"Shakespeare és com el Netflix de l'època"

BarcelonaLa primera sorpresa de la nit és veure colles i colles d'adolescents i joves fent cua en un teatre. És el Romeu i Julieta que ha dirigit David Selvas, que torna per tercera temporada al Teatre Poliorama de les Rambles. Després de portar més de 9.000 joves a la sala en sessions escolars, n'espera uns 8.000 més aquest mes d'octubre, i aprofiten l'avinentesa per obrir sessions al públic general tots els dilluns i dimarts. "Shakespeare és com el Netflix de l'època, ell tenia el seu algoritme –diu Selvas per explicar com aconseguia atrapar l'espectador–. Sabia que, per enganxar la gent i perquè arribés el seu teatre, els havia d'estovar i fer riure i després ja els fotia el text que volia: la moral, l'ètica i la revolució". I això és el que ha fet el mateix Selvas: un espectacle ple de troballes estètiques i dramatúrgiques que connecten amb el ritme i els gustos dels joves d'avui, en gran part gràcies a la nova traducció de Yannick Garcia i l'adaptació de Joan Yago.

La companyia explicava després de la primera funció de reestrena, dilluns, en una de les converses postfunció que organitza l'ARA al Poliorama, com els adolescents viuen avui una obra escrita fa més de 500 anys. "És com un partit de futbol", sentencia Nil Cardoner. "És com el públic que tenia Shakespeare a la seva època: gent comentant l'obra. I es nota si hi han connectat o no, perquè quan passa alguna cosa reaccionen de forma molt genuïna. Com a actor et pot desconcentrar, però t'estan dient la veritat", afirma Adrian Grösser, que aquesta temporada interpreta una altra de les sorpreses que reserva la funció, un Mercuci queer, el personatge que hi posa l'alè transgressor i la rima més picant. "Mercuci és un tio que en un món de guerra reivindica la seva llibertat en tots els sentits, per això aquest Mercuci a la David Bowie", explicava Selvas.

Una jugada rodona

"S'està instal·lant la idea que els clàssics no toquen, que per què cal fer un clàssic, però és que nosaltres estem fets de tot allò", justificava Selvas. Van optar per Romeu i Julieta perquè els semblava un "tret segur" i perquè volien "convocar públic jove". La jugada els ha sortit rodona. Però no ha estat fàcil portar Shakespeare a la contemporaneïtat. "Els joves estan acostumats a les pantalles i a estímuls molt potents. Ens vam haver de barallar amb com l'explicàvem, amb com ressonaven els conflictes que hi ha sobre la taula, què els passa als joves. I sobretot com fer que la poesia de Shakespeare sigui seva, amb les seves paraules, i que la forma els ajudi a sentir-les més", explica el director. L'obra s'ha comprimit a la meitat (100 minuts), té ritme i té color: coreografies, jocs de paraules, baralles de navalla i fins i tot un reggaeton.

Nil Cardoner i Emma Arquillué es posen de nou en la pell dels adolescents que s'enamoren amb una mirada, en una nit de festa. "Hi havia pressió, responsabilitat, nervis i respecte, però vam decidir fer un gir i provar-ho de fer d'una altra manera, i vam veure que funciona i és contemporani i és d'ara. Al final ens hem tret el pes de fer Romeu i Julieta i estem fent els nostres Romeu i Julieta", explica l'actriu. Albert Baró és l'altra punta del triangle, el refinat Paris. Andrew Tarbet interpreta el capellà, i Anna Barrachina i Queco Novell (una de les noves incorporacions del repartiment, juntament amb els joves Marc Balaguer i Eudald Font) interpreten els pares Montagú i Capulet. "Tenia ganes de fer un paper dramàtic –explica Queco Novell–. Esteu acostumats a veure'm fent riure i jo el que vull és fer por".