en plafons que reprodueixen els dibuixos a gran escala. I, a més, l’exhibició també compta amb una sèrie d’esbossos i documents originals, cedits especialment per a l’ocasió, així com un punt de lectura per consultar en paper els còmics referenciats. 

La censura del franquisme

La producció de narracions amb dibuixos sobre la retirada republicana ha experimentat un creixement considerable en els últims anys. “Durant el franquisme, la censura i la por feien impossible el tractament de l'exili en termes de denúncia i memòria històrica i per això ha costat tant que aquest tema s’introdueixi al món del còmic”, destaquen Francisco Collado i Josep-Vicent Garcia Raffi. Tanmateix, hi ha excepcions, com el cas del dibuixant Josep Cabrero Arnal, víctima del conflicte espanyol i de la duresa dels camps nazis, que el 1948 va traduir la seva experiència traumàtica en una sèrie de còmics protagonitzada pel gos Pif, molt popular a França. Per complementar l’exposició, el MUME incorpora al vestíbul una petita mostra del dibuixant, com a contrapunt de les obres més actuals. 

Ara bé, tot i que els còmics exposats no estan firmats per supervivents de l’exili, mantenen igualment un vincle proper amb vivències de primera de mà. I és que, en molts exemples, com El arte de volar (Edicions de Ponent, 2009) d’Antonio Altarriba i el dibuixant Kim, l'autor manté una relació familiar directa amb el personatge sobre el qual construeix la història i al qual dona veu. Darrere de tots aquests còmics, doncs, hi ha sempre el testimoni individual i alhora col·lectiu d’algú amb noms i cognoms, que, com tantes altres persones, va viure els traumes de l’exili. Per això, com que el referent original és verídic, els còmics compten amb un treball d’estudi i recerca històrica exhaustiva per explicar la història de la manera més fidel i acurada possible. “Aquestes historietes, tot i narrar trames de ficció, se sustenten en un rerefons documentadíssim, que els converteix en peces artístiques de divulgació històrica idònies per a un centre museístic”, afirma Enric Pujol, director del MUME. Els còmics triats per a l'exposició, doncs, es troben en el punt just entre l'objectivitat incontestable de les dades historiogràfiques del passat que rememoren i la llibertat de la imaginació artística que permet el dibuix.

Fotografies del museu

Així, com que són obres de ficció amb un treball historiogràfic important, no és estrany trobar en moltes edicions pròlegs explicatius o annexos amb entrevistes, continguts addicionals o fotografies originals de l’època. Pel que fa a la rellevància de la fotografia a l'hora de construir la historieta, un cas paradigmàtic és, en efecte, El fotógrafo de Mauthausen (Norma, 2017), de Salva Rubio, Aintzane Landa i Pedro J. Colombo, perquè tracta explícitament sobre les imatges reals de les atrocitats del camp de concentració que Francesc Boix va aconseguir extreure d'amagat.

Més enllà de l'exemple evident del còmic sobre Boix, per recrear els fets amb més exactitud, nombrosos il·lustradors parteixen dels documents gràfics del moment, com les captures de les platges gèlides d'Argelers de Robert Capa o els barracons militars fotografiats per Agustí Centelles. En aquest sentit, per tant, es produeix un diàleg interessantíssim entre els còmics que ara s'exposen i les fotografies del fons del Museu Memorial de l'Exili que han inspirat alguns dels dibuixants. “D'entrada, és veritat que podria xocar veure vinyetes de còmic en un museu, però, en aquest cas, la proposta està totalment integrada, ja que els referents visuals de molts dibuixants són fotografies que tenim exposades en la nostra exposició permanent”, destaca Enric Pujol.