El retrat de la seva mare que Joan Miró va sacrificar per alliberar-se de la tradició

BarcelonaPer ser artista, Joan Miró es va rebel·lar contra els seus pares i ben aviat es va afanyar a combatre la tradició i les convencions artístiques. Un dels seus lemes més coneguts és el d'"assassinar la pintura". Aquesta afirmació correspon perfectament amb la descoberta que han fet els equips de conservació preventiva i col·lecció de la Fundació Joan Miró, liderats per Elisabet Serra, i que s'ha fet pública aquest dijous. Per fer el quadre Pintura (1925-1927), Miró va agafar un retrat que un altre artista havia fet a la seva mare, Dolors Ferrà i Oromí, va posar-lo de costat i hi va pintar al damunt. Gràcies a tècniques no invasives, entre les quals hi ha la radiografia, la fotografia infraroja i la imatge hiperespectral, els investigadors han pogut revelar el retrat subjacent i identificar-ne la model. Podria ser que el gest de fer servir el retrat de la mare fos una burla, una revenja perquè ella i el seu pare s'haguessin oposat al seu desig de dedicar-se a l'art. No va ser per falta de material, sinó una decisió deliberada.

A més, Pintura es remunta a un moment, el París dels anys 20, en què la creativitat de Miró estava en plena ebullició, en què va passar del realisme màgic de La masia a treballs més agosarats, dins l'òrbita surrealista, com Pintura. Fins ara eren conegudes les pintures acadèmiques que Miró va intervenir més endavant: als anys 40 i 50 van ser retrats, i als 60 i 70, paisatges. En tots dos casos, Miró sempre va deixar a la vista fragments de la pintura per emfatitzar la crítica contra l'art carrincló. El cas de Pintura és diferent, perquè Miró va cobrir completament el quadre anterior. I, curiosament, no va rascar els fragments de les arracades i el fermall de la mare que després van produir ressalts en el seu quadre.

Joan Miró va regalar Pintura al seu amic Joan Prats, que la va conservar fins a la seva mort, el 1970. Cinc anys després va entrar a la Fundació Joan Miró com una donació de la família Prats. En aquell moment el quadre no estava en bon estat de conservació: en un informe de restauració datat el 1978, els tècnics van detallar la presència de petites pèrdues i clivellats a la superfície pictòrica. Va ser aleshores quan es va fer la primera radiografia al quadre: es va poder observar que hi havia un retrat subjacent, però no es va poder identificar qui representava. Ara els tècnics han pogut fer-ho perquè van trobar a Son Boter un retrat de la mare, obra del pintor Cristòfol Montserrat Jorba (Vilanova i la Geltrú, 1869 - Barcelona, 1935), que hi encaixa estilísticament i tècnicament.

Un altre aspecte de l'estudi, en el qual han col·laborat entitats com el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) i la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla (UPO), és que ha permès aprofundir en el procés creatiu de Miró. Pintura està composta per almenys set capes: les cinc inferiors estan formades per una capa de preparació a base de blanc de plom i quatre capes pictòriques que contenen, principalment, pigments terra, groc cadmi, negre carbó, blau cobalt i blanc de zinc. Al damunt d'aquestes, Miró hi va aplicar una preparació de blanc de zinc i barita i la capa més externa de color, a base de blau cobalt amb una mica de groc cadmi. L’aglutinant que Miró va fer servir és l’oli. Així mateix, s'ha pogut observar que les pinzellades de les capes preparatòries són verticals, mentre que les de la pintura blava són horitzontals.

El documental 'El secret de Miró'

Per fer arribar aquesta descoberta, la Fundació ha organitzat una exposició de petit format, Sota les capes de Miró. Una investigació científica, que es podrà visitar fins al dia 29 de juny a la sala 14 del recorregut de la col·lecció permanent. A més de Pintura i la imatge subjacent, la mostra inclou Retrat de Dolors Ferrà i Oromí, de Cristòfol Montserrat (1907), i dibuixos preparatoris de Pintura i llistes originals de Miró de materials que tenia al seu taller, entre els quals els pigments que es van trobar al seu quadre. Així mateix, també es podran veure les imatges obtingudes amb fotografia infraroja i raig X, i, en una pantalla, una demostració de com funciona una càmera hiperespectral: a mesura que s'avança per diferents longituds d'ona, el que era invisible per a l'ull humà esdevé visible.

A més, la Fundació La Caixa ha col·laborat en aquest projecte amb la realització d'un documental sobre aquesta recerca, titulat El secret de Miró, que es pot veure a CaixaForum+ a partir d'aquest dijous. "Jo crec que va fer un retrat de la seva des del punt de vista surrealista, va intentar ajuntar tradició i revolució", afirma el net de l'artista, Joan Punyet Miró, en el documental. "Potser va fer un retrat de l'esperit de la seva mare, per juxtaposar-lo a l'acadèmic", subratlla. Així mateix, Punyet Miró creu que el quadre podria ser un "homenatge" a la mare, que "sempre el va protegir i el va ajudar per anar a París, mentre que el pare era qui hi posava traves".