Miquel Barceló, un dels tres artistes preseleccionats per la Sagrada Família per dissenyar la façana de la Glòria

BarcelonaEls desitjos de Miquel Barceló s'han complert: el Patronat de la Sagrada Família li ha demanat que faci una proposta artística per a la realització de les escultures de la façana de la Glòria. Tal com ha fet públic la mateixa basílica, també ho han demanat a l'escultora basca Cristina Iglesias i al mexicà Javier Marín. Els artistes hauran de tenir les propostes enllestides a finals d'any. Aquestes propostes serviran perquè el Patronat pugui "seleccionar l’artista o els artistes que finalment duran a terme la seva execució". Barceló i Marín són artistes eminentment figuratius, mentre que Iglesias és coneguda per les seves escultures monumentals i inspirades en el món vegetal. Iglesias és també qui té més experiència en l'àmbit de l'art públic.

El Patronat va prendre la decisió aquest dilluns coincidint amb l'inici de les obres de la façana de la Glòria, que van arrencar amb la instal·lació damunt la vorera del carrer Mallorca de l'estructura damunt la qual s'aixecarà una bastida per aixecar els 40 primers metres de les quatre torres de la façana i una primera filera de vuit columnes. Està previst que el muntatge de la bastida duri unes tres setmanes. Un cop instal·lada, es cobrirà amb tres lones gegants que reproduiran la imatge de la façana acabada, però sense el guarniment escultòric. En principi les obres de la façana duraran uns cinc anys, però els vianants podran continuar caminant per aquesta vorera, ja que a peu de carrer la bastida inclou una plataforma que permet crear un túnel.

La façana de la Glòria inclourà centenars d'escultures. Inicialment els responsables de la Sagrada Família s'havien posat en contacte amb Jaume Plensa, però l'artista va declinar la proposta perquè la va trobar massa descomunal. Per a la façana de la Glòria, el patronat del temple ha elaborat un pla teològic a partir de la interpretació de les propostes de Gaudí, que va deixar molt pocs materials sobre com havia de ser la façana. El 2019 es va anunciar que la comissió artística de la Sagrada Família havia preparat una selecció de noms i les bases d'un concurs per seleccionar els artistes que treballarien en el temple, una iniciativa de la qual no s'han tingut més notícies. En aquest sentit, el president de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, Esteve Camps, va afirmar al setmanari Catalunya Cristiana que Gaudí va pensar la façana de la Glòria en tres nivells, "terrenal, espiritual i celestial", i que per això hi treballarien almenys "tres escultors".

De la història d'Adam i Eva fins al judici final

La façana de la Glòria presentarà la història de la humanitat des d’Adam i Eva fins al judici final, així com les ensenyances de Jesús desplegades en els diferents elements arquitectònics. Com en tot el conjunt de la Sagrada Família, en aquesta façana totes les parts tindran adjudicat un simbolisme molt concret. Un dels trets més característics de la Glòria és que la part superior del porxo quedarà coberta per setze grans llanternes en forma d’hiperboloide que estaran coronades amb uns cons, fins a arribar a uns 80 metres. Damunt d'aquestes llanternes, així com en la part baixa de les torres, Gaudí va planejar posar-hi uns núvols en els quals hi haurà inscrit el Credo.

Les llanternes se situaran en dos plans: set llanternes al davant i nou al darrere. La disposició serà ascendent cap al centre de la façana. Les llanternes del primer nivell, les més pròximes al carrer, corresponen als set dies de la Creació, i les altres als nou cors o grups angèlics que lloen les glòries de Déu. Com les façanes del Naixement i la Passió, la de la Glòria tindrà una gran porxada i quatre campanars, en aquest cas dedicats als apòstols Andreu, Pere, Pau i Jaume el Major. Però a diferència dels altres campanars, els 30 primers metres de la part que dona al carrer estarà tallada, i en comptes d'un mur la sostindran vuit columnes que estaran dedicades a les vuit benaurances enunciades per Jesús.

Per entrar a la basílica per la façana de la Glòria hi ha set portes de bronze que va executar Josep Maria Subirachs. Cadascuna representa un sagrament. La porta central, de 4,70 metres d’amplada per 5 metres d’alt, representa l’eucaristia, i té inscrit el Parenostre complet en català. Per tota la superfície de la porta hi ha la frase "El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor el dia d’avui" en cinquanta idiomes diferents.

Les columnes situades a banda i banda de les portes representaran les set obres de misericòrdia corporals i les set obres de misericòrdia espirituals. A les set columnes més exteriors que suportaran el pòrtic hi haurà representats els set dons de l’Esperit Sant i les set virtuts capitals que s’hi oposen.

L'escalinata de la discòrdia

Per salvar el desnivell entre els carrers de Provença i Mallorca, en el projecte de Gaudí hi ha prevista a la part inferior de la façana una escalinata que és objecte de polèmica des de fa dècades, ja que implicaria enderrocs en dues illes de cases, entre els carrers Mallorca i Aragó. Així estava previst, de fet, en el pla general metropolità del 1976, que reservava un ampli passeig de dues illes perquè la Sagrada Família tingués un accés diàfan que fos ben visible des de l'avinguda Diagonal. Això no va impedir, però, que s'hi construïssin habitatges, als quals cal buscar solució si es tira endavant el projecte. Ara el dubte és quants pisos es veuran afectats i quins seran.

"Els enderrocs de la Sagrada Família", l'opinió de Maria Sisternas