Rodrigo Cuevas, l'heroi del folklore de les sexualitats dissidents, comença el pelegrinatge a Banyoles

La dinovena edició del festival (A)phònica de Banyoles no podia començar amb més reclam, potència i alegria. A la primera nit, vora l'estany banyolí, Rodrigo Cuevas va presentar per primera vegada davant del públic els temes del seu últim disc, La romería. I no era una estrena qualsevol, perquè el músic asturià, a més de fer sonar en viu les cançons noves que ha anat desgranant en comptagotes a les plataformes digitals les darreres setmanes, també va avançar en primícia cinc peces que formaran part del disc, però que encara no han estat publicades.

A La romería, Cuevas, continuant i evolucionant la mateixa energia dels treballs anteriors, fusiona amb naturalitat, originalitat i gust els ritmes i el cant de tradició folklòrica amb la modernitat dels beats electrònics de la producció musical contemporània i les reivindicacions queers de les sexualitats dissidents. Escoltar la versió d'estudi de les seves cançons ja és una experiència absorbent, però captiva encara més viure-ho en directe, en la celebració conjunta a partir de la qual neix aquesta música, participant d'una mena de ritual col·lectiu, iniciàtic i alliberador. Cuevas, a més, sobre l'escenari i davant d'un públic entregat i sincer, es deixa anar. Acompanyat per músics i DJs, presentats com aspirants d'un concurs televisiu, el músic, imitant el posat exhibicionista i seductor de Freddie Mercury, es mostra proper, bromista, intel·ligent, riu i fa riure.

Estrena absoluta sota la pluja

A Banyoles, el concert, programat a l'aire lliure, va estar en suspens fins a última hora per l'amenaça de la pluja, que descarregava amb força minuts abans de l'actuació. Va començar amb retard, quan semblava que el radar donava treva, però pocs minuts després de les primeres notes l'aigua va tornar a fer acte de presència amb contundència i l'esplanada de l'estany es va convertir en un mar paraigües que tapaven la vista de l'escenari. Certament, la situació era poc còmoda i l'ambient enfredorit, però també suggeria un component màgic i misteriós. Amb aquest començament plujós entre els arbres, sota una cortina d'aigua que esquitxava l'escenari, Cuevas xiulava i ballava com una força natural més enllà dels elements. Llavors la pluja va amainar i tot va ser més fàcil per continuar.

Dels temes estrenats en primícia, que evidentment ningú sabia reconèixer però tothom ballava i acompanyava induït, van ser especialment sentides les interpretacions d'Allá arribita i Valse, que parlen dels micromons d'ambient rural que alimenten l'esperit interior de Cuevas. Més enllà d'aquests avançaments, el cantant igualment va fer ballar els més de 1.300 espectadors, la majoria fans fervents del músic, amb temes molt celebrats de Manual de cortejo, com Muñeira para a filla da bruixa, la balada Rambalín o l'himne de Xiringüelu. D'entre les noves cançons, també van fer vibrar el públic banyolí la tornada popular Dime ramo verde, que estén una mà amiga contra la intolerància, o el tema de ressaca Matinada, que l'artista va oferir com a bis al mig d'una rotllana entre el públic, abans d'acabar saltant al ritme dels sons dels autos de xoc i les botzines de fires a tota màquina, mentre tothom repetia l'himne de la Muñeira.