La rumba no pot ser "catalana" si vol aspirar a entrar a la Unesco: polèmica entre rumbers i ministeri

BarcelonaLa rumba catalana ha topat amb un escull per ser candidata a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco: ser "catalana". La Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana denuncia que el ministeri de Cultura els ha proposat que intercanviïn el gentilici catalana per espanyola per tal de recollir adhesions d'altres comunitats autònomes, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA. "Ens diuen que és inviable, que la paraula catalana és inviable", afirma Amadeu Valentí Amaya, president de la plataforma, que parla d"'imposició" del concepte de "rumba espanyola". La proposta del ministeri també passava per ajuntar la rumba catalana amb la flamenca i aixoplugar-les totes dues sota el paraigua "flamenc". "Això encara és més gros", sentencia Valentí. El ministeri ha explicat a l'ARA que va mantenir dues reunions amb els membres de la plataforma a petició seva i que només es va limitar a informar de requisits i procediment, i els va advertir de "la conveniència de sumar suports en l'àmbit autonòmic i internacional per assegurar l'èxit de la proposta". "El ministeri de Cultura només tramita les candidatures, no les decideix", subratllen.

El ministeri és qui ha d'elevar les candidatures a la Unesco, però abans les sotmet a votació al Consell de Patrimoni Històric, on hi ha representades les àrees de patrimoni de totes les comunitats autònomes. Per això, el ministeri ja ha posat la bena abans de la ferida i ha avisat que si es diu rumba catalana és més difícil que les altres comunitats hi donin suport. Les candidatures que han avançat són les que afecten més d'una comunitat, com la de la jota, que van avalar 15 autonomies. A més, el ministeri només pot presentar una candidatura cada dos anys, de manera que ha d'estar molt madura perquè tingui opcions. "La cultura catalana és inviable a Espanya. Els que tenen por del fet diferencial són ells [el ministeri]. Ens han dit clarament que ens deixaran presentar, però que deixaran la candidatura en un calaix i d'aquí deu anys ens donaran la negativa. Doncs juguem. La candidatura no es retira, caigui qui caigui. No volem deixar de ser catalans", avisa Valentí.

La polèmica ja ha tingut una primera reacció, i és que Jordi Tresserras, professor de geografia i història de la UB i expert en llocs declarats patrimoni per la Unesco, que fins ara era a la junta de la Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana, l'ha abandonat per incompatibilitat amb el càrrec de president d'Icomos, un òrgan assessor de la Unesco.

Llarg recorregut

Al desembre es va presentar la campanya La rumba és nostra!La Plataforma fa mesos que treballa en l'àmbit municipal i català per recollir el suport dels partits polítics. La proposta es va votar favorablement a la comissió de Cultura a proposta justament del PSC i després es va aprovar al Parlament (PSC, ERC, Junts, la CUP, Podem i Ciutadans). Però el problema és estatal. Per als impulsors de la candidatura, és impossible que es deslligui la rumba de Catalunya. "Som els fills i nebots dels creadors de la rumba catalana i no cedirem. És la decisió del meu pare, de la filla de Peret, que és cosina meva [Rosa Pubill], és la decisió dels Amaya, dels artistes i meva, com a màxim responsable: no cedirem", insisteix el fill de Josep Maria Valentí, el Chacho, considerat el príncep de la rumba catalana. El president de la Plataforma assegura que no són "separatistes ni antisistema, sinó gent de la cultura" però insisteix: "Que no em demanin deixar de ser català".

Per a Valentí, la rumba catalana defineix un gènere "diferent", que no es pot emparentar amb la rumba flamenca o amb la rumba cubana (que ja és Patrimoni Immaterial), i a més representa "la filosofia de vida del poble gitano català, a qui no se li han de prendre els seus orígens", remarca. "La rumba catalana la crea el meu tiet Peret a Catalunya, el meu pare hi afegeix el piano, tota la idiosincràsia és catalana. Per què hem d'amagar que som catalans? És una condemna haver nascut a Catalunya?", es pregunta.

Valentí assegura que seria més fàcil no fer públic aquesta desavinença, perquè han rebut subvencions ministerials. "Jo vull que el govern d'Espanya abraci la cultura i no la manipuli", lamenta. De tota manera, el camí per tenir una candidatura a la Unesco és llarg. Un cop el ple del Consell de Patrimoni Històric l'aprova, el govern la trasllada a la secretaria de Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco i, si compleix els requisits, aquesta l'eleva al Comitè de Patrimoni Immaterial perquè l'avaluï.

Ara mateix, segons el ministeri, Espanya té 49 inscripcions a la llista de Patrimoni Mundial i 19 a la del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco. El proper comitè se celebrarà al setembre a Riad i la Unesco avaluarà la candidatura Menorca Talaiòtica. El 2021 es va aprovar de portar als anys següents les candidatures de la Cultura Sidrera i el Paisatge de l'Olivar.