S'estrena a Barcelona 'Zona inundable', una ficció inpirada en la torrentada de Sant Llorenç

PalmaZona inundable, l'obra de teatre escrita per Marta Barceló inspirada en la torrentada de 2018 que va provocar una catàstrofe en el municipi de Sant Llorenç, s'estrenarà el proper dijous 6 de setembre a la sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i hi estarà en cartell fins al 6 de novembre del 2022.

Tot seguit, l'espectacle sortirà de gira: el proper 28 de desembre es podrà veure a la sala Gran del teatre Principal de Palma, el 30 de desembre a l'Auditòrium Sa Màniga i el 8 de gener al Teatre d'Artà. La directora de la peça és Marta Gil, i mig repartiment és de Catalunya i l’altra meitat, de les Illes: Isabelle Bres, Marc Garcia Coté, Marc Joy, Pepa López, Vanessa Segura i Àlvar Triay.

Barceló explica que Zona inundable és un drama basat en el context de la torrentada de Sant Llorenç, però subratlla que és una ficció: "El context és un poble petit del nord l'illa de Mallorca, situat a la conca d’un torrent que, un dia que plou molt, es desborda. Hi ha molta presència de com va anar el tema dels dispositius d’emergència i hi ha alguns detalls d’històries personals, però molts altres són inventats". En aquesta obra hi ha quatre personatges principals que no existeixen en la realitat: "Això m'ha permès tenir més llibertat per explorar els temes que m'interessen, com ara la memòria, el record".  

Així, el poble de l'obra de teatre és Sant Llis. Una dona major que fa anys que viu desitjant la mort; un picapedrer de prop de cinquanta anys que està feliç amb la seva furgoneta nova; una mare i el seu fill amb una relació complicada. Aquests són els personatges principals que articulen la història, però n'hi apareixen molts més: "Hi ha uns personatges importants que són els arxivers. L'arxiu municipal de Sant Llorenç es va inundar. Això vol dir que es van perdre certificats de matrimoni, de naixements, de defuncions. Què passa, amb la memòria col·lectiva?". A Zona inundable es veu el procés de recuperació de l'arxiu municipal de Sant Llis.

Barceló també apunta que la peça té un component narratiu molt fort i, si bé no és una narració cronològica, el pas del temps hi és molt important. "Sempre m'ha agradat jugar amb el temps, però és molt fàcil de seguir", adverteix per no espantar ningú. I insisteix que el públic no pot esperar de Zona inundable "el que va passar a Sant Llorenç": "No s’ha de cercar fidelitat amb la realitat, tot i que s’hi ajusta. M’agradaria que no s’anàs amb la idea que és real".

La dramaturga assegura que s'ha llegit "tot el que es va publicar" sobre aquells fets. A més de la premsa, li ha servit molt un "llibre fantàstic" editat per l'Ajuntament de Sant Llorenç i impulsat per cart.cat, la revista digital de Sant Llorenç, Son Carrió i Sa Costa. Es diu Sa Torrentada i va sortir un any després. "M'ha ajudat molt a ampliar la mirada sobre tot el que va passar, perquè t'ho explica des de diferents punts de vista: geològic, hidrogeològic, el funcionament dels serveis d’emergència, els titulars de premsa, com funciona l'estrès postraumàtic...".

Una de les idees que traspuen de l'obra és la següent pregunta: "En quin moment hem deixat d’escoltar les veus que ens venen d’enrere?". Marta Gil, la directora, assegura que “els personatges d’aquest document històric ficcionat es troben en el desemparament d’un món contemporani que no sap què fer amb el seu passat, la seva cultura i la seva història. Zona inundable és el títol, és l’avís que ningú va saber escoltar”. Per això la peça es mou entre “dues claus”, que expliquen tota l’obra: per una part, la pèrdua de la memòria col·lectiva, simbolitzada amb la inundació dels arxius de Sant Llorenç, i, per l’altra, “la supèrbia de l’ésser humà, que es creu superior a la natura”.

Un nou circuit

És una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Principal de Palma. Segons s’ha dit a la roda de premsa d’aquest dimarts, aquesta fita “obre un nou circuit de col·laboració” entre aquestes dues institucions teatrals. La directora del TNC, Carme Portaceli, ha insistit en la necessitat de crear “un petit circuit entre els territoris de parla catalana”. Aquesta estrena n’és un primer fruit.

Josep R. Cerdà també ha celebrat la creació d’aquest circuit, i ha recordat que des del 2009 no hi havia una coproducció entre el TNC i el Principal. Segons ha dit, “aquesta coproducció és un exemple del que ha de fer un teatre públic: generar cohesió cultural”. El director del teatre de Palma ha posat èmfasi en el “fet històric que és que una autora viva, Marta Barceló, mallorquina i dona, estreni una obra al Teatre Nacional de Catalunya en una coproducció amb el Teatre Principal de Palma”.