La polèmica sobre el lloc de repòs del descobridor d’Amèrica s’havia allargat durant molts anys perquè els seus ossos van viatjar pel món al llarg dels segles. El 1506 Colom mor a Valladolid i la família el trasllada a la Cartoixa de Sevilla al cap de tres anys. Seguint la voluntat del navegant, el 1544 s’enduen els ossos a la República Dominicana, el nou món on va fer port. Quan l'illa passa a mans dels francesos, el traslladen a Cuba i, després de la pèrdua la colònia, el 1899, tornen els ossos a Sevilla, on reposen definitivament. El dubte es va reobrir perquè, en unes obres el 1877 a la catedral de Santo Domingo, descobreixen una capsa amb el seu nom en una tomba adjacent i consideren que els espanyols es van equivocar a l'exhumar-lo, mentre que els espanyols asseguren que la capsa és una falsificació.
Es reobre el debat sobre l'origen de Colom: un jueu valencià?
Un documental emès a TVE confirma que està enterrat a Sevilla i que, segons l'ADN, era un jueu sefardita de la Mediterrània occidental
BarcelonaOn està enterrat Colom i, sobretot, on va néixer? Cinc segles després de la mort del descobridor d’Amèrica (1451-1506), les incògnites semblaven definitivament enterrades: les teories més esteses afirmen que Colom era genovès i que està enterrat a la catedral de Sevilla. Però una investigació del catedràtic de medicina legal i forense José Antonio Lorente (Universitat de Granada) ha anat seguint el rastre de l'ADN per respondre científicament les dues preguntes i el resultat, després de 22 anys d'investigació i de diverses exhumacions en diferents punts d'Espanya i Portugal, reobre la pregunta més polèmica, la del seu origen. El resultat, però, ja és qüestionat per altres científics.
L'ADN de pare i fill
Segons ha revelat Lorente de manera força insòlita, a través d'un thriller documental titulat Colón ADN. Su verdadero origen, programat per al dia de la Hispanitat a TVE, l'ADN ha confirmat "amb seguretat absoluta que els ossos que hi ha a la catedral de Sevilla són de Cristòfol Colom" gràcies a la comparació de l’ADN amb el del seu fill Ferran, dos ADN que coincideixen del tot. Aquesta afirmació ja era el que apuntaven els estudis dels anys 2003, 2004 i 2005, que havien trobat una "compatibilitat possible", si bé no hi havia prou material perquè fos del tot conclusiu. Ara es dona per definitiu. També es descarta que Diego Colom, de qui també es va exhumar el cos, fos un fill de Cristòfol Colom, sinó que era un parent de cinquè o sisè grau. Aquest fet és important, perquè Diego Colom, que va viatjar amb Cristòfol, va ser naturalitzat espanyol, cosa que voldria dir que la família Colom no ho era. Així doncs, queda descartat Diego Colom del llinatge directe.
L'origen, seguint l'ADN
La novetat del documental és l'eliminació d'algunes de les teories que han elaborat diferents investigadors al llarg dels anys sobre l'origen de Colom, algunes de les quals amb poc fonament historiogràfic. Ho fa analitzant l'ADN dels cossos dels suposats familiars del descobridor d'Amèrica. El doctor Lorente va descartant com si es tractés d'un concurs televisiu les opcions finalistes que ha posat sobre la taula, d'entre les desenes que existeixen (si bé no intenta comprovar la tesi predominant, la genovesa). Es descarten així les teories castellana, portuguesa, gallega, mallorquina i navarresa i, en canvi, es troben rastres genètics que indiquen que Cristòfol Colom era jueu. Segons diu Lorente, l'ADN mostra "trets compatibles amb un jueu del Mediterrani occidental", una teoria que caldrà avalar amb altres estudis, avança. De fet, el documental no mostra l'estudi de l'ADN en qüestió, ni tampoc està avalat per la publicació de la recerca en una revista científica; en la presentació van dir que ho farien a finals d'any, quan tanquin tots els resultats.
La tesi jueva és la que ha defensat des de finals dels anys 80 l'arquitecte i exdirector del Centre d'Estudis Colombins Francesc Albardaner. Per a ell, l'ADN "posa en crisi" la teoria generalitzada del suposat Colombo genovès fill d'uns teixidors de llana plebeus, "perquè tots els historiadors italians han escrit que és impossible que fos jueu i genovès", ja que els jueus en van ser expulsats des del segle XII. No hi havia comunitat, ni sinagoga i, de fet, només es podien estar tres dies a la ciutat, explica Albardaner, que està greument malalt.
Segons Francesc Albardaner, "era un jueu sefardita de cultura, religió, nació i de cor" i, a més, apunta que devia ser "provinent d’una família de teixidors de seda de València". El documental descarta ràpidament que fos un jueu francès o italià per la poca presència de jueus en aquests llocs i Lorente apunta que hauria nascut "a l'arc mediterrani espanyol", és a dir, l'àrea que avui ocupen els Països Catalans. En aquesta teoria hi fan quadrar altres proves, com que escrivia castellà perquè l’havia après a casa i que tenia accés als Reis Catòlics a través dels jueus conversos de la cort. Els jueus llavors vivien amagats per no caure en mans de la Inquisició, perquè eren perseguits, obligats a emigrar, convertits o "acabaven a la pira".
Reticències dels historiadors
Segons els investigadors del documental, aquesta nova dada obliga a posar en quarantena la hipòtesi ortodoxa del genovès i reobre el debat científic sobre la qüestió. Ara bé, altres historiadors ja han començat a rebatre la teoria: Àngel Casals, catedràtic d’història moderna de la UB, ha lamentat a RAC1 que el documental no comptés amb autoritats universitàries dedicades a la història dels estudis colombins. Casals ha tombat la tesi del documental amb tres idees: "Primera, no hi ha una raça jueva diferenciada de les altres, bona part de la població del Mediterrani podem tenir traces jueves a l'ADN. Segona, qualsevol cristià, fins i tot cristià vell, podia tenir traces jueves. Tercera, a Gènova hi havia conversos des del segle VIII vivint en la comunitat cristiana. Des del punt de vista científic és molt qüestionable, un despropòsit de cap a peus. Ens deixa on érem".