Un retrat de Franco encara l'homenatja al Museu Militar de Palma

PalmaLa sala tres del Museu Militar de Sant Carles es divideix en tres espais. El del primer pis recull objectes històrics del període comprès entre el 1897 i 1957, amb la Guerra Civil com un dels eixos principals. Per arribar a aquest espai cal pujar una escala, les parets de la qual exhibeixen retrats de diversos comandants de les Balears, entre els quals Francisco Franco. El rètol que acompanya la pintura no fa ni la més mínima referència al fet que, a més de comandant de les Balears, Franco també va encapçalar un aixecament militar i va ser el dictador d’Espanya durant 40 anys. Retrat de D. Francisco Franco Bahamonde. General de Divisió (1892-1975), diu la placa. És impossible saber tant el nom del pintor com la procedència de l’obra.

Ni el Govern, ni el Consell de Mallorca ni l’Ajuntament de Palma han tingut fins ara constància de la seva presència, malgrat que el quadre de Franco penja allà des de l’any 1991, quan es va obrir el museu, fa 30 anys. El Museu de Sant Carles és de titularitat estatal, però això no eximeix de responsabilitat a les institucions illenques, ja que, juntament amb el ministeri de Defensa, totes tres formen part del Consorci Castell de Sant Carles, que s’ocupa de la gestió del museu i la fortalesa. Quan l’ARA els n'ha alertat, tant el Govern com el Consell i l’Ajuntament s’han mostrat sorpresos per la presència de la imatge de Franco.

“Ens preocupa que hi pugui haver elements que puguin ser simbologia franquista exposats al públic i sense contextualitzar”, explica el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado. “El Govern proposarà a través de la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica que estigui correctament contextualitzat i que els visitants puguin entendre els fets completament”, afegeix. Jurado considera que, si no es fa així, el retrat del dictador “s’hauria de retirar”, tot i que recorda que la museïtzació “correspon al ministeri de Defensa”. Fonts de la conselleria de Cultura, que és la que participa en la gestió d’aquest espai, assenyalen que traslladaran la recomanació a la primera reunió de consorci que sigui possible.

Va superar la llei de memòria

Des de la Comandància General de les Balears expliquen que el quadre està ubicat en aquesta escala perquè “s’empra com a galeria d’antics comandants militars de les Illes”, càrrec que el dictador va ostentar. Malgrat això, també es puntualitza que es treballarà “tot allò que sigui millorable” i en els cartells que “no estiguin a bastament explicats o de la manera que s’hauria de fer”. Així i tot, també recorden que l’existència d’aquest quadre del dictador es va declarar quan va ser vigent la llei estatal de memòria històrica del govern de José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2007, i que llavors se'n va autoritzar l'exposició. “Tenim clar que està declarat i és legal. Però intentam ser neutrals com a exèrcit i com a institució”, asseguren, a més de confirmar que el retrat és allà “des de sempre”. Qui no ha volgut fer cap declaració ha sigut precisament el seu director, Pablo Fernández, que es remet a Comandància.

Segons la llei de memòria històrica –que ara el govern espanyol vol reformar–, els símbols franquistes que commemorin o exaltin personalment o col·lectivament l’aixecament militar, la Guerra Civil i la repressió s’han de retirar dels edificis i espais públics. Per això s’han retirat fotografies, escultures i altres símbols franquistes dels carrers. Al museu també hi ha la bandera preconstitucional, emblemes amb la cara de Franco i el jou i les fletxes de la Falange. 

Des del Consell de Mallorca també s’assegura que no hi havia cap constància de l’exhibició del retrat del dictador a Sant Carles. I l’Ajuntament de Palma diu exactament el mateix: ningú s’hi havia fixat tot i anar a les reunions del consorci. Tots esperen que la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica hi faci una recomanació. La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ho té clar: “És una vergonya, no es pot emblanquinar d’aquesta manera el franquisme. Si una persona de fora visita el museu, no sap què està passant”, afirma Oliver, que recorda que “no es pot ficar al cens de símbols franquistes perquè només abasta els espais públics”. Opina que cal buscar que “es revisi” i “estudiar la manera més encertada de contextualitzar-ho”.

Els que van pagar el Fortuna

El museu va rebre 108.099 euros públics l’any 2019, segons el BOE. El Consell de Mallorca, el Govern i l’Ajuntament de Palma són, per aquest ordre, els que més hi aporten. A la cua, juntament amb l’Autoritat Portuària de les Balears, hi ha el ministeri de Defensa, amb només 10.500 euros, que justifiquen perquè ja hi posen “tota la infraestructura”, segons la Comandància General de les Balears. A més, el museu va rebre 163.308,19 euros d’una subvenció de Fundatur, una entitat formada per empresaris de les Balears, que va ser precisament la que va gestionar el regal del famós iot Fortuna a Joan Carles I l’any 2000.