El teatre Romea estrena una adaptació de 'Dogville', de Lars Von Trier

BarcelonaEntre l'11 i el 16 d'octubre, el Romea acull l'adaptació teatral de Dogville, de Lars Von Trier. Una obra de gran format, amb 17 actors, que a través del blues i una escenografia molt personal fa una adaptació "enèrgica i mediterrània" del títol que el director danès va portar a la gran pantalla. Segons la directora de l'obra, Nina Romero, l'adaptació "era un repte difícil" perquè la pel·lícula era molt coneguda, per això van optar "per dotar-la de més expressivitat" a través de la música i d'una visió molt més "mediterrània". El projecte, ideat per Calixto Bieito, va ser representat per primer cop al festival FÁCYL, de Castella i Lleó, i va rebre el premi MAX 2011 al millor espectacle Revelació.

Dogville, que es va estrenar l'any 2003, escrita i dirigida per Lars Von Trier, i protagonitzada per Nicole Kidman, descriu la història de la tragèdia d'un poble oblidat en algun lloc perdut dels Estats Units als anys 30, just desprès del crac del 29. Perseguida i fugitiva, Grace, el personatge principal, interpretat per Marta Ruiz de Viñaspre, es refugia al miserable poble miner de Dogville. Els habitants del lloc, animats per Tom (Carlos Pinedo), un jove aspirant a escriptor, decideixen amagar-la a canvi de treball. El que en un primer moment havia fet pensar a Grace que havia trobat la seva llar, es torna, per culpa de la pressió policial, en un infern per la protagonista que veu com els veïns del poble li exigeixen una major compensació pel risc que corren al amagar-la. A partir d'aquí, Grace descobreix el rostre més ombrívol de l'ésser humà traduït en múltiples humiliacions.

Anar més enllà de l'obra original

L'obra, que va ser guardonada l'any 2011 amb el premi MAX al millor espectacle Revelació, va ser impulsat inicialment per Calixto Bieito, "el motor de l'obra", segons la directora del muntatge, Nina Reglero, que va rebre d'ell "total suport" per "gosar a fer el que em donés la gana". Això es va traduir en la voluntat de dotar de més expressivitat el text original, molt influenciat, especialment el personatge de Grace, per la "fredor" escandinava.

I és que segons Reglero, el gran repte a l'hora d'afrontar aquest projecte va ser diferenciar l'adaptació teatral, de la pel·lícula de Lars Von Trier, que molts espectadors encara tenen a la retina. També es tractava, ha afegit Reglero, d'adaptar un text cinematogràfic per ser representat en un teatre. Per aconseguir-ho, l'obra es val de la música, bàsicament el blues, "que transmet una tristesa especial", segons Reglero, i d'un espai escènic "molt personal i flexible" que representa les particularitats de cadascun dels 17 personatges a través d'un cistell metàl·lic penjat del sostre amb una cadena, on els miners guarden les seves pertinences, "allò que representa la seva privacitat".

Precisament, el fet que l'obra original estigués ambientada en un poble miner, ha facilitat la seva "translació" a les singularitats de qualsevol poble miner del nord d'Espanya, un fet que facilita acostar els personatges al públic espanyol i dotar al conjunt de l'obra d'un "aire més mediterrani".

L'obra s'estrena dimarts 11 d'octubre i es representarà fins el pròxim dia 16.