Robert Wilson: "Tots som Ubú"

PalmaUBU, i res més que aquestes tres lletres, és el nom de la peça que el dramaturg, director de teatre i escenògraf nord-americà Robert Wilson ha fet per a Es Baluard i que s'estrenarà a escala internacional dissabte 15 d'octubre –hi haurà representacions els dies 15, 16, 20, 21, 22 i 23 d'octubre. L'obra, que es representarà a l'Aljub del museu, està inspirada en Ubu Roi, el text que Alfred Jarry va escriure el 1896 contra l'absurd de la guerra i el totalitarisme, i que Joan Miró va rellegir fins a crear tot un univers al voltant de la figura d'aquest tirà, grotesc i cruel. Ara, la reinterpretació de Robert Wilson neix vinculada a l'exposició Personae. Màscares contra la barbàrie, una part de la qual se centra en la fascinació de Miró per l'obra de Jarry. "Tots som Ubú", va afirmar Wilson, després de pensar uns segons, quan li demanaren qui encarna actualment aquesta figura durant la presentació de la peça davant dels mitjans. Perquè el nord-americà té clar que el tirà viu dins de "tots els homes", més enllà de la seva encarnació en figures que protagonitzen els grans esdeveniments, com Putin, Trump o Bolsonaro.

Conscient que l'agressivitat "està en la natura dels éssers humans", Wilson remarca la importància de la màscara, tant en la vida com al seu mirall, l'escena. "El teatre no és el que sents i veus quan vas pel carrer. Però hi ha una distància que et permet reflectir el que veus", va explicar el dramaturg, qui apunta que les seves propostes s'emmarquen millor en el pensament oriental, obert i sense imposicions que dins del context més estricte de la filosofia occidental. Què és l'important, llavors, en les seves propostes? "El que hi ha darrere la màscara", diu.

Per enllestir UBU, Wilson ha treballat amb el seu col·laborador habitual, Charles Chemin, qui codirigeix les obres del nord-americà des del 2009. "No és una obra, és una experiència, una manera de sortir de les definicions", va apuntar Chemin sobre la peça, a més de remarcar que amb el càsting que es va fer a Palma el que es va procurar no va ser trobar els millors intèrprets, sinó que l'objectiu ha estat "trobar un elenc, un grup".

Pel que fa al pes dels predecessors en la nova visió d'Ubú, Wilson té clar que la tradició moltes vegades està per enfrontar-s'hi, més que per notar el seu pes: "He començat de zero, he destrossat el que hi havia abans, perquè no hauria estat correcte recrear-ho. M'he basat lleugerament en l'original", va manifestar, a més de recordar que, mentre que Jarry i Miró són morts, ell encara és viu. "Molta gent diu que som avantgarde, però el que faig és redescobrir els clàssics, és un procés d'aprenentatge", va afirmar.

Wilson recorda que, a banda del que podem sentir, el teatre comença per les coses "que podem veure" i reivindica l'element visual més enllà de la seva funció de "decorat" de les paraules. De fet, l'experiència que proposa UBU parteix d'una paradoxa: "Escoltar amb els ulls".

Quant a l'experiència de representar aquesta peça en un espai com l'Aljub d'Es Baluard, l'autor i director nord-americà recorda la importància de la seva formació com a arquitecte a l'hora d'enllestir una representació. "Primer de tot pens en l'arquitectura de l'espai, i aquí podria fer qualsevol cosa perquè no hi ha un escenari fix", va comentar. "Mir l'horitzontalitat i la verticalitat, els elements baixos i alts i intent fer construccions", va afegir.

La unió com a antídot per a la política

Més enllà de les implicacions polítiques d'Ubu Roi, Wilson concep la política com una font de divisió. Al contrari, són precisament l'art i la cultura els mitjans per "unir les persones". "Tots compartim un espai i una experiència en un moment breu. Aquest és el punt diferencial del teatre", va dir, i va destacar que, "quan s'uneix molta de gent, pot canviar el món". "El meu país va canviar per sempre amb les protestes pacífiques dels afroamericans durant els anys 60 i amb Martin Luther King. Si això pogués passar a Rússia i Ucraïna, aquesta situació podria canviar", va sentenciar.

El cost del projecte

Pel que ha pogut saber l'ARA Balears, malgrat que el cost final del projecte no està tancat, a hores d'ara és de 300.000 euros, que han estat possibles gràcies a les aportacions d'institucions diverses: 100.000 euros del Govern; 100.000 d'Acció Cultural Espanyola (Ministeri de Cultura); 50.000 euros de l'Ajuntament de Palma; 25.000 euros del Festival Grec de Barcelona i 25.000 euros del Kunstfest de Weimar. La recaptació íntegra de la taquilla es farà servir per incorporar obres d'artistes locals a la col·lecció d'Es Baluard.

D'altra banda, Successió Miró ha cedit els drets per fer una rèplica de les titelles de Joan Miró que es varen fer servir a Mori el Merma, l'adaptació d'Ubu Roi que va fer la companyia de teatre experimental La Claca, amb Joan Baixas al capdavant, que es va estrenar l'any 1978 al teatre Principal de Palma.