Les restes del derelicte del port de Fornells són d'entre el segle XVIII i mitjan XIX

PalmaLa campanya arqueològica subaquàtica per protegir les restes d’un derelicte localitzat al port de Fornells ha finalitzat aquest divendres. Així ho ha comunicat la Conselleria de Mobilitat i Habitatge. La feina ha durat deu dies; s'ha fet amb un equip format per tres arqueòlegs subaquàtics, i ha estat possible gràcies a la col·laboració de Ports de les Illes Balears. S'ha treballat l’estudi, la delimitació i l’aproximació històrica d'aquestes restes, trobades durant les tasques de remodelació del port de Fornells. Una tasca que s’ha fet amb la col·laboració de Patrimoni del Consell de Menorca. Encara s'ha d'aprofundir en l'estudi del derelicte, però les restes podrien adscriure's cronològicament entre inicis del segle XVIII i mitjan XIX.

Els arqueòlegs Xavier Aguelo i Bruno Parés han estat els encarregats d'elaborar l'estudi preliminar. Així, expliquen que les restes del derelicte ocupen una extensió d’uns 40 m². El vaixell té una eslora de 13 metres i la seva mànega original hauria arribat als tres metres, de la qual no es conserven més de dos metres, segons ha informat el Govern. A més, el vaixell està enfonsat sobre el costat d’estribord, que es conserva en tota la llargada i una mica més de la meitat de l'amplada.

"Es tracta d’una embarcació que estaria propulsada per 16 rems, ja que sobre l’orla d’estribord s’hi han localitzat un total de vuit escàlems i escalemeres, elements que s’haurien utilitzat com a punt de suport per als rems. No s’ha localitzat cap element que indiqui la possible utilització d’un sistema addicional amb vela. Juntament amb la localització de la posició dels rems també s’han pogut documentar els bancs on anirien asseguts els remers —dos d’ells encara es conserven de manera parcial a la zona on s’ha excavat", s'explica en el comunicat.

Proximitat a la costa

La proximitat del derelicte a la costa i la manca de restes ceràmiques i altres elements que s'hi puguin associar planteja com a principal hipòtesi que "es tracta d’una embarcació que fou abandonada en va patir qualque tipus d’incident greu que no en va permetre la reparació, i es varen recuperar tots aquells materials que encara es considerarien d’utilitat", consideren els entesos. Aquest tipus d'embarcacions, afegeixen, s'usaven per a la càrrega i descàrrega de mercaderies i persones des dels grans vaixells, que pel seu calat quedaven ancorats al centre de les badies dels ports fins a la costa. També es podien utilitzar com a ajut als vaixells en les seves aproximacions i maniobres dins els ports o zones de fondeig. Així, el derelicte s'assemblaria a una llanxa.

Protecció i conservació

L'informe dels arqueòlegs determina que les restes del derelicte no es veuran afectades per les tasques del port de Fornells. Quan acabi la intervenció arqueològica, es cobrirà el derelicte amb tela geotèxtil i arena, amb l'objectiu de preservar-lo en les millors condicions que en permetin la conservació in situ.

El Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca ha fet el seguiment d’aquesta troballa. El vicepresident i conseller de Cultura de la institució, Miquel Àngel Maria, subratlla la inviabilitat de recuperar el vaixell, ja que es tractaria d’una operació tècnicament molt complexa i d’un cost econòmic molt elevat. En aquests casos, com han determinat els arqueòlegs, la millor opció és la protecció del bé subaquàtic in situ, la documentació gràfica i l’estudi del derelicte per al seu coneixement i protecció.

Després d'aquesta primera actuació, està previst un estudi de l’arquitectura naval, que durà a terme Marcel Pujol, doctor en història i especialista en arquitectura naval medieval i moderna, a partir de les restes del derelicte excavades.