El rostre que s'amagava al fons del riu Onyar de Girona

GironaEn un núvol de sorra i entremig de pedres va aparèixer diumenge un rostre misteriós al fons del riu Onyar de Girona, que protagonitza la majoria de postals de la ciutat. Uns veïns van alertar l'Ajuntament, i els tècnics municipals la van treure de l'aigua. En un principi van apuntar que podria ser del segle XVIII. Però després de publicar la troballa a les xarxes socials han descobert que no seria tan antiga, sinó totalment contemporània: potser es tracta d'una escultura de Jordi Mitjà (Figueres, 1970) que formava part d'un muntatge que va fer a l'antiga discoteca Sala del Cel i que algú va robar del pis d'un antic treballador a qui l'havia regalat.

Tot va començar diumenge quan uns veïns van alertar l'Ajuntament perquè van veure una cara al fons de l'aigua. Es va activar el protocol i un equip format per la policia municipal, una arqueòloga i l'alcaldessa de Girona es va desplaçar fins al lloc on havien vist el rostre misteriós, que no se sabia si era de plàstic o un efecte òptic.

Els agents van aconseguir treure la peça del riu i van comprovar que es tractava d'una cara, que devia formar part d'una escultura i que estava feta de pedra. Van avisar els responsables del Museu d'Història de Girona, que van començar una investigació per intentar esbrinar-ne l'origen.

Els primers experts consultats –segons la directora del museu, Sílvia Planas– van apuntar que "podria ser una còpia del rostre de l'Èxtasi de santa Teresa de Gian Lorenzo Bernini". Una obra en marbre blanc que hi ha a l'església de Santa Maria della Vittoria, a Roma, i que és considerada una de les escultures més espectaculars del Barroc. Però quedaven per resoldre diverses incògnites: "Qui la va fer i amb quina finalitat? Era una prova d'un estudiant d'escultura? Una còpia que formava part d'algun element decoratiu?", es preguntava Planas.

Un altre dubte era la datació. Quan la van treure de l'aigua, els tècnics municipals van apuntar que podria ser del segle XVIII o anterior, segons va publicar l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, a les xarxes socials. Però aquesta tarda s'ha sabut que potser és una peça contemporània.

Planas, que l'ha batejat com la Dama de l'Onyar, ha penjat la troballa a Facebook i un veí de Girona podria haver resolt el misteri: deia que era una escultura que Jordi Mitjà tenia exposada a una de les barres de la Sala del Cel. "La va regalar a un amic meu i va desaparèixer de casa seva entre el 1997 i el 1998, quan vivia al pont de Ferro", ha escrit.

Al veure-ho, la directora s'ha posat en contacte amb l'artista, que li ha dit que podria ser seva. Mitjà ha explicat que fa més de 20 anys, segurament entre el 1990 i el 1991, va fer un muntatge a l'antiga discoteca amb tres peces, una de les quals va regalar a un antic treballador. Però el més misteriós de tot és que l'hi van robar i ara s'ha sabut que potser va acabar al riu.

"És molt curiós i sorprenent, estic flipant molt. I tota la història és un misteri: ¿qui la va robar i per què la va llençar al riu?", s'ha preguntat l'artista que s'ha assabentat de la troballa a través de les xarxes socials. "La història de l'art està plena de moments en què algú ha llençat una cosa al riu, i mai m'hauria passat pel cap una malifeta així", ha admès a l'espera de saber els resultats definitius de les proves que faran a la peça per determinar-ne l'autoria.

El de la Sala del Cel va ser un dels primers muntatges que va fer Mitjà, quan encara era estudiant de l'Escola d'Art d'Olot. "Segur que el guix el devia treure de l'escola, i sí que recordo que vaig fer les tres peces a una foneria de Banyoles". Però no sap si en deu tenir alguna foto guardada: "En aquella època anàvem amb carret, i ves a saber si dec en tenir algun negatiu o diapositiva".

L'artista precisament tenia abans del confinament una exposició a la Fabra i Coats de Barcelona, Succeeix cada dia, que és una retrospectiva de la seva trajectòria. I justament avui, que estava finalitzant el catàleg d'aquesta mostra, ha vist com reapareixia una vella història del seu passat que ni recordava. "I el que més em sobta és que potser aquesta cara ha estat més de 20 anys al fons del riu. I suposo que ara, entre el confinament, que la gent té més temps i les pluges, ha ressorgit. Però la imatge del rostre al fons del riu és al·lucinant". Tant que no descarta que, si es confirma que ell n'és l'autor, acabi fent una obra o un llibre amb tota la història.

L'única part negativa de tot plegat és que el misteri del rostre amagat al fons de l'Onyar, que ha tingut entretinguts tots els gironins (que no paraven de fer hipòtesis), sembla a punt de resoldre's... O potser no. Perquè segurament no se sabrà mai qui la va robar, per què ni com va acabar al riu.