Una rua és un carrer, i el Carnaval són els Darrers Dies

PalmaQui ha trescat per Galícia i Portugal, just de fixar-se en les indicacions urbanes, sap que els mots ‘rúa’ i ‘rua’ –aquest accent marca la diferència entre els dos idiomes germans d’aquests països veïnats– significa carrer. Allò que no és tan conegut per molts altres, però, és que en català d’altre temps ‘rua’ és sinònim de carrer. És aquest un mot, juntament amb el de rueta, que quan s’acosten els Darrers Dies se’n sent a parlar més que durant qualsevol altra època de l’any.

El significat antic de rua. Vegem idò quina és l’evolució que ha experimentat la paraula ‘rua’ perquè en el català d’ara hagi perdut el seu significat antic, i just s’utilitzi en un cas especial: el de desfilada de fresses i carrosses els dies de Carnaval. En llatí, ‘ruga’ volia dir ‘plec’, fos en una tela o les rues que causa el pas del temps en la pell de les persones. En llatí vulgar, però, ‘ruga’ prengué el sentit de carrer, per comparació de les vies d’un poble amb els solcs de la pell o de la roba. Si antigament convivien les paraules ‘rua’ i ‘carrer’ per referir-se a l’entramat urbà d’un poble o ciutat, a dia d’avui, ‘rua’ just es conserva per referir-se a una desfilada pels carrers en uns dies molt concrets.

Rua, rueta i desfilada. Si la rueta és la desfilada més discreta en què majoritàriament els nins de les escoles es disfressen i surten al carrer el dia del Dijous Jarder, la rua és aquella desfilada més lluïda, no només de persones disfressades, sinó també de carrosses i grans comparses. Segons el DCVB, antigament la paraula ‘rua’ s’utilitzava per a altres desfilades i no es limitava a la dels Darrers Dies. “Filera, sèrie llarga de persones o coses que van una darrere l’altra”, diu una de les accepcions a aquesta entrada del diccionari. I també anomena l’expressió “anar de rua”, que segons l’Alcover-Moll seria semblant a anar de gresca. La defineix com “trescar de nit per divertir-se o mantenir relacions amoroses”.

Rues són arrugues. Tot i que els mitjans del Principat tinguin preferència per utilitzar la paraula ‘arruga’ en lloc de ‘rua’, hi ha qui sospita que aquesta elecció, com sol succeir en la majoria dels casos, ve predeterminada per la semblança amb el seu equivalent en castellà. Encara que just són sospites que arruga sigui un castellanisme, no hi ha cap motiu per no utilitzar la versió genuïna i alhora normativa en tots els registres, és a dir, ‘rua’.

Voleu saber un acudit antic? Això era una mare, qui envià el seu fill petit a comprar segó per a les gallines. “Toniet, ves a cercar tres aumuts de segó a ca madó Rua. Però no li diguis madó Rua, perquè s’enfada. Li has de dir madó Maria. Au, parteix, i pes camí te repeteixes a tu mateix: ‘madò Maria, que teniu segó? Idò dau-me’n tres aumuts’”. I aquell infant, pel camí, repeteix que repeteix, per no embullar-se en arribar a ca madò Rua, i dir malament la pregunta. Hi arriba, travessa el portal i diu: “Madó Segó, que teniu rues?”. “An es cul en tenc trenta-dues!”, respon tota encesa.

Carnestoltes, Carnaval o Darrers Dies? A les xarxes hi ha discussions absurdes sobre què és més mallorquí, dir Carnaval o dir Carnestoltes, sobre si Carnestoltes és principatí i Carnaval és d’aquí. La realitat és que tots dos mots apareixen al diccionari. En el cas de Carnaval, el DCVB diu que prové del castellà i que el seu sinònim és Carnestoltes. El Gran Diccionari de la llengua catalana assegura que Carnaval ve de l’italià carnevale, que és un mot originat arran de l’expressió carne levare, que vol dir ‘llevar la carn’. Era allò que es feia durant la Quaresma, perquè el seu consum no estava permès. I aquest és també l’origen de Carnestoltes, que en llatí vol voldria dir ‘carns llevades’.

Abans d’Eurocarnavales. Sigui com sigui, a la Mallorca d’abans dels mitjans de comunicació de masses i de les botigues especialitzades en disfresses a l’estil d’Eurocarnavales, allò més habitual era referir-se a aquest període de temps com els Darrers Dies. S’entén que són els darrers dies perquè la gent faci bauxes, abans que sigui el Dimecres de Cendra i comenci la Quaresma. I aquesta és l’expressió que alguns ajuntaments han recuperat per promocionar els seus actes durant aquestes festes (Manacor i Montuïri). “Mai he vist frares ballar / més que enguany es Darrers Dies / en sentir ses xeremies / ets hàbits feien volar”, diu el cançoner.

Desfressa, fressa i flessa. Parlant dels Darrers Dies, queda encara un aclariment a haver de fer. No és correcte dir disfràs*, perquè això seria en castellà. S’ha de dir disfressa (o la seva variant desfressa). Tanmateix, altre temps la gent senzillament deia fressa. I d’aquí ve la mítica expressió de ‘voleu fresses?’, que era la manera que els al·lots (i gent adulta) feien servir per anar a tocar per les cases, amb la intenció que els deixassin entrar per fer-hi bulla. Just hi ha un poble on la cosa funciona diferent: a Llucmajor en lloc de dir desfressar i fressa, diuen desflessar i flessa.