Rodin i Zuloaga, protagonistes de la pròxima temporada de la Fundació Mapfre

BarcelonaLa pròxima temporada de la seu barcelonina de la Fundació Mapfre arrencarà amb una exposició que promet ser molt intensa: 'L'infern segons Rodin' explicarà amb un centenar d'obres, entre escultures i dibuixos, el procés de creació de 'La porta de l'infern', l'obra mítica de l'escultor francès. Es tracta d'un encàrrec que va rebre quan era jove però que va quedar inacabat a la seva mort. Com que era una projecte molt absorbent, va acabar convertint parts del conjunt en escultures autònomes, com és el cas d''El pensador'. "Rodin no va ser un escultor formal, va suspendre dues vegades l'examen d'ingrés a l'escola de belles arts", explica el director de l'àrea de cultura de la fundació, Pablo Jiménez Burillo. "El plantejament inicial era fer una porta com les renaixentistes, però pel camí va conèixer l'obra de Baudelaire i va entendre que l'infern és la vida", subratlla.

'La porta de l'infern' mostra un escultor que està a cavall entre el classicisme del segle XIX i la modernitat del segle XX. "Aquesta obra, que va ser una mena de laboratori per a l'artista, marca la frontera entre el que és clàssic i la innovació", diu Jiménez Burillo. L'exposició, que es podrà veure del 10 d'octubre al 21 de gener, està organitzada amb la col·laboració del Museu Rodin i coincideix amb el centenari de la mort de l'artista. Després de 'L'infern segons Rodin', la sala acollirà una retrospectiva d'un dels grans noms de la fotografia del segle XX, Brassaï.

A més d'aquesta exposició, l'equip de la institució està treballant en una exposició sobre la relació entre Pablo Picasso i Francis Picabia la inauguració de la qual està prevista per a la tardor de l'any 2018.

A la Fundació Mapfre madrilenya la temporada també començarà amb una gran proposta. El mateix Pablo Jiménez serà el comissari de l'exposició 'Zuloaga al París de la Belle Époque, 1889-1914'. L'objectiu de l'exposició és abordar des d'una perspectiva "europea" la trajectòria d'un artista que va ser criticat per pintar temes espanyols i per la imatge d'Espanya que va donar. "A l'Exposició Universal del 1900 el govern espanyol va pressionar perquè l'obra 'La tornada de la festa' fos retirada, i aleshores la que havia presentat Sorolla va guanyar protagonisme", explica Jiménez Burillo.

A diferència dels prejudicis que van sorgir sobre la seva obra, Zuloaga va ser un home cosmopolita. La seva muller era parisenca i es va moure dins l'aristocràcia intel·lectual de la capital francesa de l'època. A més d'obres de Zuloaga, la mostra inclourà treballs d'altres artistes com Pablo Picasso i Émile Bernard. L'altra mostra de la Fundació Mapfre a Madrid d'aquesta tardor estarà dedicada al fotògraf nord-americà Nicholas Nixon.