Un Rèquiem per a l’esperança

PalmaDe bell nou es va omplir la Seu d’un públic solidari encapçalat per la reina emèrita, Sofia, per donar suport al Projecte Home a través de la música, la del Rèquiem de Fauré, convertit en himne de tan magne esdeveniment, perquè tant el Projecte com el Rèquiem comparteixen el mateix missatge, el de l’esperança. Per això, Fauré, en lloc del Dies Irae, va incloure un In Paradisum amb el qual conclou la composició i amb el qual d’alguna manera explicita el seu propòsit. Queda clar que aquest Rèquiem vol ser diferent, i ho és, i per aquesta circumstancia es converteix en el més adient per a un acte multitudinari i d’aquestes característiques tan especials i encisadores.

Pablo Mielgo i Núria Cunillera varen optar per un Rèquiem plàcid i delicat, controlant en tot moment la potència de la nombrosa i reforçada Coral Universitat Illes Balears, per així poder donar preponderància i valorar totes les subtileses que atresora tan bella composició. Per una altra banda, els solistes Lorena Bonnín i José Antonio López varen ser els encarregats de posar la cirereta, amb un excel·lent i delicat Pie Jesu, de la soprano i la part de l'Offertoire, amb el contundent Hostias et preces tibi Dominei iel poderós Libera me, a càrrec del baríton (aquestes dues darreres peces afegides en la segona i en la tercera versió respectivament).

En qualsevol cas, vàrem poder escoltar la versió definitiva, per a gran orquestra i un cor de dimensions considerables, ambdós a gran nivell, i així gaudir de quaranta minuts de música excelsa, d’una bellesa indiscutible, dins un marc incomparable i amb uns protagonistes que en tot moment, per raons òbvies, dominaren la funció i aconseguiren fer sorgir totes les textures i colors d’una partitura magistral. Objectiu complert. Màxima qualitat i solidaritat contrastada, amb una catedral que un cop més feia goig, per més raons del que és habitual, que no són poques.