"Fa riure que ens costi menys analitzar Emily Dickinson que Maria Antònia Salvà"

PalmaFa més de 20 anys que la investigadora, assagista i critica literària de Barcelona Lluïsa Julià va arribar a la figura de Maria Antònia Salvà. "Era quan treballava l'epistolari de Joaquim Ruyra, als anys noranta. Ja m'interessava treballar la figura d'una escriptora. El poc que sabia de Salvà era que havia fet la traducció de Mirèio, de Frederic Mistral". Va ser, però, en veure la quantitat de correspondència que tenia la mallorquina amb els autors intel·lectuals i crítics al llarg de la seva vida, que Julià es va adonar que es tractava d'una autora de primera fila sense biografia. De fet, la investigadora explica que ha treballat la poeta "amb els epistolaris", que són "fonamentals per entendre la seva trajectòria".

Lleonard Muntaner ha publicat, aquest 2023, dins la col·lecció Panorama de les Illes Balears, el títol Maria Antònia Salvà. Fragments d'una vida, que firma Lluïsa Julià. Dilluns, dia 6 de març, es presentarà aquesta edició a la Sala Verdaguer de l'Ateneu barcelonès. Hi participaran, a més de l'autora, l'escriptora Carme Riera i l'escriptor Sebastià Portell. Serà a les 18.30 hores.

La publicació de Lleonard Muntaner és "un petit llibre sobre una gran escriptora, poeta, traductora i prosista de memòries", diu l'autora. Que es queixa: "És increïble que no puguem trobar les seves obres a les llibreries". Hi ha algunes editorials, apunta Julià, que tenen interès a publicar-la, però que "a Mallorca no ha estat possible": "Està clar que es tracta d'una obra que necessitaria suport institucional, però no s'entén que les institucions de l'illa que la va veure néixer no hagin trobat la manera de publicar-la". El llibre és només una manera de reivindicar l'obra i la figura de Maria Antònia Salvà.

Lluites internes

"Se sentia intel·lectualment aïllada, frisosa de comunicar-se, amb possibilitats d'acció limitades que la van dur a una vida plena de restriccions que en alguns aspectes comparteix amb Emily Dickinson, per situar-la en el temps", escriu Julià a la biografia de la poeta. Si bé totes dues són molt diferents, la investigadora defensa que es pot dir que Salvà és la nostra Dickinson. "Tenen en comú aquesta lluita interna i constant per ser elles mateixes. Viuen en contextos que els són adversos, i a totes dues les hem de llegir per les escletxes. El que fa riure de veritat, però, és que puguem reconèixer i analitzar una Emily Dickinson i no una Maria Antònia Salvà", critica, irònica, Julià.

L'escriptora no es va casar, cosa que rompia amb els esquemes de l'època, però, com a dona, estava fermada als deures familiars. Així mateix, Salvà va "aconseguir tenir la seva cambra pròpia i escriure", que era on realment "gaudia i se sentia ella". Mai va sentir-se preparada per dur una família i una casa, cosa que, segons detalla Julià, "no vol dir que no s'enamoràs": "En els seus poemes es veu que hi ha amors i desencisos. És interessant veure les lluites internes que té, perquè vol una cosa, però, d'altra banda, sembla que segueix un altre camí".

Costa i Llobera, Josep Carner i Miquel Ferrà

Maria Antònia Salvà va relacionar-se literàriament amb un gruix important d'homes. N'hi ha tres que destaquen per damunt els altres: Miquel Costa i Llobera, Josep Carner i Miquel Ferrà.

Costa i Llobera fou el seu gran mentor i guia literari: "Les famílies d'ambdós es coneixien. Ell va ser el primer que la va animar a dir els seus poemes i també a escriure més. També va ser qui va moure fils per publicar-la", explica Julià.

Durant els primers anys del segle XX va començar a relacionar-se amb Josep Carner i Miquel Ferrà, que eren més joves que ella però de la mateixa generació: "Això és un fet considerable. Carner li va donar suport per donar-la a conèixer a Catalunya i també la va animar amb la traducció de Mirèio".

Es diu que Salvà és la primera poeta clàssica moderna, perquè "hi ha un salt qualitatiu molt rellevant amb la llengua que utilitza i amb l'expressió de la poesia al costat del que s'havia publicat fins aleshores", defensa Julià. Tracta la natura, una "natura petita, aspectes que poden semblar nimis, però en fa una descripció sui generis i és capaç de trobar-hi una bellesa impressionant. És una creadora de la llengua, té una sensibilitat exquisida".