Robert Capa, darrere els filats dels camps de concentració francesos

BarcelonaUna esplanada de sorra, a la platja, limitada per uns filats i oberta a la mar, sense barraques, ni latrines, ni cuines ni aigua potable. Rostres descarnats intentant fer un foc sobre la sorra. Res per protegir-se de les pluges ni de les baixes temperatures de l'hivern de 1939. Les dures condicions en què van haver de sobreviure homes, dones i criatures al camp de concentració d'Argelers van quedar immortalitzades per la càmera del fotògraf Robert Capa. "Va ser l'únic fotògraf que va poder fer fotografies des de dins del camp d'Argelers", diu l'historiador Michel Lefebvre, que comissaria, amb Grégory Tuban, responsable de projectes del Camp d'Argelers de la Marenda, l'exposició Robert Capa: 18 de març de 1939, l'exèrcit oblidat del camp d'Argelers, que es pot veure al Memorial Democràtic fins al 23 de juny.

Algunes de la seixantena de fotografies que es mostren a l'exposició, que ja es va poder veure al Museu Memorial de l'Exili, són inèdites. Capa va ser a Argelers el 18 de març de 1939. Després va visitar el Barcarès, Bram i Montoliu. Les imatges d'Argelers són més descarnades, segurament perquè en aquest camp en territori francès, on van ser internats la majoria d'exiliats, va tenir més llibertat de moviment. Als altres camps, la visita va ser organitzada per les autoritats franceses, que volien mostrar com s'havia començat a gestionar la vida als centres d'internament. En dos dies, Capa va fer prop de 300 fotografies. Són els seus últims reportatges sobre la Guerra Civil.

La fotografia de Francesc Boix

Al camp de Brams, on ja es podien veure algunes barraques, Capa va fotografiar un concert a preu dret d'un grup de músics tancats al camp que pertanyien a la Filharmònica de Barcelona i que havien aconseguit endur-se els instruments en el llarg camí a l'exili. El 18 de març de 1939, Capa va acompanyar uns 200 refugiats que van ser traslladats d'Argelers al camp del Barcarès. Són columnes de soldats, amb les botes i els uniformes desgastats, que caminen sobre la sorra, i aguanten ràfegues de tramuntana, mentre els gendarmes francesos no els treuen els ulls de sobre. Al Barcarès, Capa va immortalitzar Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen. No devia ser fàcil per a Capa fer les fotografies, i fer-les comportava un cert risc: "Ell mateix podia haver acabat tancat en un camp, perquè no tenia papers, era un refugiat", assegura Lefebvre. Per al fotògraf, va ser força dolorós entrar als camps.

Capa, amb un visat xilè signat per Pablo Neruda, va poder marxar de França el setembre de 1939 rumb als Estats Units a bord de l’US Manhattan. Nascut el 1913, a Budapest (Hongria), Capa en realitat es deia Endre Ernö Friedmann. Havia estudiat periodisme i ciències polítiques a Alemanya, país que va abandonar el 1933, amb l'arribada al poder de Hitler. Va viure a París i, entre 1936 i 1939, va fotografiar la Guerra Civil Espanyola, juntament amb la seva companya, Gerda Taro. Tant Capa com Taro simpatitzaven amb el bàndol antifeixista i fotografiaven els efectes de la guerra: als seus reportatges hi apareixen molts rostres amb els quals és fàcil identificar-se. Taro va perdre la vida a primera línia de combat el 1937.

El comiat dels brigadistes

A banda de les fotografies dels camps de concentració, que Capa va publicar a la revista anglesa Picture Post el 15 d'abril de 1939 sota el títol The forgotten army (l'exèrcit oblidat), a l'exposició se'n poden veure també algunes de la Guerra Civil. Van ser captades entre l'octubre del 1938 i el gener del 1939 i, entre elles, destaca la que el fotògraf va fer el 25 d’octubre de 1938 a l’Espluga de Francolí, on hi havia un hospital de guerra, i on Juan Negrín i els principals caps de l’exèrcit de l’Ebre van acomiadar uns 2.000 brigadistes. Una de les altres imatges que es poden veure és la d'una nena ajaguda damunt del seu equipatge, a punt d'emprendre el camí cap a l'exili.

Les fotografies formen part de la "maleta mexicana" que es va donar a conèixer públicament el 2007. El periple d'aquestes imatges va ser llarg. El maig del 1939, Capa va abandonar París precipitadament: era jueu, d'esquerres i estranger, i els nazis estaven a punt d'arribar. Va entregar els negatius a un xilè, que va ser arrestat i empresonat al Marroc. No es va saber res més de la maleta fins al 2007, quan el tenaç germà de Robert Capa i fundador de l'Internacional Center Photography (ICP), Cornell Capa, als 89 anys i després d'anys de recerca, les va localitzar a Mèxic. Lefebvre està convençut que en algun lloc hi ha una altra "maleta mexicana", perquè aquell maig de 1939 Capa va deixar enrere molts més negatius. L'exposició és una producció del Memorial d'Argelers de la Marenda amb el suport de l'ICP.