Ruth von Wild, una altra dona que va arriscar la vida per salvar els infants de la Guerra Civil

"Recordo com havia salvat nombrosos infants dels bombardejos de Figueres en plena retirada. La Ruth m’explicava que recordava els seus nens que, abandonats, vagarejaven per les platges, quasi transparents de prims que estaven, de com al principi no acceptaven cap carícia i com, de mica en mica, amb una dolçor que només la Ruth sabia fer arribar, aconseguia que confiessin en ella. Ruth von Wild mereixeria un reconeixement públic per tot el que va fer a la colònia de Sigean”, va escriure Elisabeth Eidenbenz sobre l'activista suïssa que protagonitza l'exposició L'àlbum de la Ruth, que es pot veure al Memorial Democràtic fins al 7 de novembre.

Fa molts anys que la comissària de l'exposició, la historiadora i docent Maria Ojuel, fa recerca sobre Ruth von Wild. En part, perquè la seva mare, Maria Solsona, va estar a les colònies, que va organitzar Ruth von Wild per a infants de la Guerra Civil a França. "A vegades ens sembla que Eidenbenz i la Maternitat d'Elna són una excepcionalitat. Hi va haver moltes Eidenbenz, però es desconeix el que van fer perquè són dones i perquè es van dedicar a fer tasques de cura,", diu Ojuel.

Imatges inèdites d'un àlbum perdut

L'exposició es nodreix de tota la documentació i testimonis que ha anat trobant al llarg dels anys Ojuel i de les imatges i els diaris de la mateixa Ruth. Va documentar i fotografiar molts dels moments a les colònies, però bona part del material de l'exposició és inèdit, ja que forma part d'un àlbum, amb imatges datades entre els anys 1938 i 1940, que es va trobar a casa seva l’any 2018, trenta-cinc anys després de la mort de l'activista suïssa.

Ruth von Wild (1912-1983) era de família suïssa, però va néixer i créixer a Barcelona. "Tenia l'avantatge de conèixer bé la realitat espanyola i catalana, i el fet que parlés la llengua havia de ser de gran ajuda per fer-se càrrec de la població refugiada, especialment de la infantil", diu Ojuel. Per tot plegat, va passar a coordinar l’acció de l’Ajuda Suïssa a Catalunya, vetllant per fer arribar l’ajuda necessària als menjadors, cantines, refugis, hospitals i colònies. Els infants de les colònies eren “apadrinats” pels donants suïssos. A les colònies, els infants rebien atencions i cures. També existia un programa pedagògic amb activitats a l’aire lliure.

Una visió trista i opressiva

Al llarg del mes de gener del 1939, es calcula que uns 30.000 nens van haver de travessar la frontera i que unes dues terceres parts en van retornar. Una bona part d’ells eren infants evacuats de les colònies situades en territori català. Un cop a França, la majoria d’aquests grups van ser repartits per localitats dels departaments del sud. La Ruth va escriure un diari sobre la seva experiència entre el 19 de gener i l’11 de febrer del 1939, Flucht aus Katalonien (Fugir de Catalunya): "Les persones grans i els nens petits s’asseien sobre els objectes de la llar, entre els bullidors, les cassoles, les cadires, els matalassos, les gallines i els conills, mentre que la resta de la família marxava amb animals, rucs, vaques, ovelles i cabres. Era una marea que avançava incessantment, retorçada, obstinada, obstruïda, com una filera laboriosa, l'un darrere l'altre, amb plors i planys, però amb l’expectativa posada en direcció a França. Una visió trista i opressiva! Els vam preguntar: «Per què estan fugint?» Van encongir-se d'espatlles: «Si els feixistes arribessin, ens haurien mort a tots»", va escriure la Ruth.

"Una vegada van arribar a França, els voluntaris de l'Ajuda Suïssa podien haver pensat que la seva missió havia acabat, però van continuar treballant i es van reorganitzar per atendre els refugiats més vulnerables, ja fos directament als camps d’internament o bé creant altres establiments, com maternitats i colònies infantils –detalla Ojuel–. La meva mare va tenir sort i, amb la Ruth, va anar al Château du Lac de Sigean, la primera colònia gestionada per l’Ajuda Suïssa a França, juntament amb la del Faou-Petit (Caudebronde), destinada a nois adolescents". Quan va arribar la Segona Guerra Mundial, la Ruth va continuar treballant a França i va salvar molts infants jueus de la mort, o amagant-los o encobrint-los amb una altra identitat. Va retrobar-se sovint, anys després, amb altres voluntaris. No va oblidar mai aquella experiència. No es va casar mai: "Tenia una molt bona formació i altres dones com ella van preferir no casar-se, perquè moltes quan ho feien deixaven d'exercir, i ella va escollir mantenir la seva llibertat personal", explica Ojuel.