Rondalles, escenaris de dones diverses

PalmaPrinceses que es casen amb jardiners. Fades velles i sàvies joves. Bruixes, madones. Són alguns dels models de dones que apareixen a les rondalles recollides per Antoni Maria Alcover i que Maria Magdalena Gelabert i Miró ha estudiat a la seva tesi doctoral. L’objectiu era aprofundir en el tractament de la figura femenina d’aquests contes populars. Gelabert es declara “alcoverista” i fa més de deu anys que estudia la figura de l’autor mallorquí, tot i que va ser amb diversos articles de Caterina Valriu, directora de la tesi, que va decidir enfocar el seu treball en aquesta direcció. Valriu suggeria que era necessària una investigació més profunda sobre com es desenvolupa la concepció de les dones a les rondalles i s’hi va llançar.

La feina que ha desenvolupat consisteix a creuar els apunts que va fer Alcover en sis llibretes amb les edicions publicades. A partir de l’anàlisi de 433 rondalles a través de 25 camps d’estudi, Gelabert va obtenir una base de dades amb 46.000 resultats que li varen permetre extreure diverses conclusions. Una de les principals és que “Alcover impulsa el paper de les dones, ell les crea en les rondalles”, ja que, com explica l’autora de la tesi, l’escriptor feia la seva aportació a les rondalles afegint-hi diàlegs i descripcions.

L’estudi detecta que apareixen molt més homes com a protagonistes, malgrat que l’autora afegeix un matís a aquesta dada: dins la sèrie de rondalles, també s’hi inclouen llegendes i anècdotes sobre reis com Jaume I o sobre glosadors, ja que no se’ls pot canviar el gènere. Tanmateix, destaca, “les dones tenen un paper de vital importància” i assegura que “les rondalles no discriminen per sexe”, perquè el paper de l’heroi o l’heroïna del conte és el mateix, “el propi” d’aquest gènere. “Les situacions de base les trobam en paral·lel en moltes històries”, com en la de na Magraneta, la Blancaneu mallorquina, a qui la mare vol matar, igual que vol fer el pare de Bernadet, el rei dels tres regnes.

Les protagonistes

La filòloga posa èmfasi també en el pes de les madones en aquestes històries. “Era la que tenia la bossa de doblers i la clau del rebost, qui gestionava la casa”, explica. Tot i que això s’amaga sota “una capa de patriarcat” i la dona quedava dins l’àmbit domèstic, allò cert és que “diverses investigacions antropològiques demostren que una dona amb poder en l’economia familiar té repercussió social”. Les madones de vegades compartien protagonisme amb les fades, amb poder per sobre del bé i del mal, “sense cap element que les identifiqui”. Podien ser altes o baixes, joves o velles, grasses o primes; qualsevol dona podia esdevenir fada. Aquesta figura surt de la imatge actual que es té d’aquestes criatures, que solen ser petites, joves i bones. Les que recull Alcover són bones, també, però només quan ho són amb elles. Si no, tornaven dolentes, com les bruixes, que no escapen dels estereotips que les persegueixen des de l’època medieval i “mantenen les convencions negatives”, encara que, diu Gelabert, “fades i bruixes es comporten de manera molt semblant”.

Les sàvies de les rondalles podien ser joves, i moltes princeses havien d’utilitzar ‘el suc de cervell’ per sortir dels embolics. Totes les protagonistes havien de gestionar amb enginy les situacions adverses amb què es trobaven. “Els models que s’han imposat mostren la força bruta com a estratègia”, però elles utilitzaven les paraules i el silenci per fugir. “Malgrat les cadenes, se’n sortien. L’enginy era una manera de compensar l’opressió”.