El retorn tranquil de FiraTàrrega

TàrregaJa ens ho advertia Anna Giribet, directora artística de FiraTàrrega, que aquesta seria una edició de “fals carrer”. La pandèmia no és gaire amiga de les aglomeracions i, sobretot, de la improvisació. Històricament, molts assistents a la fira estaven acostumats a visitar la ciutat un o dos dies a la recerca d’espectacles, una mica a l’aventura. Res d’això és possible, en el nostre present d’aforaments limitats, distància, mans i mascareta. La reformulació de la programació als carrers i places en tres grans espais (Ciutat Reguer, Ciutat Trepat i Ciutat Piscina) fa que els espectadors puguin veure diversos muntatges al mateix lloc, sota el sol de justícia típic de Tàrrega. Dijous es respirava il·lusió i alegria a la Llotja professional: els estands dedicats a les companyies, associacions i institucions culturals van ser el punt de trobada d’artistes i programadors. “Sembla que tot torna a la normalitat!”, “Com a mínim tornem a ser aquí!”, eren alguns dels comentaris més sentits.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va visitar la Llotja acompanyada d’Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega, i Miquel Curanta, director de l’ICEC. Allà va poder parlar amb artistes de companyies com El Príncep Totilau i Engruna Teatre, i va conèixer de primera mà el nou projecte dels teatres de proximitat, que aplega diverses sales alternatives de Barcelona. A continuació, va tenir lloc la inauguració oficial de FiraTàrrega, a la plaça dels Comediants, on la directora executiva Natàlia Lloret i la directora artística Anna Giribet van fer un repàs dels quaranta anys d’història d’un festival per on han passat les millors companyies i artistes catalans. La peça audiovisual 40 anys vivint la Fira es projecta cada nit a la plaça Major en diverses sessions, com a homenatge a uns dels protagonistes imprescindibles d’aquesta cita cultural: els habitants de Tàrrega.

La companyia Kamchàtka ha presentat a Tàrrega Alter (amb les entrades exhaurides per a totes les funcions): un recorregut nocturn pel camp, a peu, guiats per uns personatges provinents del passat. Són refugiats? De què fugen? El públic es va mostrar una mica tímid en els moments en què els actors buscaven la interacció: la situació actual ens ha fet molt més respectuosos amb l’espai personal de l’altre. Aquesta proposta ens vol mostrar com tots som, en certa manera, els altres per a algú altre. Per sort i gràcia de la meteorologia, una espectacular tempesta elèctrica va servir de teló de fons de la caminada. Coses que passen a Tàrrega.

Divendres la Llotja s'ha continuat omplint de professionals (artistes i programadors) i els espais de propostes itinerants (com la balena gegant Kujira del Centre de Titelles de Lleida i les bèsties de fusta de Sàndal Produccions). A la Ciutat Trepat vam poder veure Mar Gómez i Vero Cendoya apareixent en una espectacular limusina rosa vestides d’Elvis Presley, la instal·lació Espai reservat de Rawscenography i els tres inquietants personatges de Deskonektar, vestits amb bates d’hospital i màscares antigàs. També es van iniciar les funcions d’un concert molt particular: Water music, del francès Pierre Sauvageot, una proposta totalment aquàtica. Els espectadors s’han de submergir literalment a la piscina municipal, ja que els altaveus estan situats dins de l’aigua. Contemplar cinquanta persones, en banyador, fent el mort plàcidament a la piscina és una imatge que fa uns anys no ens hauríem cregut. Coses del 2021 i de la nova realitat de FiraTàrrega.