La República de Weimar: quan Alemanya va ser un far de la cultura europea

BarcelonaEls monstres estan sempre a l'aguait, i aprofiten la mínima oportunitat per tornar a manifestar-se. És inevitable pensar en el món d'avui durant la visita a la nova exposició temporal del CaixaForum de Barcelona, Temps incerts. Alemanya entre guerres, en cartell des d'aquest dimecres fins al 20 de juliol. Es tracta d'una mirada transversal al llegat de la República de Weimar (1919-1933) amb unes 90 obres d'art i un reguitzell de pel·lícules, peces musicals i objectes d'artistes, fotògrafs, cineastes i músics com Vassili Kandinski, Fritz Lang, Robert Wiene, Marianne Breslauer, Georg Grosz, Ludwig Kirchner, Gabriele Münter, Ígor Stravinski, August Sander i diversos creatius de la Bauhaus.

"La idea principal que hi ha darrere aquest període és que és un canvi d'època: es passa del món que l'escriptor austríac Stefan Zweig va anomenar el món d'ahir, que era un món de seguretat, estabilitat, certeses i raó, al món que sortirà després de la Segona Guerra Mundial, que és un món d'incerteses i inestabilitat", tal com diu l'arquitecte i filòsof Pau Pedragosa, el comissari de la mostra juntament amb el professor Txuss Martín. A més, tots dos són els autors del còmic que dona títol a la mostra. "A la República de Weimar s'obren tots els camins que Europa recorrerà fins als nostres dies –explica Pedragosa–. El canvi d'època es va produir en totes les disciplines. Tots els àmbits de la cultura van patir el que aleshores s'anomenava una crisi de fonaments, que avui diríem que és una redefinició. I això va passar tant en l'economia i la ciència com en la filosofia i l'art".

La República de Weimar va ser, com es pot veure gràcies a l'organització cronològica del recorregut, fruit de l'afany d'Alemanya per reconstruir-se després de la derrota en la Primera Guerra Mundial, recuperant "els principis de la Il·lustració, els ideals il·lustrats de democràcia, igualtat i llibertat". "Weimar va ser una de les democràcies més avançades del seu temps: per primera vegada a Europa hi havia un sufragi universal i un reconeixement, davant de la llei, dels drets d'homes i dones. Va ser gràcies a aquests principis que va haver-hi l'enorme creativitat, que s'ha comparat a l'Atenes de Pèricles i al Renaixement", explica Pedragosa. Malauradament, l'arribada de Hitler al poder i la posterior barbàrie de l'Holocaust i la Segona Guerra Mundial van acabar amb tota aquesta creativitat. Per això, com a recordatori del perill que els monstres puguin tornar a aparèixer en qualsevol moment, l'última obra del recorregut és un exemplar del gravat de Francisco de Goya que inclou el lema El somni de la raó produeix monstres.

Una de les hipòtesis de treball dels comissaris és que no va haver-hi dues guerres mundials, sinó una "en dues parts". "El conjunt de les dues guerres formen la Guerra dels Trenta Anys del segle XX, i la idea és que van caldre dues guerres mundials per enterrar definitivament el món d'ahir. O no, perquè avui som en un temps molt semblant de canvis", explica Pedragosa.

D'un saló burgès als camps de concentració

El recorregut arrenca amb la recreació d'un saló burgès de finals del segle XIX inspirat en la novel·la de Thomas Mann Els Buddenbrook, però ben aviat s'entra en un passadís fosc evocador d'una trinxera de la Primera Guerra Mundial, en el qual es projecten les xifres esfereïdores que va deixar: 10 milions de morts, 20 milions de ferits i 70 milions de persones mobilitzades. Més endavant, diverses escultures d'artistes com Käthe Kollwitz evoquen els canvis produïts en el cos i la cultura moderna del cos, i el recorregut continua amb reflexions sobre l'art al servei del poder (la pel·lícula El triomf de la voluntat, de Leni Riefenstahl, en contraposició a les obres de Bertold Brecht), i el contrast entre l'individu, representat per fotografies d'August Sander, i un altre individu que es vol dissoldre en la massa, representat pel somnàmbul interpretat per Conrad Veidt al film El gabinet del Dr. Caligari (1919), de Robert Wiene.

Més endavant, les imatges de la dona treballadora i alliberada sexualment representen els daurats anys 20, fins que el crac de la Borsa de Nova York els va arruïnar el 1929. I en el terreny de les arts plàstiques es pot veure com van conviure diferents moviments, com el dadaisme, l'expressionisme i el constructivisme. El tram final de l'exposició recorda alguns dels moments més terrorífics del segle XX: quan les autoritats nazis ja controlen l'art i un grup d'estudiants i professors universitaris reunits a Berlín cremen llibres. Serà el preludi de la Segona Guerra Mundial i els estralls de l'Holocaust, evocats pel poema de Paul Celan Fuga de mort, un record del seu pas pel camp de concentració d'Auschwitz.