Rosa Regàs: "El 2012 ja han matat quatre dones i no veig el país tan ofès com si les morts fossin per terrorisme"
L'escriptora barcelonina publica 'La desgràcia de ser dona', un nou assaig de la seva col·lecció a Ara Llibres, on té la intenció de fer un toc d'alerta sobre la diferència d'haver nascut dona i els desavantatges encara vigents de ser-ho
BARCELONADesprés de reflexionar sobre la vellesa a L'hora de la veritat, Rosa Regàs (Barcelona, 1933) publica La desgràcia de ser dona, un assaig que desgrana els orígens de la societat patriarcal i reivindica la condició femenina. Per a l'autora, el llibre és "un toc més d'atenció" per "intentar que la gent tingui més consciència del que està passant". Segons Regàs l'educació és fonamental i per això es mostra especialment crítica amb el "renaixement" de les escoles que segreguen en funció del sexe. "El 2012 ja han matat quatre dones i no veig el país tan ofès com si les morts fossin per terrorisme", ha etzibat. "Pel 80% de les dones d'aquest món, haver nascut dona és una desgràcia. Per les dones maltractades, les dones que són esclaves d'una religió, les dones que socialment no compten per a res, les dones que no poden treballar, les dones que són martiritzades, cremades o pedregades. És una desgràcia".
"La solució passa pel que fem la majoria de les dones: posar el nostre gra de sorra, procurar que la gent prengui consciència i denunciar governs als que tant els és que matin dones, ja que sembla que l'únic que els importi és que matin soldats o homes en atacs terroristes", ha assegurat Regàs.
L'escriptora dedica, també, una part de l'assaig a parlar de les religions. "Hi ha esperança perquè lluitem, hi ha llocs del món en els que hi ha una mica més d'esperança i d'altres en els que no n'hi ha gaire; hi ha religions que no han baixat del burro i pensen que les dones no són aptes per ser ministres de Déu", ha etzibat.
El camí de la llibertat
La culpa, però, sovint és compartida. "Hi ha dones que encara estan sotmeses, tot i que no ho saben, i que són les més antifeministes de totes. Són les dones que consideren que el paper de la dona és el d'estar a casa, sense tenir dret a la pròpia vida; les que eduquen les seves filles perquè continuïn la saga de dones humiliades. Llavors hi ha les altres dones que lluiten cada dia amb la seva feina i procuren que les seves parelles comparteixin la responsabilitat de la llar, el món és ple de totes les senyals, no vull dir que només hi hagi dones o homes masclistes, hi ha de tot".
L'educació és important per l'autora per això es mostra molt crítica amb el fet que "en aquest moment estan renaixent, amb el favor dels nostres governs conservadors, les escoles on els nois i les noies estan separats, perquè no es barregin, i perquè se'ls pugui donar a elles una educació perquè siguin les esclaves d'ells i ells siguin els patriarques".
Regàs dedica la part central del llibre a la llibertat. "La llibertat significa ser la propietària del propi cos i de la pròpia ànima, res més que això", ha assegurat. "Sempre ens han inculcat, però, que el vertader camí de la dona és fer la felicitat de l'home, els fills i la llar".
