Reobre el Teatre Apolo: qui hi ha al darrere?

Barcelona"Tota empresa que no creix desapareix. És la llei del mercat. Ja sé que això va en contra de moltes ideologies, però és la realitat", afirma Enrique Salaberría per explicar el desembarcament de Smedia a Barcelona llogant el Teatre Apolo. Salaberría fa 20 anys que presideix aquesta empresa, que gestiona set teatres a Madrid des que el 1999 va llogar el Teatro Alcázar. Ells sols aconsegueixen 1.100.000 espectadors en una temporada normal (gairebé la meitat del públic que va tenir tot el teatre barceloní el 2019 i el 100% del que va tenir el 2020). Ara bé, si abans del covid facturaven entre 18 i 22 milions (amb un percentatge de benefici d'entre el 3-4%), el 2020 van caure per sota dels 3 milions. A Catalunya, la recaptació teatral va caure un 50% l'any passat. I, tot i així, Salaberría creu que és el moment oportú per llançar-se a l'aventura barcelonina: aquest dijous al vespre reobre el teatre del Paral·lel amb el musical ¿Quién mató a Sherlock Holmes?

"Ningú es pregunta quan s'enamora. A vegades estàs casat i amb fills i t'enamores –diu Salaberría–. L'Apolo és més que un espai, és la història de les arts escèniques, del país, de grans il·lusions..." Per a l'empresari era una oportunitat del "mercat de l'oci i l'entreteniment" que no podia deixar passar. "Les decisions d'un empresari no han d'assemblar-se en res a les que es prenen a la vida normal", apunta, convençut que el pitjor de la pandèmia ja ha passat. La negociació amb el fons d'inversió que és propietari de l'espai va començar fa un any i assegura que ha sigut fàcil i el preu de lloguer, "raonable". Al setembre van entrar al teatre i hi invertiran un total de 800.000 euros per posar-lo al dia. "Els projectes no neixen per executar-se en mitja hora, s'ha de tenir una visió i una estratègia", justifica Salaberría. El precedent, però, és nefast. Han passat gairebé dos anys des que Ethica Global va abaixar la persiana de l'Apolo justament amb un altre Sherlock (Sherlock Holmes y el destripador) i deixant deutes que s'acosten als 3 milions d'euros, segons El Punt Avui. Salaberría hi treu ferro i assegura que li sap greu. Smedia, a diferència dels predecessors, és un agent important del sector teatral i coneix el mercat català perquè ja havia distribuït alguns dels seus espectacles aquí.

Producció local i estudis de mercat

Smedia té una cartera d'espectacles composta per comèdies (com la versió d'Escape Room i Corta el cable rojo), monòlegs (Dani Rovira, Berto Romero), concerts i musicals (La llamada i el musical del Petit Príncep Antoine, que serà el següent a arribar a Barcelona), a banda de documentals audiovisuals i teatrals (Fariña i Diario vivo, en què periodistes expliquen en primera persona les seves aventures, un format que s'ha fet en diverses capitals europees i també es veurà a l'Apolo). A Barcelona començaran amb canvis d'obres relativament ràpides, per mostrar un ventall de possibilitats. "L'important és que el projecte tingui carícia -afirma el president-. Ens relacionem amb el públic des del frec". Salaberría creu en la multiprogramació a les sales i l'explotació intensiva. Smedia ja treballava amb artistes catalans i ara preveu produir espectacles a Catalunya. I també obrir el teatre a l'agost. "Per què tanquen els teatres de Barcelona a l'agost? És un tema d'hàbits. Quan elimines l'oferta, elimines la demanda. És un principi de mercat. I no té a veure amb la platja ni amb la llengua, perquè a Londres la gent hi va a veure espectacles en anglès sense entendre'ls". Pensant en els turistes, Smedia fins i tot s'ha decidit a programar espectacles directament en anglès a Madrid. Segons els seus càlculs, Barcelona té un potencial de 8 milions d'espectadors, turisme a banda.

En un sector en què l'èxit sovint s'atribueix a la màgia del teatre, Salaberría admet que ells treballen amb entrevistes i estudis de mercat. "Hi ha gent que diu si estem bojos, però ens dona resultats i ens serveix per prendre les nostres decisions. L'anàlisi de mercat costa diners però t'ajuda a guanyar, l'encertes més. Creiem en les demandes del públic i l'escoltarem des del primer dia", afirma sense complexos. Quan se li recorda que altres grans productores com Stage van desembarcar a Catalunya abans que ells i es van retirar per falta de grans públics, ho relativitza. "Stage és teatre d'entreteniment de qualitat –defensa–. Però s'ha de treballar cada ciutat des de les seves característiques concretes i potser el projecte era massa pesant per a la ciutat". En tot cas, creu que Madrid i Barcelona són dues ciutats molt similars a nivell d'oportunitats. "Jo només vull que el públic somrigui, disfruti i vulgui tornar. Els 12 mesos de l'any", diu Salaberría, fent gala de tossuderia basca. L'empresari combina les dues vessants: el parenostre és seguir la llei del mercat, però l'avemaria seria el gaudi en comunitat. "És meravellós. Estem molt contents. I saps què? Ens morirem tots. I més val haver disfrutat i compartit i ser cordials amb els altres".