Resolt el misteri de la mandíbula de Banyoles
Les darreres anàlisis morfològiques demostren que pertany a un dels sàpiens més antics d'Europa
BarcelonaLa mandíbula de Banyoles, descoberta l'abril del 1887 en una pedrera del municipi del Pla de l'Estany, fa més d'un segle que s'investiga i sempre havia estat un repte perquè la seva morfologia era atípica. "Té totes les característiques d'un Homo sapiens, però li falta la barbeta, que és una peculiaritat dels humans moderns que no tenen altres espècies humanes arcaiques", explica Julià Maroto, prehistoriador i paleontòleg de la Universitat de Girona que ha participat en la recerca publicada a Journal of Human Evolution, juntament amb altres investigadors d'universitats catalanes, espanyoles i nord-americanes.
L'estudi publicat dona resposta al dubte de si la mandíbula s'havia d'atribuir a un neandertal o a un humà modern. L'equip d'investigadors ha comparat la mandíbula amb mostres de fòssils del Plistocè mitjà de l'Àfrica i d'Europa, neandertals, humans moderns del Paleolític inicial i superior i humans moderns recents. "Hem avaluat les freqüències i expressions de les característiques morfològiques i hem fet una anàlisi morfomètrica geomètrica tridimensional en una reconstrucció virtual de Banyoles per capturar la forma general de la mandíbula", detalla Maroto. "La conclusió és que es tractaria d'un dels primers sàpiens moderns i el fet que no presenti barbeta pot tenir dues explicacions: o bé es tractaria d'un individu sense barbeta, i no sabem si és un cas excepcional o hi hauria bona part de la població que també tindria aquesta peculiaritat, o bé és una hibridació entre un neandertal i un sàpiens", afegeix el prehistoriador. Les conclusions d'aquest estudi obren la porta a la possibilitat que entre els nostres ancestres hi pugui haver més diversitat morfològica que no ens pensàvem.
Una dona d'entre 40 i 50 anys
La mandíbula de Banyoles és d'una persona que va viure fa entre 45.000 i 66.000 anys i la major part dels antropòlegs consideren que es tractaria d'una dona d'entre 40 i 50 anys, amb un important desgast dentari perquè o bé menjava peix sec o mastegava contínuament pell d'animals per adobar-les. Seria una de les evidències més primerenques de la presència d'Homo sapiens a Europa. L'altra mandíbula més antiga es va localitzar el 2002 a les coves Pestera cu Oase (La cova dels ossos), al sud-oest dels Carpats (Romania). En aquest cas el fòssil tindria una antiguitat d'uns 40.500 anys i també tenia alguna peculiaritat que recordava als neandertals com unes dents molars enormes.
Com més anàlisis es tenen de les restes humanes prehistòriques, més es qüestionen algunes dades que es tenien per certeses. Fins fa relativament poc es creia que els primers humans moderns havien arribat al continent europeu fa entre 43.000 i 45.000 anys. Però ara es creu que els primers assentaments d'Homo sapiens podrien tenir entre 46.800 i 51.700 anys d'història. O fins i tot abans, si la mandíbula de Banyoles fos de fa més de 52.000 anys. Per tant, la successió dels fets podria canviar: l'arribada dels sàpiens no va significar la desaparició dels neandertals poc temps després i les dues espècies podrien haver conviscut durant mil·lenis.
La mandíbula de Banyoles fa més d'un segle que pertany a la família Alsius. "La va trobar un picapedrer el 1887 i en aquell moment, en què no hi havia ni llei de patrimoni ni de museus, la va ensenyar al farmacèutic, que era qui tenia més coneixements sobre prehistòria", explica Lluís Figueras, director del Museu Arqueològic de Banyoles. Des de fa generacions la té la família Alsius, a la seva farmàcia, a uns 200 metres del museu. "El meu rebesavi [Pere Alsius] era una persona molt culta que tenia coneixements de prehistòria i havia avisat els qui treballaven a la pedrera que l’alertessin si trobaven restes humanes o arqueològiques", diu Esteve Alsius. De fet, el primer estudi sobre la mandíbula el va fer precisament Pere Alsius. "Quan li van dir que havien trobat una mandíbula, hi va anar ell i la va aïllar i la va buidar per fora i la va enviar a Barcelona perquè la buidessin per dins. L’hem custodiat durant tots aquests anys sobretot per evitar que en èpoques convulses se l’enduguessin fora de Banyoles, però ara treballem per donar-la al Museu Arqueològic de Banyoles, que s'està reformant i ampliant", afegeix. La mandíbula la guarden en una caixa forta i la treuen si algú vol veure-la. Sobretot, la farmàcia rep moltes visites escolars. Al museu se'n pot veure una reproducció.
