Les restes de la vil·la romana trobades a la Sagrera són anteriors al segle IV o al V

BARCELONALes restes de la vi·la romana trobades a la zona de construcció de la nova estació de l'AVE a la Sagrera de Barcelona podrien ser anteriors al segle IV o V. Inclouen un conjunt arquitectònic amb mosaics que haurien de conservar-se in situ, segons els experts. Es tracta d'una vil·la romana de grans dimensions amb termes i patis, en què uns setanta arqueòlegs treballen durant tot l'estiu en dos torns, inclosos els dissabtes.

L'Ajuntament de Barcelona ha informat avui en un comunicat dels detalls del jaciment romà, que podria ser anterior al segle IV o V i en el qual s'han fet modificacions i ampliacions al llarg de la seva història. El director del departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Gurt, ha apostat avui per conservar-ne in situ les restes arqueològiques. Segons Gurt, tenint en compte que no ha pogut valorar personalment les troballes, les restes de la vil·la romana trobades i la riquesa que pel que sembla contenen són un exemple únic "a la vista" existent actualment a Barcelona, i per això seria convenient conservar-les. Gurt, però, reconeix els "condicionants" de la conservació, en trobar-se en una obra pública de rellevància i de grans dimensions com la de l'AVE, que ja s'executa des de fa mesos.

De la seva banda, el cap del departament de Ciències de l'Antiguitat i professor d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joaquim Pera, consultat per Efe, ha considerat que la troballa era "previsible" i que haurà de ser la direcció general de Patrimoni de la Generalitat qui determini quin futur cal donar a les restes i si cal modificar l'obra de l'AVE.

Un portaveu d'Adif ha indicat als periodistes que avui han visitat les restes arqueològiques a la Sagrera que la troballa no ha provocat la paralització de les obres de l'AVE, ja que la vil·la romana es troba fora del traçat, en un dels accessos a la futura estació. El tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha remarcat avui en roda de premsa que la troballa no afectarà el calendari previst de les obres del tren d'alta velocitat.

Ciurana ha informat que la peça més rellevant trobada a la vila és un mosaic que serà aixecat "aviat" del lloc i transportat al laboratori arqueològic del Museu d'Història de la ciutat de Barcelona, on es netejarà i s'estudiarà. Dins del conjunt arquitectònic trobat s'hi defineixen tres àrees. A la primera hi ha una sèrie d'habitacions que presenten restes de paviments fets amb marbre i d'altres amb materials més senzills. En la segona àrea del conjunt es localitzen una altra sèrie d'habitacions, distribuïdes mitjançant dos corredors perpendiculars, on hi ha també una zona termal, amb una piscina i el fons d'un hipocaust, un forn situat sota el paviment per escalfar les estances. En aquesta zona s'hi ha trobat una pavimentació amb opus tessellatum (peces petites de mosaic), i les dues àrees d'habitacions corresponen a la part urbana de la vil·la. Entre els dos conjunts d'habitacions hi ha un gran espai, que podria ser un atri entorn del qual es distribuïen la resta d'edificacions.

Pel que fa a la cronologia de la vil·la, les dades que han obtingut fins ara els arqueòlegs apunten que continuava en ús almenys fins als segles IV o V i, encara que no se n'ha pogut determinar la fundació, durant l'excavació s'han recuperat materials ceràmics de l'època de l'Alt imperi (segles I i II).