"Rosalía es defineix per la innovació i el risc"

BarcelonaMarta Salicrú, directora de Ràdio Primavera Sound, s'endinsa en l'univers creatiu de Rosalía des de l'admiració però amb les eines de l'anàlisi periodística. De la combinació de totes dues perspectives en surt un llibre molt recomanable: Rosalía de la A la Z (Libros Cúpula, 2024). "El propòsit era fer un llibre accessible però molt ben documentat, i amb la distància periodística justa", explica Salicrú.

Inspirada en l'abecedari de la cançó Abcdefg, aquella mena d'autoretrat conceptual inclòs en el disc Motomami (2022), la periodista barcelonina proposa un retrat basat en fets i declaracions que evita conscientment les especulacions. Safareig, el just i necessari. Per exemple, de les relacions sentimentals n'analitza les repercussions musicals, com ara "la influència porto-riquenya i dominicana" en algunes cançons, que "té a veure amb la relació que va viure amb Rauw Alejandro". "Però tots els músics que han col·laborat amb ella, fins i tot els que n'han sigut parella, els ha mantingut com a artistes secundaris", recorda Salicrú. No és que la periodista posi aigua al vi, sinó que intenta lligar curt les teories indemostrables per centrar-se en l'evidència: "A Rosalía el que li interessa per damunt de tot és la música, sobretot la producció i la seva veu com a instrument. Es defineix per la innovació i el risc".

Segurament ja era així quan va fer el disc Los ángeles (2017). Encara més quan va picar a les portes del cel amb El mal querer (2019), i especialment a partir de l'àlbum següent. "Tinc molts bons records de la gira Motomami. Em va impactar molt el concert al Palau Sant Jordi, perquè la vaig trobar molt innovadora. I em va encantar que no estigués imitant altres artistes, o si ho estava fent, era d'algú que jo no havia vist", admet Salicrú, que té una àmplia experiència musical. En la balança dels mals records hi ha un concert a la plaça de les Glòries el juny del 2017, quan feia "aquells concerts increïbles" amb Raül Refree i el repertori de Los ángeles. "Érem quatre gats, i vaig pensar: «Què està passant, com pot ser que estiguem badant d'aquesta manera?»", lamenta. Tot va canviar l'any següent, a partir de la preestrena al Sónar del que seria El mal querer: "Vaig tenir una sensació de privilegi, de sentir que estàs veient algú important en el lloc i el moment adequats".

El llibre aborda també l'ús de les eines de màrqueting a l'hora d'amplificar l'impacte de Rosalía. Recull unes declaracions de Rebeca León, que va ser mànager de l'artista de Sant Esteve Sesrovires entre el 2017 i el 2023, en què explicava l'estratègia que van seguir per posicionar-la globalment. "Vam començar al Sónar, que la va posicionar com a artista d'avantguarda quan era coneguda com a cantaora de flamenc –diu León–. Després vam continuar construint la base, primer amb una gira per Llatinoamèrica. Més endavant va actuar al festival Coachella [a Califòrnia], però en una carpa petita, i després vam fer la gira nord-americana amb espectacles íntims, perquè et sentissis com si la veiessis en primícia". León i la discogràfica Sony van saber veure el talent de Rosalía i li van donar les eines per acompanyar-la. "És evident que hi ha una estratègia mercantilista al darrere, però també és cert que es barreja amb una actitud natural que fa que la promoció tingui una aparença genuïna. Per exemple, la promoció d'Omega la va començar en el canal de WhastApp fent una mena d'estratègia de guerrilla pròpia de les músiques urbanes que li surt de manera natural. I al mateix temps, estic convençuda que New woman, la col·laboració amb Lisa [del grup sud-coreà Blakpink], està pensada en clau estratègica per despertar l'interès dels fans del K-pop", diu Salicrú.

Contradictòria i autotransformadora

Rosalía té una divisa: es contradiu i es transforma. "És una cosa molt intel·ligent que va fer amb Motomami. S'avança a les crítiques expressant les seves contradiccions", apunta Salicrú. És una popstar i, com a tal, té una relació conflictiva amb la fama. En deixa constància en cançons com La fama, però sobretot a Aislamiento i Chicken teriyaki. La primera, que "narra l'assetjament dels flaixos del paparazzi", és una cançó "realment trista". I Chicken teriyaki és la que assumeix que "la fama és una condemna, però que paga el sopar". Segons Salicrú, "musicalment, també s'avança a les lectures que altres en puguin fer, d'ella", i, en general, com a estrella global, mira de controlar el relat. "Tinc curiositat sobre com encararà la promoció del pròxim disc, perquè la de Motomami ja estava molt enfocada al mercat global i a mitjans internacionals, i les entrevistes que han sortit últimament són més aviat editorials de moda, i algunes declaracions tenen la pinta que les han gratat mentre l'estaven maquillant", explica la periodista.

I com serà el disc nou, un àlbum que el fandom anomena R4? Tindrà el mateix to confessional que Motomami, atès que la majoria de cançons de Rosalía parlen d'ella des que va publicar Con altura? "Potser té ganes de continuar la línia de l'àlbum conceptual, però en qualsevol cas crec que ella està al marge del que altres puguin pensar. Rosalía es defineix per la innovació i el risc, sumant aprenentatges, i segurament encara està lluny de voler deixar de fer pop d'avantguarda", explica Salicrú. Això sí, es publicarà en un context dominat per artistes com Taylor Swift, Chapell Roan i Olivia Rodrigo, que fan bandera del registre confessional. Hem d'esperar, doncs, cançons sobre la seva relació, sembla que acabada, amb l'actor Jeremy Allen White? "Vols dir que va ser tan important per a ella? Bé, també és veritat que Taylor Swift li ha dedicat una pila de cançons a Matt Healy, el cantant del grup 1975, i potser van sortir un parell de mesos...", diu Salicrú.