El retrat de Franco que penja a Sant Carles des de fa 30 anys, el més ignorat per les institucions

PalmaLa sala tres del Museu Militar de Sant Carles es divideix en tres espais. Un d’ells està ubicat en el primer pis i recull objectes històrics del període comprès entre 1897 i 1957, amb la Guerra Civil (1936-1939) com un dels eixos principals. Per arribar a aquest espai cal pujar una escala, les parets de la qual exhibeixen retrats de diversos comandants de les Balears, entre ells Francisco Franco. Ara bé, el rètol que acompanya la pintura no fa ni la més mínima referència al fet que, a més de comandant de les Balears –que tampoc ho deixa clar–, Franco també va encapçalar un alçament militar en contra del govern de la Segona República ni que va ser el dictador d’Espanya durant 36 anys. “Retrat de D. Francisco Franco Bahamonde. General de Divisió (1892-1975)”, es limita a dir la petita placa que hi ha a l’esquerra del retrat, a prop d’un quadre del militar eivissenc Joaquín Vara de Rey (1840-1898) i davant d’un altre del mallorquí Valeriano Weyler (1838-1930). Així, és impossible saber tant el nom del pintor com la procedència de l’obra. Però ni el Govern, ni el Consell de Mallorca, ni l’Ajuntament de Palma han tingut fins ara constància de la seva presència, malgrat que el quadre de Franco hi està penjat des de l’any 1991, quan es va obrir el museu. Des de llavors, les tres instucions públiques tenen veu i vot en la gestió de Sant Carles, malgrat que és de titularitat estatal.

Aquest fet no eximeix de responsabilitat les institucions illenques, ja que, juntament amb el Ministeri de Defensa, les tres formen part del Consorci Castell de Sant Carles, el qual s’ocupa de la gestió del museu i la fortalesa. Però, quan aquest setmanari els ha demanat per aquesta qüestió, tant el Govern com el Consell i l’Ajuntament s’han mostrat sorpresos per la presència de la imatge de Franco en aquest espai museístic.

A més, el retrat de Franco no és l’única peça de la sala tres que necessitaria ubicar-se amb més exactitud en el context de la història d’Espanya. Basta fer-hi una ullada per trobar altres peces. Per exemple, en una de les vitrines del primer pis, es poden veure alguns emblemes amb la cara de Franco i el jou i les fletxes de la Falange. Aquí, el rètol es limita a dir:“Símbols ideològics. Espanya. Govern Francisco Franco. Fons Museu Sant Carles”. Sense cap altra explicació. En l’apartat dedicat a les banderes, s’expliquen els elements que conformen la franquista, sense esmentar explícitament que és un símbol preconstitucional.

“El Govern proposarà una recomanació, a través de la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica, perquè estigui correctament contextualitzat i que els visitants puguin entendre els fets completament”, explica el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado. “Ens preocupa que hi hagi elements que puguin ser simbologia franquista exposats al públic i sense contextualitzar”, afegeix. Jurado considera que el retrat del dictador “s’hauria de retirar” si això no s’arregla. Però el secretari autonòmic també recorda que no forma part del Consorci –el representant del Govern és Pere Malondra– i que la museïtzació “correspon al Ministeri de Defensa”. “Nosaltres posarem aquesta recomanació en coneixement dels responsables del Govern per evitar que el públic es dugui impressions equivocades”, indica.

Fonts de la Conselleria de Cultura, que és l’àrea que participa en la gestió d’aquest espai expositiu, es remeten a les paraules del secretari autonòmic i assenyalen que traslladaran la recomanació que es faci a la primera reunió de Consorci que sigui possible.

Les aportacions

Pel que fa a l’aportació econòmica de les institucions que formen part del Consorci, el Ministeri de Defensa és a la coa, amb 10.500 euros dels 108.099,60 que el museu va rebre en total l’any 2019 –aquests comptes són els més recents dels quals hi ha dades i es varen publicar al BOE del 12 d’octubre del 2020–. El Govern hi va aportar 35.545 euros; l’Ajuntament de Palma, 20.000 euros; i el Consell de Mallorca va ser qui més hi va posar, amb 42.054,60 euros. A més, el museu va rebre 10.000 euros de l’Autoritat Portuària de les Balears i 163.308,19 euros d’una subvenció de Fundatur, una entitat formada per empresaris de les Balears, que va ser precisament la que va gestionar el regal del famós iot Fortuna a Joan Carles I l’any 2000. D’altra banda, el museu va ingressar 25.000 euros pel lloguer del bar que hi ha a l’exterior de les sales.

Fonts de la Comandància General de les Balears han explicat a l’ARA Balears que Defensa només aporta 10.000 euros “perquè posa tota la infraestructura” del museu. Quant a la situació del retrat de Franco, expliquen que el seu quadre està ubicat en aquesta escala perquè “s’empra com a galeria d’antics comandants militars de les Illes”, càrrec que el dictador va ostentar. 

Malgrat això, des de la Comandància també es puntualitza que es treballarà “tot allò que sigui millorable” i els cartells que “no estiguin a bastament explicats o de la manera que s’hauria de fer”. Així i tot, també recorden que l’existència d’aquest quadre del dictador es va declarar quan va ser vigent la Llei estatal de memòria històrica del govern de José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2007, i que llavors se’n va autoritzar l’exposició. “Tenim clar que està declarat i és legal, però intentam ser neutrals com a exèrcit i com a institució”, asseguren, a més de confirmar que el retrat és allà “des de sempre”. Qui no ha volgut fer cap declaració a l’ARA Balears sobre la presència de la imatge de Francisco Franco al museu ha estat precisament el seu director, Pablo Fernández, que es remet a les paraules de la Comandància General.

Reunió amb el president 

Des del Consell també s’assegura que no hi havia cap constància de l’exhibició del retrat del dictador a Sant Carles. La directora insular de Patrimoni, Kika Coll, és l’encarregada d’assistir a les reunions del Consorci per part del Consell i, malgrat haver visitat el museu, no s’havia adonat de la presència del quadre. Segons assenyalen fonts de Cultura, intentaran tractar aquest tema amb les institucions implicades per veure què s’hi pot fer. A més, la vicepresidenta i consellera insular de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, s’ha de reunir amb el nou president del Consorci, Antonio Ortiz, a qui traslladarà “aquesta qüestió d’interès”.

Pel que fa a l’Ajuntament de Palma –el director general de Difusió i Promoció Cultural, Marcos Augusto, és l’encarregat d’assistir a les reunions del Consorci–, els mateixos arguments es repeteixen per tercera vegada: no havien vist mai la pintura, no se’n coneixia l’existència i esperen que la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica faci una recomanació respecte d’aquesta qüestió. “Allò important és que hi ha una llei i hem de complir-la”, diuen.

Els museus

La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, explica que els museus són precisament un dels espais més problemàtics en aquests casos. “Moltes vegades no sabem exactament a qui pertanyen o a qui hem d’acudir”, comenta. Però aquesta entitat memorialística tampoc no coneixia que el retrat del dictador s’exhibia d’aquesta manera. “És una vergonya, el franquisme no es pot emblanquinar d’aquesta manera. Si una persona de fora visita el museu, no sap què està passant”, diu Oliver, qui recorda que “no es pot ficar en el cens de símbols franquistes perquè només abasta els espais públics”. 

Memòria de Mallorca forma part de la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica i participarà en l’elaboració de la recomanació que l’organisme farà el Govern. “Hem de fer d’alguna manera que això es revisi i estudiar la manera més encertada de contextualitzar-ho”, sentencia Oliver.