Els cotxes són una obra d'art? Norman Foster creu que sí

BarcelonaL’arquitecte Norman Foster és un apassionat dels cotxes des que era un nen. Prové d’una família humil, així que va haver de fer les feines més diverses, com treballar de porter en un bar els dissabtes a la nit, per poder estudiar i començar a complir els seus somnis. Se’n va sortir amb escreix i al llarg dels anys ha estès la seva passió a tota mena de mitjans de transport: sap pilotar helicòpters i jets, ha dissenyat diversos iots i un avió, i també un model de benzinera.

La fascinació pels cotxes també s’ha colat al seu vessant com a col·leccionista i, a més d'obres de grans artistes moderns i contemporanis, atresora cotxes, com es pot veure a Motion. Autos, art, architecture, l’exposició del Museu Guggenheim de Bilbao de la qual és el comissari –juntament amb els conservadors del museu Lekha Hileman Waitoller i Manuel Cirauqui– i el prestador d’una dotzena dels 38 cotxes excepcionals de totes les èpoques que s’hi poden veure, alguns dels quals veuen la llum pública per primera vegada. 

Norman Foster assegura que ha seleccionat els cotxes “amb total llibertat” tenint en compte factors com la bellesa plàstica i la innovació tecnològica, i ha cedit al museu cotxes com un Chrysler Airflow (1934), l’aerodinamisme del qual no el va salvar del fracàs; el diminut BMW 600 (1957); un Citroën 2CV Sahara (1961), pensat per a les colònies, i un Porsche 356 Pre-A (1950), un model pioner d’aquesta marca. Però el seu favorit dels que no són seus és l’escultural Bugatti Type 57SC Atlantic (1936). També ha dissenyat el muntatge de la mostra i els ha donat el lloc central dins les sales de la segona planta del museu on hi ha l’exposició.

“Més que cap altre invent, el cotxe, l’automòbil, ha provocat una transformació radical del paisatge urbà i rural del planeta, així com dels estils de vida”, afirma Norman Foster. I com en la seva pròpia col·lecció, a Motion. Autos, art, architecture (fins al 18 de setembre) posa en diàleg els cotxes amb unes tres-centes obres d’art, entre pintures, escultures, fotografies, pel·lícules, plànols i altres materials, entre els quals n’hi ha d’artistes, fotògrafs i arquitectes tan icònics com Constantin Brancusi, Alexander Calder, Alberto Giacometti, Donald Judd, Andy Warhol, Frank Lloyd Wright, Ed Ruscha, Dorothea Lange, Berenice Abbott i Man Ray. I també inclou un petit taller per veure com encara es fa servir el modelatge en fang en la indústria de l’automoció.

Com diu el director del museu, Juan Ignacio Vidarte, aquesta és una exposició “èpica” i de les més complexes dels vint-i-cinc anys del museu. “El cotxe és un artefacte cultural important per dret propi”, subratlla Foster, en la línia de dos dels artistes del futurisme representats a la mostra, Carlo Carrà i Giacomo Balla, que fa més d’un segle van preconitzar que “un cotxe de carreres” és més bell que “la Victòria de Samotràcia”.

Com seran els cotxes del futur?

L’exposició, que compta amb el patrocini d’Iberdrola i Volkswagen Group, va més enllà de l’evolució dels cotxes i el seu paper cultural i no eludeix una qüestió imprescindible en temps de crisi climàtica: el futur de la mobilitat davant la fi de l’era dels combustibles fòssils. Per això la mostra també inclou un àmbit desenvolupat amb l’Automotive Intelligence Center (AIC) on estudiants de setze escoles d’arquitectura i disseny d’arreu del món fan propostes per resoldre problemes com la congestió de les ciutats, l’escassedat dels recursos i la contaminació. “El vincle entre la producció d’energia i com està integrada amb el nou món emergent de la mobilitat és fascinant, la mobilitat està en constant evolució”, explica Foster. L'arquitecte afirma que l’exposició és “un rèquiem per a l’era de la combustió”. 

Pel que fa als cotxes del futur, posa molts interrogants damunt la taula, sobre si els cotxes seran com unes sales d’estar ambulants o si circularan sense espai entre ells. “¿La indústria de les assegurances passarà a la història perquè no hi haurà riscos en la conducció, o pot passar que els cotxes siguin més vulnerables a ciberatacs?”, diu l’arquitecte. En qualsevol cas, insisteix en ser optimista, com ho era el seu mentor, l’arquitecte Richard Buckminster Fuller, que va construir el prototip del cotxe de tres rodes Dymaxion N° 4 i que ara pertany a la seva col·lecció. “Per la seva forma extraordinàriament aerodinàmica, el Dymaxion podia agafar velocitat amb menys combustible. Al marge dels problemes que pogués tenir perquè només era una prototip, va ser un exercici de fer més amb menys i això és el més important que en podem aprendre avui”, conclou Foster.