Rosa Planas: "Cap època anterior havia fet tant de mal a Palma com aquest darrer segle"

Palma"M’és impossible pensar la ciutat d’altra manera que no sigui com un organisme viu. Un

cos amb el seu cap, extremitats, venes i artèries. En definitiva, una prolongació humana

en un espai que reconec d’ençà que vaig obrir els ulls a la realitat, i sense el qual no

sabria dir qui soc". Així ha començat l'escriptora Rosa Planas el seu pregó per a la festa de l'Estendard aquest divendres horabaixa a la sala de plens de Cort. El text es titula Les edats de la ciutat i repassa diverses etapes de la ciutat, a partir del creixement d'ella mateixa, perquè "la ciutat i jo hem arribat a una simbiosi, a una unió indestriable, com la de l’abella que pol·linitza la flor o la formiga que treballa anònimament pel formiguer", ha dit.

En un relat poètic i nostàlgic, la pregonera ha recordat "la ciutat harmònica, austera, elegant" de la seva infància. "La memòria em fa reviure les primeres passejades d’infant, prop de la casa dels avis al carrer dels Horts", ha recitat. Ha recordat també l'adolescència, amb el seu pas pels col·legis religiosos: "Una vida reglada, amb una disciplina sotmesa a certa violència física. Galtades i alguns càstigs corporals". I la joventut, l’edat que fou per a ella "el descobriment, la recerca i l’aparició d’una ciutat que s’obria com una magrana amb els seus mons petits i vermells, plens de saboroses imatges".

"La ciutat es desfà com una platja hostilitzada per una mar trastornada"

Finalment, de l'edat adulta ha dit que "provocà en mi una visió menys romàntica, aclaparada per la densitat de tantes tragèdies, algunes roïnes i d’altres no contades". En aquest punt, ha arribat la part més crítica del pregó, en què ha afirmat que Palma avui "no respon a una evolució natural" sinó que "muta, com si fos atacada d’un virus altament agressiu".

Ha fet referència a la influència del turisme, confessant que "no voldria veure una ciutat mutilada en els seus òrgans més vitals: el centre històric, la façana marítima, els monuments abandonats on cada vegada es nota més el deteriorament". Com tampoc voldria veure Planas "la mar com una intuïció, ofegada per una selva de vaixells aparcats".

"La ciutat es desfà com una platja hostilitzada per una mar trastornada", ha afirmat contundent l'escriptora, tot afegint que "és una llàstima haver de parlar així de la meva època, de la nostra època, ja que cap d’anterior, ni amb les guerres ni amb la destrucció imposada per idees equivocades, havia fet tant de mal a Palma com aquest darrer segle".

En aquest sentit, ha argumentat que "no hauran estat bombes ni canonades, ni trencadisses esporàdiques mogudes per les més pregones revolucions, sinó el desafecte creixent vers la ciutat, que ha anat augmentant a mesura que la política es desvinculava de la cosa pública, de la reparació i la generositat vers el patrimoni, de l’obligació de millorar l’espai públic on ella mateixa creix i es desenvolupa".

Ha tancat el discurs defensant que "no hem de permetre que les edats de la ciutat conflueixin en una mort anònima, on les restes es depositin en una fossa comuna de vulgaritat i avorriment". I ha afegit: "Siguem ara i sempre vertaders ciutadans!".