La retirada del monument franquista de Tortosa s’enquista
Les obres per treure el monòlit del mig del riu havien de començar el 18 de juliol però estan paralitzades a l’espera d’una resolució judicial
Tortosa“Pau, pietat i perdó” són les tres paraules que van tancar el discurs que Manuel Azaña, el president de la Segona República Espanyola, va llegir el 18 de juliol del 1938 –ara fa vuitanta-tres anys– en un acte públic a l'Ajuntament de Barcelona. Va ser un missatge que buscava la reconciliació en el segon aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, quan ja s’augurava la victòria franquista. Aquesta setmana, les paraules d’Azaña han tornat a ressonar a la vora de l’Ebre: el periodista tortosí Daniel Arasa s’ho ha fet venir bé i les ha posat com a exemple en una de les seves proclames per intentar aturar la retirada del "monumento a los caídos en la Batalla del Ebro",l’estructura de quaranta-cinc metres d’alçada ubicada en una pilastra al mig del riu a Tortosa i que el 1966 va inaugurar el mateix general Franco.
“Destruir monuments, destruir el patrimoni cultural, és una barbaritat. Els monuments, en tot cas, s’expliquen amb les circumstàncies del moment en el qual es van erigir, són un testimoni històric de primer ordre, al marge de la ideologia que puguin representar. Els que quaranta-cinc anys després de la mort de Franco encara volen destruir monuments són gent plena de rancúnia i obsessió que res no tenen a veure ni en la promoció de la pau ni en la racionalitat”, va dir Arasa dijous en una concentració convocada pel Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l’Ebre (Corembe) i Tortosins pel Monument.
Però si Espanya no fos “el país de les sorpreses i de les reaccions inesperades” –en paraules, un altre cop, d’Azaña–, la manifestació de dijous passat s’hauria celebrat en l’avantsala de la retirada del monument. Aquest diumenge la Generalitat havia previst l’inici de les obres de desmantellament de la peça, atenent les lleis de memòria històrica i davant la inacció de l’Ajuntament de Tortosa (diu no tenir-ne competències) i d’un Estat que n’és el propietari (el monument està ubicat a la llera del riu, titularitat de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) però que mai no n’ha reclamat la custòdia.
Ara bé, el cas ha fet un canvi de rumb les últimes dues setmanes per via judicial, especialment des que divendres de la setmana passada el jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona va acceptar la petició de mesures cautelars contra les obres de retirada. La decisió implica la paralització del projecte fins que no es resolguin els dos recursos contenciosos presentats pel Corembe contra el consistori i el departament de Justícia. Els treballs havien de durar tres setmanes i estaven programats aprofitant que durant l’estiu el cabal de l'Ebre és més baix i la platja fluvial on s’havia d’instal·lar la grua és més àmplia. Ara, si la resolució s’allarga, les obres s’hauran d'ajornar com a mínim un any, perquè caldrà esperar un nou estiatge de les aigües per poder iniciar el desmuntatge.
‘Feixisme mai més’
La paralització de les obres ha deixat tocats els tortosins partidaris de la retirada del monòlit, que després d’anys d’activisme havien marcat la data d'aquest diumenge al calendari, sota l’epítet de "dia històric per a la democràcia". “Hi ha elements ètics que no són interpretables. Aquest monument no té només un valor artístic i estètic, sinó també un valor i un sentit ètic. I l’objectiu pel qual va ser construït és incompatible amb qualsevol democràcia. No entenc com es pot reinterpretar un monument franquista sense negar que ho sigui i no caure en el negacionisme”, explica el professor de filosofia Sico Lahosa. Lahosa serà un dels tortosins que aquest diumenge al vespre acudiran a la llera del riu en la convocatòria de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa.
Sota el títol La memòria del riu. Feixisme mai més, l’acte vol ser una “resposta als entrebancs judicials que s’ha trobat la retirada del monument franquista més gran de Catalunya”. En un comunicat, la comissió explica que farà “sentir la veu antifeixista i democràtica de Tortosa i les Terres de l’Ebre, vers els discursos que banalitzen el feixisme o intenten blanquejar l’origen feixista i propagandístic del monument”. Hi participaran representants de l’Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme i de l’Associació LGTBI+ de les Terres de l’Ebre, amb un final d’acte que inclourà projeccions sobre l’aigua i el monument de dibuixos especialment concebuts per a aquest moment, obra de l’il·lustrador Ignasi Blanch.